Dagoll Dagom es mulla sobre el drama dels refugiats amb el nou musical 'Maremar'

BarcelonaLa companyia de 'Maremar' encara no ha començat a assajar, però només de cantar el preciós preludi del que serà el nou musical de Dagoll Dagom ja traspua la força, la poesia, l’emoció i la gravetat que tindrà aquest espectacle que unirà ingredients que semblen infal·libles: Shakespeare, Lluís Llach i una història de superació explicada a una nena. 'Maremar' es basa en 'Pèricles, el Príncep de Tir' de Shakespeare, una de les seves obres menys conegudes i mai representada a l’estat, "una odissea que explica el viatge d’un heroi al mar, on pateix peripècies i devastacions per aconseguir la prosperitat", explica el director Joan Lluís Bozzo. L'obra s'estrenarà per la Mercè al Teatre Poliorama i estarà en cartell fins al gener (les entrades ja són a la venda).

La intenció inicial de Dagoll Dagom era fer una història d'aventures, però a l'hora de col·locar sobre un mapa els llocs on Shakespeare va ubicar l'acció es van adonar que actualment eren "punts calents pel que fa a les grans migracions de refugiats: Lesbos, Síria, el Líban, el nord de l'Àfrica..." A partir de llavors va ser impossible fer "el Bollywood de comèdia d’aventures" que tenien pensat i "no fer referència al que està passant en tots aquests llocs, on es viuen diàriament, al replà de casa, tragèdies molt colpidores: famílies dispersades, parts a bord...", explica el director. Així que van anar "despullant l'obra de colors i ornaments" i la van transformar en "un homenatge metafòric i poètic a aquells que creuen els mars, a la gent que puja en un vaixell i intenta trobar una nova vida, que no són víctimes sinó herois", diu la productora Anna Rosa Cisquella.

'Maremar' serà la trentena obra de Dagoll Dagom i és la primera aventura shakespeariana de la veterana companyia de musicals en els seus 44 anys d’història: "Amb un clàssic sempre has de tenir el màxim respecte, però també has de tenir falta de respecte per no quedar garratibat per la paraula", diu Bozzo. En aquesta ocasió, Cisquella confessa que sent "la il·lusió i la por" dels inicis de la companyia perquè tenen entre mans una "creació col·lectiva" que no vol ser un musical convencional sinó col·locar la cançó, la paraula i la dansa al mateix nivell. Andreu Gallén s'ocuparà de la direcció musical i l'adaptació de les cançons de Lluís Llach, que ha respost "amb extrema generositat i llibertat" a la proposta de Dagoll Dagom. "Ens basem en l'univers de Llach per dibuixar una partitura nova en què ens trobarem amb cançons de Llach amb nous arranjaments, com 'Corrandes d’exili', i també creacions originals basades en Llach, com 'El cant de l’enyor'", explica Gallén, que cita entre els 'hits' que s'hi trobaran 'Cançó a Mahalta', 'Abril 74', 'Núvol blanc', 'I si canto trist' i 'Maremar'. "'L’estaca' no hi és", ironitza Bozzo, assegurant que no hi haurà el Llach reivindicatiu sinó el que parla del mar. Tampoc hi haurà orquestra: la majoria dels temes són cantats 'a cappella' i amb el suport dels instruments, sobretot percussions, que toquen els mateixos intèrprets. Ariadna Peya s'ocuparà de crear el moviment del muntatge, que servirà per explicar la història "de manera emocional i emotiva" i serà una dansa "poètica, rítmica, trepidant i crua", ha avançat.

Roger Casamajor interpretarà Pèricles i Mercè Martínez un personatge sobrenatural, i la resta de la companyia està formada per set joves actors més que interpreten diversos migrants (Anna Castells, Cisco Cruz, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana). La història començarà en una platja, on una nena que pateix una estranya catatonia, com passa a molts menors que arriben als camps de refugiats. Una semideessa, Diana, intentarà tornar a la vida la criatura a través de l’explicació d’una faula plena d’aventures, la ficció de Shakespeare, de la qual ella és protagonista: "La faula revitalitza la nena i la recarrega d’il·lusió, energia i esperança per afrontar el futur. La faula és un element curatiu, sanador", explica Bozzo.

Un vaixell tornarà a ser al centre de la proposta, però estèticament no tindrà res a veure amb 'Mar i cel'. 'Pèricles' –una obra tardana de Shakespeare escrita, en part, per George Wilkins– ocorre en 18 escenaris, de manera que l’escenografia serà minimalista i més suggestiva, gràcies a les projeccions sobre una tela. Dagoll Dagom confia a "obrir el pot de les essències" i apuntar a "l'emocionalitat" però amb una base solvent: segons el crític Harold Bloom 'Pèricles' "conté dues o tres de les escenes més corprenedores de l’obra shakespeariana".