Com rodar durant una pandèmia: dos casos pràctics

NOVA YORKBaltasar Kormákur, el director islandès responsable de films com Everest i Contraband, va utilitzar un sistema de braçalets de colors per reactivar la producció de Netflix Katla, una sèrie de ciència-ficció que s'havia deixat de rodar a causa del coronavirus. El productor Lucas Foster, en canvi, va decidir aïllar el seu equip tècnic i artístic en una petita ciutat australiana per filmar Children of the corn, una pel·lícula de terror que és una nova adaptació del conte de Stephen King. Els dos cineastes són dels pocs que han trobat la manera de fer cinema durant una pandèmia. Ajudats per un nombrós equip mèdic, protocols estrictes i guàrdies de seguretat disposats a cridar “dos metres!” quan la gent està massa junta, Kormákur i Foster són la punta de llança d'una nova manera de fer cinema.

Tothom vol saber com s'ho van fer. Kormákur ja ha explicat el seu mètode a la comissió cinematogràfica de Londres, a l'associació nord-americana de directors de cinematografia i als seus col·legues d'Universal Pictures. També està preparant un vídeo amb Netflix per compartir la seva experiència amb altres creadors amb ganes de tornar a filmar. “Probablement seré més recordat per la covid-19 que per cap de les meves pel·lícules –diu Kormákur amb una rialla–. És una mica trist”. Al març va començar a rodar Katla, un drama sobrenatural de vuit episodis centrat en un volcà subglacial que pertorba la tranquil·litat d'un poble. L'estudi del director té 4.600 metres quadrats, i hi va treballar durant quatre dies fins que el govern islandès va suspendre els rodatges a tot el país. Refugiat a casa amb els seus quatre fills, Kormákur es va empescar un sistema que va creure que permetria reprendre el rodatge quan s'hagués superat el pic del virus.

El mètode consisteix en un sistema de braçalets de colors: els que duen el groc poden estar prop de la càmera; actors, maquillatge i vestuari duen el negre i estan en una zona acordonada del set, i els productors, scripts i tècnics d'efectes especials duen un braçalet vermell i han d'estar a prop dels monitors. Uns quants afortunats amb braçalet blau tenen accés a totes les àrees del rodatge, i en cap dels grup hi ha més de 20 persones. “D'aquesta manera ens tenim més controlats –diu Kormákur–. “En un equip de rodatge no és fàcil, perquè la gent tendeix a vagarejar”.

El sistema de Kormákur només podia funcionar gràcies a la rigorosa política de tests d'Islàndia. Netflix també s'hi va implicar estudiant de prop els mètodes del director. La plataforma va finançar tots els costos extres associats als protocols de seguretat i va mantenir el sou de l'equip quan la producció estava parada. Abans de res, les 80 persones de l'equip es van haver de fer tests. Cada matí es prenia la temperatura de tothom amb escànners i el càtering consistia en capses individuals de menjar. Poms, lavabos i altres superfícies es netejaven cada hora i, amb l'excepció dels actors, gairebé tothom portava mascareta i els maquilladors i decoradors, a més, guants. “S'ha acabat tenir cura del medi ambient”, diu Kormákur, fent broma. La producció ja porta quatre setmanes en marxa i, tot i que encara no s'ha filmat cap escena que impliqui contacte íntim, s'ha desenvolupat sense incidents. El director diu que abordaran les escenes íntimes quan les restriccions s'hagin afluixat. I els actors tornaran a fer-se tests abans de filmar-les.

Dos membres de l'equip que van arribar al rodatge amb temperatura alta van acabar donant positiu al test de covid-19. Tots dos van ser enviats a casa per aïllar-se durant dues setmanes i ningú més es va infectar. “El mètode va funcionar i vam detectar dos casos que, si no hagués sigut pel nostre mètode, haurien treballat amb el virus sense saber-ho –diu Kormákur–. Els filtres socials ajuden a localitzar el virus i aturar-ho, ja sigui en produccions de cinema o en altres empreses”.

Aïllats en una ciutat australiana

A Foster, productor de Children of the corn, encara li queden uns dies de rodatge, però quan acabi té previst contestar una muntanya de missatges de veu i e-mails de cineastes que li demanen consell. En una entrevista recent, es preguntava si la seva experiència es podria traslladar a tot arreu: “No és el mateix fer això a Austràlia que a Los Angeles”. La necessitat de rodar en un camp de panotxes va ser el que va portar Foster de Los Angeles a Richmond, a Nova Gal·les del Sud. La pandèmia és el que l'ha mantingut aquí. I el 28 de maig ell i el director Kurt Wimmer hauran completat la producció de la seva pel·lícula, rodada enterament durant l'epidèmia de coronavirus.

Com va fer Kormákur, Foster va dividir l'equip segons les seves funcions. Personal sanitari, infermeres i un metge estaven presents cada dia al rodatge, i els actors i tècnics havien de respondre a qüestionaris de salut al principi i al final de cada jornada. Es comprovaven les temperatures i es desinfectaven les superfícies. Durant una escena especialment complicada que es rodava de nit, els actors anaven vestits amb neoprè tant per mantenir-los calents com per oferir-los un nivell extra de protecció del contacte que tenien entre ells durant la seqüència. A Austràlia no cal respectar la distància de seguretat de dos metres quan les càmeres estan rodant.

Era crucial que la pel·lícula es filmés en una granja aïllada d'una ciutat petita. Els actors i els tècnics s'han apoderat d'hotels, apartaments Airbnb i algunes cases dels voltants de Richmond. Però per a Foster, que diu que les precaucions addicionals van afegir almenys un 20% al pressupost inicial de 10 milions, la decisió més important va ser confinar en la zona tot l'equip, inclosos els responsables de més de 25 nens actors i el gos d'un actor. “Va ser una decisió incòmoda, però va fer possible la pel·lícula –assegura el productor–. Això sí, no és una manera barata de produir una pel·lícula”.

També se les ha hagut de veure amb un pla de rodatge reduït per culpa de les restriccions per rodar amb menors i nivells d'estrès pels núvols entre l'equip, i va haver de trobar substituts d'actors que van abandonar el projecte en l'últim minut. “Aquí no hi ha cap seient barat. Cada cosa que fa cada persona de cada departament s'ha de repensar, i tots hem hagut de reaprendre la nostra feina”, diu Foster.

Copyright The New York Times