Robert Brufau: “A L’Auditori treballem els abonaments híbrids, amb una part de consum virtual i una altra de presencial”
Director de L’Auditori. Presenta al temporada 2020-2021
BarcelonaComentava l’altre dia a l’ARA que per a la temporada 2020-2021 l’altre dia a l’ARAL’Auditori
El pla principal és l’A, que és el que presentem. Els altres responen a diferents escenaris, però els importants són dos: l’A, el llibre de temporada, i el B, un pla possibilista que ja preveu el pitjor dels escenaris. El retorn de l’activitat cultural a la ciutat ens ve marcat pel covid, però la crisi també genera oportunitat i alguns projectes que estàvem treballant els hem pogut accelerar, com ara la digitalització, que en el pla B té una importància especial. A més, a la tardor posarem en marxa un nou canal digital, L’Auditori Digital, i llancem el nostre propi segell d’enregistrament de distribució digital. L’estratègia de L’Auditori és generar continguts digitals de gran qualitat.
Com serà L’Auditori Digital?
Serà un canal per generar continguts digitals amb noves línies d’oferta. En cas que a la tardor no puguem obrir L’Auditori al 100% de capacitat i amb normalitat, oferirem una programació de tardor en streaming. Preveiem l’enregistrament d’unes 40 produccions. També tenim molt avançada la plataforma de vídeo en demanda, que permetrà seguir les estrenes de temporada, perquè volem mantenir el ritme habitual, i també accedir al catàleg de concerts enregistrats. La plataforma funcionarà per subscripcions mensuals o anuals, i també permetrà el visionat puntual de concerts. I treballem els abonaments híbrids, amb una part de consum virtual i una altra de presencial. Una part del nostre públic forma part de la població de risc i tot això pot fer accessible la nostra activitat, també pel que fa als preus, en un moment en què ens trobarem probablement en una crisi bastant bèstia.
¿La crisi farà que sigui la temporada 2021-2022 la que s’hagi d’ajustar més?
En el sector musical evidentment que es veuran ajustades les propostes, és una obvietat. A nivell europeu s’estima una baixada del 30% dels ingressos. Però és molt diferent si tens uns instruments residents que has de fer treballar, com és el nostre cas amb l’OBC i la Banda, que si no els tens. Els equipaments que no tenen orquestra tenen una part de costos variables més important i poden ajustar-se. En el nostre cas no és així. A més, ja coneixíem molt bé fins on podíem arribar i hem sigut prudents. Potser ja ens havíem avançat als esdeveniments.
Una de les novetats de la temporada és la creació del Cor de L’Auditori, dirigit per Xavier Pastrana, que participarà en quatre produccions aquest any.
La creació del Cor de L'Auditori és una conseqüència de la maduresa del sector coral, com passa en el món del jazz, que reivindica fa temps tenir ensembles de gran format sòlids i ben finançats. En el món coral fa temps que se'n parla, i en el cas de L'Auditori aquest cor ens ha de permetre fer repertori simfònicocoral de gran qualitat. Aquest país té moltíssima activitat coral, molt bon nivell de cors amateurs. De fet, molt per sobre de la mitjana que et trobaries en altres països. Però el que no té tant són cors professionals. I aquest serà un cor de 24 cantants professionals, tots d'aquí, perquè fa molt temps que es fa molt bona feina i hi ha prou cantants per fornir diverses corals.
Mireia Barrera, quan va deixar el Cor Madrigal, reclamava precisament un cor professional d'aquesta mena
El sector coral s'està mobilitzant fa temps, fent trobades i debatent la possibilitat de tenir un cor nacional, i la nostra aportació pot ser un granet de sorra més en aquest camí per demostrar la maduresa del sector. És un moment clau en aquest univers.
Quina serà la relació laboral d'aquests cantants amb L'Auditori?
Serà una contractació laboral normal. Cada producció és una setmana de feina.
Com s’estan abordant els riscos laborals de l’OBC i la Banda?
A partir del 15 de juny estarem enregistrant a porta tancada els retorns de la Banda i l’Orquestra, que s’emetran per Catalunya Música, i estem negociant amb TV3 perquè emeti tres o quatre programes de l’orquestra. De moment s’ha desenvolupat el pla de riscos per al retorn a l’activitat del personal de la casa, inclosos els músics, i de cara al setembre s’està desenvolupat el pla perquè el públic hi pugui accedir a les sales. Per als enregistraments de l’estiu treballem amb un màxim de 40-45 músics a l’escenari, més o menys. És el que es pot fer mantenint dos metres de distància entre músics. Per tant, tot el repertori de l’estiu tendeix cap aquí. La idea és treballar amb una formació d’orquestra de cambra. I de cara a la tardor, el pla A és absolutament normal i el pla B preveu formacions de màxim 40-45 músics, perquè 50 no els podríem fer encabir a l’escenari.
No hi haurà Mahler, doncs.
[Riu] Bé, algun lied de Mahler sí que podríem... Tots els directors estan absolutament alineats amb nosaltres, i amb ells hem estat construint l'alternativa, perquè la pandèmia és un fenomen global.
Què passarà amb la mobilitat de les orquestres internacionals a partir d'ara?
Formem part de diverses taules de debat europees. És un debat viu sobre com optimitzar la mobilitat dels artistes, i el cas de les orquestres és obvi que s'ha de revisar. Hauries de parlar amb Llorenç Caballero [Ibermúsica] i Josep Maria Prats [Ibercamera], que a més són dos molt bons exemples de bones pràctiques, perquè mai porten una orquestra internacional per a un sol bolo, sinó que sempre acaben muntant una gira per Espanya. Ja que fas el desplaçament, dona-li sentit, perquè per venir a fer dos concerts i marxar ja em diràs si no és una animalada fotre un centenar de músics en un avió. I el cas de Centreeuropa és el més obvi, perquè de Luxemburg a Brussel·les, Amsterdam, etc. és un cop de tren. Suposo que es tendirà a racionalitzar i sobretot a revaloritzar el que tenim, que la gent de Barcelona vingui a veure les orquestres que tenim a Barcelona, no només la nostra. I si vols veure la de Viena, potser és més lògic desplaçar-te tu que esperar que vingui. És complicat, però és un debat viu.
Amb la reconversió de la Fabra i Coats, que perd bona part de l’activitat musical, ¿L'Auditori assumirà algunes de les propostes musicals que s’hi feien?
No es podran fer perquè no tenim fàbrica de creació, no?
Bé, l'Ajuntament té el projecte de la Casa de la Música a la Sala Barts, però encara no està totalment definit.
S'ha de pensar molt bé. Sigui la Barts, sigui Fabra i Coats o sigui el que sigui, aquesta ciutat necessita un centre de creació musical. El reivindico. Amb les altres arts, sobretot amb les escèniques, sempre es parla de suport a la creació, de tenir espais per explorar, però quan es parla de música de creació segur que no se’n parla. Nosaltres en som uns grans defensors, ja fa anys que fem les Sampler Series, no hem de demostrar res en aquest terreny. Però sí, s'ha de trobar un espai per desenvolupar projectes i fer residències perquè L'Auditori té una saturació d'activitat, que no és perquè ens hàgim passat, sinó perquè l’hi donem tot el rendiment que podem. Són quatre sales, el museu, l'Esmuc i dos instruments com l'OBC i la Banda, i 500 concerts. No dona més de si. És també una qüestió d'espai. Nosaltres col·laborem molt amb festivals com el Mixtur i podem aportar el nostre granet de sorra amb l'impuls a la creació, amb els encàrrecs, connectant artistes i programant, però el procés creatiu L'Auditori difícilment el suplirà perquè no tenim la capacitat. Als projectes a què dediquem més espai és als del servei educatiu, que es creen de zero, o als d’Escenes, i ja ens costa trobar escenaris.