Rodrigo Cuevas, un agitador folklòric 'queer' al Palau de la Música

BarcelonaUn espectacle de Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) és una experiència inoblidable i addictiva. Prou que ho sabran les gairebé dues mil persones que han exhaurit les entrades per als dos concerts d’aquest divendres i de dissabte al Palau de la Música (20 h), tots dos inclosos en la programació del Festival Tradicionàrius i del cicle Palau Fronteres. “Agitador folklòric”, tal com s’autodefineix, Rodrigo Cuevas remena les músiques tradicionals amb l’estètica contemporània i la vocació popular. Murri i trapella, però amb coneixement de causa, crea jugant, amb llibertat i atreviment i sense caure en el narcisisme d’estripar per estripar. I precisament l’amor per la matèria amb què treballa fa que sigui tan atractiu i estimulant tot el que fa, com ara el disc Manual de cortejo (2019), produït per Refree, i la seva projecció escènica: l’espectacle Trópico de Covadonga.

“Es pot seguir una línia que comenci, per exemple, a Galícia i que uneixi gairebé tot el món mitjançant la música tradicional”, ha recordat Cuevas aquest dijous a la sala d’assaig de l’Orfeó Català. Ell imagina un collar al voltant de la Terra fet d’ajuntar cants i cançons tradicionals. I a aquesta línia li diu tròpic "perquè sona més sexi que meridià”. “¿I per on havia de passar? Doncs per Covadonga”, afegeix el músic asturià.

Rodrigo Cuevas, format a l’Esmuc, ha sovintejat els escenaris catalans, però aquestes dues actuacions al Palau de la Música tenen punt extra. “Barcelona és una ciutat que m’ha format i que m’ha ensenyat moltes coses, i quan vivia aquí no tenia accés a aquests espais tan grans i tan bonics més que com a públic, i estar ara a l’escenari amb totes les entrades exhaurides em sembla molt emocionant”, ha dit abans d’agrair a la directora del Tradicionàrius, Carol Duran, que el festival estigui demostrant “que la música tradicional no ha d’estar només en el marc i el circuit de la música tradicional”. Admet, això sí, que el context pandèmic no li permetrà arrambar-se com voldria. “Però tinc unes feromones de gran abast i us arribaran”, diu un artista capaç d’interpretar el folklore asturià des de l’ètica i l’estètica queer. De fet, és capaç de qualsevol cosa, com ha demostrat fa unes setmanes amb la publicació de La magia de tu melena, un pasdoble trap que ha fet amb el músic gallec Manuel González, àlies Ortiga, i esperonat per una col·laboració al programa Hoy empieza todo, de Ràdio 3.

“Tenia moltes ganes de treballar amb Ortiga perquè m’interessen altres músiques populars i altres exaltacions populars de la vida com la revetlla”, diu. Seguint la joiosa màxima de “més és més”, Cuevas va convèncer l’heroi de la revetlla trap llatina gallega per fer un pasdoble. “A Astúries tenim molta cultura de revetlla i d’orquestres populars, que de petit m’agradaven molt i ara no tant perquè s’estan tornant molt monòtones: molt de cúmbia-merengue, merengue-cúmbia... Home, foteu-li un pasdoble, que és una cosa elegant que sembla que suris pels camps de la festa –explica Cuevas–. I això és el que va sortir, un pasdoble. No sé si seguiré aquest camí, però tant de bo hi hagi més gent tocant pasdobles”.

El vent també bufa a favor de propostes com la del músic asturià, sobretot des que grups com Califato 3/4 i artistes com C. Tangana es relacionen amb tradicions populars des de la modernitat. “La música popular està de moda, tot i que moda no m'agrada perquè és una paraula lletja: les modes passen i el que hi havia esdevé hortera i decadent. Però sí que hi ha un corrent que està tornant a fer servir eines de la música i la cultura popular que tenim i que havíem desprestigiat no sé per què. Tothom pot beure’n. Hi ha coses més pròximes a la música tradicional, i d’altres que tenen més a veure amb les músiques populars del segle XX, que és el que fa C. Tangana, que ha fet un disc meravellós que utilitza les músiques populars, la rumba, la salsa, el rap”, diu Rodrigo Cuevas.

Un gran cap de setmana al Tradicionàrius

Rodrigo Cuevas és un dels tres tenors que aquest cap de setmana fan encara més potent la programació del Tradicionàrius. Tots tres, per cert, exhaurint entrades. A més dels dos concerts de l'artista asturià al Palau de la Música, l'oferta del festival inclou al Centre Artesà Tradicionàrius un programa doble amb Jaume Arnella (i amb el grup Fetus), dissabte a les 19 h, i dues actuacions especials de Pep Gimeno Botifarra, diumenge a les 17.30 i a les 20 h. "Es tracta de jugar amb la música, i que estigui viva", diu la directora del Tradicionàrius, Carol Duran, que defensa el festival com "un ventall amb molts colors". Cuevas, Arnella i Botifarra representen colors diferents, però tots tres comparteixen la força de l'arrel tradicional per viure en el present. Botifarra, acompanyat del guitarrista Miquel Pérez, hi presenta Arrels en casset, un espectacle ancorat en la música popular valenciana més arrapada als camins i les sobretaules, un codi obert que també han sabut interpretar artistes com Maria Arnal i Marcel Bagés.

En el cas de Jaume Arnella hi intervenen alhora la tradició del joglar-cronista i la col·lisió intergeneracional. Al Tradicionàrius, Arnella actuarà primer amb Rafel Sala per presentar el disc Com t'ho diria? Cançons de confinament, i després serà testimoni de com el grup Fetus ha regirat el seu cançoner des del garatge-punk. El disc Sota, cavall i rei (BankRobber, 2021) de la banda de la Bisbal demostra, tal com diu Duran, "que el cançoner està viu i que arriba a les generacions noves". En el fons, el que demostren Cuevas, Arnella i Botifarra és que la música tradicional ho és perquè recull un llegat que ve de lluny en el temps, no perquè visqui en el passat.