Roberto Saviano i les claus del negoci de la cocaïna
Venècia estrena la sèrie mafiosa ‘ZeroZeroZero’
VenèciaLa Mostra de Venècia s’ha vestit d’aparador privilegiat de la sèrie ZeroZeroZero, que porta a la pantalla la novel·la homònima del 2013 en la qual Roberto Saviano va retratar en detall el negoci internacional del tràfic de cocaïna. Al festival s’hi van poder veure els dos primers capítols d’una sèrie que en tindrà vuit i que al territori espanyol es podrà seguir a través d’Amazon Prime. Saviano va ser a Venècia per donar suport a aquesta producció italiana que s’ha filmat en escenaris d’Itàlia, Mèxic, Estats Units, Marroc i Senegal. Segons va apuntar l’autor, “la idea d’una ètica, que en realitat està totalment deformada, és crucial per als mafiosos, i per això la sèrie comença amb un decàleg sobre la vida d’un home d’honor de la màfia”, un monòleg recitat per l’actor Gabriel Byrne.
Creada per l’equip responsable de l’adaptació televisiva de Gomorra, ZeroZeroZero es presenta com un fragmentari thriller internacional que ressegueix el viatge que fa un carregament de cocaïna des de Sud-amèrica fins a Europa. Segons el que es va poder veure ahir a Venècia, la sèrie remet intensament a Traffic, la pel·lícula amb què Steven Soderbergh va retratar les diferents ramificacions del negoci de les drogues. A ZeroZeroZero, l’animada narració transita entre els mètodes i rituals dels càrtels mexicans i la màfia italiana, la tasca de la policia mexicana i la vida quotidiana d’una família nord-americana vinculada al tràfic, amb Byrne fent de patriarca mentre que els fills són Andrea Riseborough, vista a Mandy, i Dane DeHaan, que interpreta un noi que pateix la malaltia de Huntington.
Sobre la temàtica de la sèrie, Saviano va destacar que la cocaïna es “l’únic producte tan rendible com el petroli, tot i que la cocaïna és encara més fàcil de comercialitzar”. “Si ara us donés una bossa de diamants a qualsevol de vosaltres -va apuntar l’escriptor dirigint-se als periodistes- tindríeu seriosos problemes per vendre el producte. Ningú se’n refiaria de vosaltres. Però si us donés una bossa de cocaïna, la podríeu vendre sense problemes pels voltants de la Mostra”.
Guédiguian contra la joventut
Dos anys després de presentar a Venècia la notable La casa vora el mar -una commovedora meditació sobre la memòria i el pas del temps-, el cineasta francès Robert Guédiguian va portar ahir a la Mostra Gloria Mundi, el seu retorn al cinema de denúncia social. Plantejada com un maniqueu diàleg entre el membres de dues generacions d’una família marsellesa de classe treballadora, la pel·lícula mostra els avis del clan (el film comença amb el naixement de la primera neta) com uns models de bondat. És la generació de Guédiguian i els seus actors de capçalera (Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin i Gérard Meylan), que encarnen uns personatges tocats per la noblesa d’esperit, la disposició al perdó i al sacrifici, la devoció envers la família i la sensibilitat artística. Tanmateix, la generació dels joves, colpejada pel buit moral de la societat de consum, apareix abocada al racisme, el cinisme, les drogues, una sexualitat pertorbada i una avarícia desfermada. Plena de subratllats, Gloria Mundi expressa sense embuts la seva crítica al sistema, tancant pel camí qualsevol porta al matís, al debat i a una reflexió profunda sobre una realitat dramàtica i complexa.