Robert Mapplethorpe, el fotògraf descarnat i pur, a Barcelona

BarcelonaEl nord-americà Robert Mapplethorpe (1946-1989) ha passat a la història com un dels grans fotògrafs del segle XX perquè va tenir una mirada tan singular que resisteix els pas del temps i els imitadors. Cap aspecte de la seva obra no ha perdut pistonada, des de les imatges de pràctiques sadomasoquistes fins als nus masculins i femenins, els retrats, les flors i les natures mortes. “Hi ha una tensió al cor de l’art de Mapplethorpe, fregant la paradoxa, entre el seu contingut més distintiu i el seu mode de representació”, afirma el desaparegut filòsof Arthur C. Danto (1924-2013) en una de les últimes grans monografies sobre l’artista, publicada per l’editorial Phaidon. I així es pot comprovar a la galeria Senda de Barcelona (Trafalgar, 32) fins al dia 31 d’octubre amb l’exposició Robert Mapplethorpe. Haunted obsessions.

“El contingut de l’obra és sovint prou eròtic per ser considerat pornogràfic, fins i tot per a l’artista, mentre que l’estètica de la seva presentació és castament clàssica”, explicava Danto. “No m’agrada la paraula impactant. Busco l’inesperat. Busco coses que no he vist abans. Tenia l’oportunitat de fer aquestes fotografies. Vaig sentir l’obligació de fer-ho”, va dir el mateix Mapplethorpe de la seva obra.

L’exposició, la quarta de Mapplethorpe a la galeria barcelonina, inclou una trentena de fotografies que reflecteixen moltes de les inquietuds de l'artista. Els espectadors que trobin a faltar algunes de les seves imatges més explícites les poden trobar fins al 15 d’octubre a l’exposició del CCCB Sade. La llibertat o el mal. “No podem fer res quan les xarxes socials ens bloquegen una imatge, però els museus i les galeries tenen accés a tot el que vulguin. Des de la fundació volem que, de Mapplethorpe, es vegi tot”, diu Eric Johnson, responsable, juntament amb Kelly Jones, de l’àrea de relacions amb les galeries de la Fundació Robert Mapplethorpe.

Patti Smith, David Byrne i Debbie Harry

Per al director de la galeria Senda, Carlos Durán, la selecció de retrats evoca el joc de mirades entre el model i l’artista a l’estudi. “Hem volgut fer un joc amb l’espectador en el qual ens posem davant el retratat i ens plantegem com mirava Robert Mapplethorpe. Es generaven situacions diferents: les mirades dels models poden ser de timidesa, d’amistat, de supèrbia...”, explica Durán. Entre els personatges retratats no hi podia faltar la gran amiga de Mapplethorpe, la cantautora Patti Smith, en una imatge inquietant en què porta els ulls embenats. Amb motiu de la mostra, l'investigador cultural i professor de la Universitat de Salamanca Javier Panera recorda que Mapplethorpe va ser el productor executiu d’un senzill amb la versió del tema Hey Joe que Patti Smith va fer abans de llançar el seu primer disc. També hi ha els músics David Byrne i Debbie Harry, la modista Carolina Herrera i l’escultora Louise Nevelson. Un altre vincle de Mapplethorpe amb el món de la música és una imatge del cul del ballarí Peter Reed que el grup Scissor Sisters va fer servir per a la portada del disc Night work (2010).

Robert Mapplethorpe va ser el tercer de sis fills d’una família catòlica de classe mitjana del barri novaiorquès de Queens. En una entrevista li van preguntar per què la majoria dels seus models eren rics i glamurosos, en lloc de gent de classe treballadora, i ell va respondre: "No hi estic interessat perquè ja sé com és aquesta gent". Així que en comptes de donar un caràcter polític als seus treballs, va fer servir la càmera per explorar un altre univers.

Les obres exposades a la galeria Senda provenen de la Fundació Robert Mapplethorpe i formen part de diferents tiratges fets en els últims anys. La forquilla de preus està entre els prop de 10.000 euros i els 75.000 euros. Algunes són mítiques, com un dels retrats de Frank Diaz, que era considerat “el porto-riqueny més calent de Nova York” i un dels personatges més emblemàtics de l’escena disco gai de la ciutat als anys 70. En aquesta imatge porta uns guants de pell negres i aguanta, com si fos un diable, unes banyes a banda i banda del cap. És l’obra que evoca millor el vessant sadomasoquista del llegat de Mapplethorpe. També l’autoretrat que es va fer només del braç i alguns retrats protagonitzats per alguns dels seus models favorits, com la culturista Lisa Lyon i el ballarí Ken Moody.

El director teatral nord-americà Robert Wilson també va posar per a Mapplethorpe en diferents ocasions. Amb motiu d’una exposició de la qual va ser el comissari, va recordar el mètode de treball del fotògraf: “L’estudi del Bob era un lloc de feina. Hi havia una zona amb una paret neta on va fer gairebé totes les fotografies. A l’habitació hi havia, entre altres coses, alguns objectes de vidre i ceràmica que havia recollit. Sabia exactament el que volia. No feia moltes preses. Es preparava força de pressa i després disparava ràpidament”, explicava Wilson. Així mateix, el director teatral definia Mapplethorpe com a “molt ambiciós i perfeccionista”. “Estic segur que el Bob no es creuria l’èxit que està tenint. Des de molt al començament jo no deixava de dir-li que creia que era un dels grans retratistes de tots els temps”, deia Wilson.