Roberto Calasso: "Vivim en una època que fa por"
Acaba de fer 70 anys, però Calasso segueix al capdavant de l'editorial Adelphi i construint un gran fresc assagístic, que a La Folie Baudelaire (Anagrama) se centra en la modernitat del segle XIX
Barcelona"A partir de La ruina de Kasch, que vaig publicar l'any 1983, tots els meus llibres han anat insistint sobre una sèrie d'obsessions temàtiques -diu Roberto Calasso (Florència, 1941)-. En el cas de La Folie Baudelaire he tornat a la França del segle XIX per explicar el naixement d'aquesta cosa estranya i difícil de definir que és la modernitat". Tenint en compte que una de les grans inspiracions de l'últim assaig de l'autor de La follia que ve de les nimfesés Libro de los pasajes, de Walter Benjamin, no és gens estrany que Calasso recuperi la figura central del gran llibre inacabat del pensador alemany i converteixi Charles Baudelaire (1821-1867) en l'eix principal del volum.
"L'instrument més recurrent i important en l'obra de Baudelaire -la poètica i l'assagística- és l'analogia. És un fanàtic de les connexions, un dels ingredients fonamentals de la sensibilitat moderna". La Folie Baudelaire parteix d'un text fascinant sobre l'escriptor francès i continua dibuixant un fresc complet i inspirat sobre l'època en què el macadam dels carrers parisencs -la transformació urbanística- es va encomanar a escriptors, assagistes i pintors. "Si bé l'ona moderna no comença pròpiament fins a Baudelaire, hi ha alguns predecessors que d'alguna manera l'anuncien, com Chateaubriand, Stendhal i Balzac -repassa Calasso-. L'obra de Baudelaire enceta un nou sistema nerviós artístic, del qual es beneficiarien poetes com Stéphane Mallarmé o pintors com Édouard Manet".
Per Calasso, la modernitat arriba fins a Proust i la seva gran obra, A la recerca del temps perdut. "Fa anys que la modernitat és morta. Quan, anys després de les avantguardes, es va començar a fer referència a la postmodernitat a partir d'un moment arquitectònic es va caure en un gran error. Mai no l'he fet servir, aquesta paraula, perquè des de fa dècades vivim en una època innombrable, cosa que fa por".
Un editor poc optimista
Fa unes setmanes, Calasso es passejava per Frankfurt dient que el problema de la literatura no era el llibre electrònic, sinó que cada vegada hi ha menys gent que llegeix. "Adelphi fa llibres electrònics, però el mercat és baixíssim, a Itàlia és d'un 0,5% -explica-. Ara per ara, el desenvolupament del llibre electrònic és impossible de predir. Recordo que quan van aparèixer els ordinadors es deia que al cap de poc ningú no compraria llibres, i no va ser així. El punt essencial per a un editor és reconèixer la qualitat d'un text: és d'allà que ha de néixer tota la resta. El problema és que els editors cada vegada editen llibres més iguals, perquè el mercat s'aprima i s'homogeneïtza".
- Charles Baudelaire Per Calasso, Baudelaire és la guspira que inicia i sintetitza la modernitat, que va germinar durant la segona meitat del segle XIX a París. “A més de ser un gran poeta, Baudelaire va ser, per sobre de tot, un pensador avançat al seu temps”, assegura.
- Édouard Manet Amb l’autor de 'L’esmorzar a l’herba' i 'Olympia', la pintura queda alliberada de l’academicisme i agafa el camí de la modernitat. “És singular precisament pel seu rebuig a la singularitat”, cita Calasso a 'La Folie Baudelaire'.
- Jean Auguste Ingres “Ingres pertanyia a aquella raça estranya dels que només són genis”, escriu Calasso. L’obsessió neoclàssica del pintor francès –símbol del segle XIX– no li va impedir “incorporar la fotografia a la pintura molt abans que fos inventada”.
- Marcel Proust 'A la recerca del temps perdut' és, per Calasso, l’última gran obra moderna i el “preludi d’una època innombrable” que arriba fins als nostres dies “i que fa por”. “Amb Proust, el mètode analògic de Baudelaire arriba al seu cim i s’acaba”, diu l’editor florentí.
