Roald Dahl no passa de moda

BarcelonaEn gran part gràcies a personatges com l’afortunat Charlie Bucket, el perspicaç senyor Guillot, el Gran Amic Gegant i la superdotada Matilda, Roald Dahl és un dels autors de literatura infantil més coneguts a tot el món. Nascut el 1916 a Llandaff, Gal·les -fill de pares noruecs- i mort a Oxford el 1990, Dahl ha venut més de 200 milions d’exemplars dels seus llibres en una seixantena de llengües. El 2008, el diari The Times el va col·locar en el setzè lloc dels 50 millors escriptors britànics que van començar a publicar després del 1945, per sobre d’Anthony Burgess, Martin Amis, Penelope Fitzgerald i J.G. Ballard. Per davant seu hi tenia talents com els d’Iris Murdoch, J.R.R. Tolkien, Doris Lessing, George Orwell, Muriel Spark i el premi Nobel de literatura V.S. Naipaul.

“Per ser escriptor has de tenir una imaginació fèrtil”, escrivia Dahl a La meravellosa història de Henry Sugar (1977). “Has de tenir molta autodisciplina, perquè treballes sol i no tens ningú que et faci fora si no fas bé la feina. I has de ser resistent, perquè has de ser capaç de persistir en el que fas, hora rere hora, dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes”. Per a Dahl “escriure bé” volia dir ser capaç “de donar vida a una escena en la ment del lector”. I afegia, atacant -potser inconscientment- les escoles d’escriptura: “No se’n surt tothom. És un do, i el tens o no el tens”.

El 13 de setembre farà cent anys del naixement d’un autor que es va dedicar a escriure per casualitat. El 1934, als 18 anys, s’havia enrolat al vaixell Nova Scotia per fer una expedició a Terranova, i aquell mateix any va entrar a treballar a la companyia petrolera Shell, que el va destinar a Kènia el 1936. El que el va portar a escriure, però, no van ser les seves experiències laborals, sinó el servei com a aviador de la Royal Air Force (RAF) britànica durant la Segona Guerra Mundial. Les ferides patides a Líbia, Grècia i Síria el van inhabilitar com a pilot i va ser traslladat a Washington el 1942 per fer d’assistent de vol. Un cop allà, l’escriptor C.S. Forester li va demanar que li expliqués la seva experiència més memorable a la guerra per al Saturday Evening Post, i Dahl va acabar escrivint-li un relat per facilitar-li la feina. En comptes de fer-ne servir algun fragment, el Post va publicar-li tota la narració i li va pagar mil dòlars. Dahl estava a punt de fer 26 anys i acabava de descobrir la seva autèntica vocació: l’escriptura.

Els tres primers llibres que va publicar encara estaven molt relacionats amb el món de l’aviació: a The gremlins (1943) parlava d’unes malèvoles criatures que causaven avaries i accidents als pilots de la RAF; els deu relats d’ Over to you (1946) s’aproximaven a les seves vivències durant la Segona Guerra Mundial, i Sometime never: a fable for supermen (1948) és la primera novel·la sobre la guerra nuclear publicada als Estats Units després que bombardegessin Hiroshima i Nagasaki.

Una antologia imprescindible

Els millors relats de Roald Dahl, que acaba de publicar Sembra Llibres -amb traducció de Ferran Ràfols-, inclou una de les narracions primerenques de Dahl, Katina, en què els pilots de la RAF salven una nena grega i se la queden uns dies mentre l’aviació alemanya els va guanyant terreny. Tot i que té poc a veure amb l’humor negre i els girs inesperats que caracteritzarien els següents reculls de relats, amb una efectiva senzillesa estilística l’autor aconseguia transmetre l’horror de la guerra. “Vam sentir les bales al sostre de la planxa metàl·lica ondulada de l’hangar, i a continuació vam sentir unes explosions i tots tres ens vam refugiar sota la tauleta de fusta que hi havia al mig de la sala. Però la taula es va tombar. En Paddy va tornar a posar-la bé i s’hi va arrossegar a sota. «Té alguna cosa, això d’estar sota una taula», va dir. «L’únic lloc on em sento segur és sota una taula»”.

L’antologia de Sembra Llibres inclou alguns dels relats emblemàtics de l’autor. Hi ha L’home del sud, en què un home fa una sinistra juguesca amb un jove -si no aconsegueix encendre deu vegades seguides el seu encenedor nord-americà li tallarà el dit petit-; La gran gramatitzadora automàtica, en què un inventor crea una màquina que és capaç de fabricar narracions en estils, temàtiques i ambicions de tota mena, i Gelea reial, que presenta la història d’un apicultor que decideix oferir un aliment poc habitual al seu nadó perquè comenci a guanyar pes. Són històries incloses en reculls com Algú com tu (1953) -Sembra el publicarà a finals de setembre-, Kiss kiss (1960) i Històries imprevistes (1979), que Empúries va publicar el 2005 i que Anagrama recupera aquesta tardor, amb tres títols més: El gran cambiazo, Historias extraordinarias i Dos fábulas. “Jo no sóc novel·lista, i l’autèntic escriptor de contes no és novel·lista -afirmava en una entrevista a la dècada dels 80-. Penso en Katherine Mansfield, que mai va escriure cap novel·la. L’escriptor de contes ha d’aconseguir que tot estigui molt lligat i sigui molt concís. En una novel·la passa el contrari. El novel·lista pot deixar-se anar i dedicar una o dues pàgines a parlar del maleït paisatge. En un conte això no ho pots fer”.

Allau de clàssics infantils

Els volums de Sembra i Anagrama no són les úniques novetats de Roald Dahl que acaben d’arribar a les llibreries. És en l’apartat infantil que l’oferta es fa notar més. Estrella Polar recupera quatre títols de l’última etapa de l’autor, L’autoestopista (1977) -traduït per Quim Monzó-, La meravellosa medecina d’en Jordi (1981), Les bruixes (1983) i Matilda (1988). La Magrana reedita Charlie i la fàbrica de xocolata (1964), una de les novel·les més conegudes de Dahl i que potser no hauria estat mai escrita si l’autor no hagués sortit del cotxe, enmig d’un embús, i hagués escrit la paraula xocolata al parabrisa brut: tenia por que si no ho feia la idea que se li havia acudit se li esborrés del cap abans d’arribar a casa.

L’èxit de les aventures de Charlie Bucket a la fàbrica de l’excèntric i pertorbador Willy Wonka va fer que l’autor n’escrigués una segona part, Charlie i el gran ascensor de vidre (1972), que va arribar després d’un altre llibre emblemàtic de Dahl, El fantàstic senyor Guillot (1970). Encara que negués les seves habilitats com a novel·lista per a adults, l’escriptor va publicar el 1979 Oncle Oswald, que La Butxaca va posar en circulació el 2011. Divertida i irreverent, parteix de la descoberta que fa l’Oswald de les propietats afrodisíaques d’una raça d’escarabats que només es troben en una regió del Sudan. És l’any 1919 i el científic es proposa recollir l’esperma de les ments més brillants -selecciona, entre d’altres, Einstein, Sibelius, Stravinsky, Freud i Proust- amb la intenció de vendre’l a dones riques, àvides de cultura i d’engendrar un petit geni.

Dahl treballava quatre hores al dia -dues al matí i dues al vespre- a dins d’una petita caravana que tenia instal·lada al jardí de la casa de Buckinghamshire. Va ser allà on va escriure els seus llibres a partir del 1975. Cinc anys després va deixar de banda la producció per a adults perquè deia que se li havien acabat les “idees per a contes”. Així i tot, encara va deixar dos llibres de records, El nen (1984) -l’última de les recuperacions d’Estrella Polar, amb les meravelloses il·lustracions de Quentin Blake, que va treballar amb l’autor durant molt de temps- i Sol pel món (1986), on recordava els anys de joventut a l’Àfrica i com a pilot de la RAF. La seva obra es tancava formant un cercle, enllaçant inici i final amb les difícils experiències viscudes durant la Segona Guerra Mundial.

Un autor amb fortuna al cinema

L’última adaptació a la gran pantalla d’una de les històries de Roald Dahl ha sigut El meu amic el gegant. Es va estrenar al juliol i l’ha dirigit Steven Spielberg. A la roda de premsa de presentació al Festival de Canes, el director va haver de respondre sobre el suposat antisemitisme de l’escriptor. “Si mai va afirmar-ho -explicava al New York Times -, va escriure històries que van en direcció contrària, perquè elogia les diferències entre ètnies, cultures i llengües, com passa a El meu amic el gegant ”.

El recorregut cinematogràfic de l’obra de Dahl va arrencar el 1965 amb 36 hours, una intriga interpretada per James Garner i Eva Marie Saint basada en un dels relats d’avions d’Over to you. Jeremy Irons va interpretar el pare del Samuel a Danny, campió del món el 1989, el mateix any que va ser estrenada la versió de dibuixos animats d’ El Gran Amic Gegant. Entre les adaptacions més populars hi ha la que va fer Tim Burton de James i el préssec gegant el 1996, la Matilda de Danny DeVito (també del 1996) i Charlie i la fàbrica de xocolata, a càrrec de Mel Stuart l’any 1971 i de Tim Burton el 2005. Més recentment, Wes Anderson va aconseguir la millor translació fílmica de l’univers àgil i tendre de Dahl a la versió en stop motion de Fantastic Mr. Fox, on una guineu es dedica a robar aliment de les propietats de tres malvats grangers fins que li paren una trampa.

Les quatre cares creatives de l'escriptor

Narrador infantil

Roald Dahl va començar a publicar literatura infantil quan encara no havia fet 30 anys. 'The gremlins' –que no té res a veure amb la pel·lícula que Joe Dante va dirigir a la dècada dels 80– va arribar el 1943. Nens i nenes haurien d’esperar gairebé dues dècades perquè l’autor tornés a publicar un llibre pensat per a ells. Va ser 'James i el préssec gegant' (1961), el que va esperonar l’escriptor a continuar conreant el gènere amb llibres com 'El fantàstic senyor Guillot' (1970) i 'Els Culdolla' (1980).

Narrador per a adults

Després de desempallegar-se dels records viscuts durant la Segona Guerra Mundial com a pilot de la RAF a 'Over to you' (1946) i d’imaginar un futur negre i nuclear a 'Sometime never' (1948), Dahl es va deixar anar en una sèrie de reculls de narracions, entre els quals hi ha 'Intercanvi de parelles' (1974) Històries imprevistes (1979) i l’encara inèdit en català 'More tales of the unexpected' (1980). “La cosa més difícil del món és escriure contes de debò, amb principi, nus i desenllaç –admetia l’autor–. Ara s’escriuen moltes peces d’ambient, sobre homes que van a la cuina i es troben a la dona cuinant i es discuteixen i llancen les pastanagues per la finestra... Són relats que es fixen en l’escriptura, i no en el contingut”.

Guionista

L’autor gal·lès també va escriure el guió de diverses pel·lícules, entre les quals n’hi ha una de James Bond, 'Només es viu dues vegades (1967), el musical colorista i extravagant 'Chitty Chitty Bang Bang' (1968), 'Un món de fantasia' (1971), adaptació de Mel Stuart de 'Charlie i la fàbrica de xocolata' –interpretada per Gene Wilder– i fins i tot la pel·lícula de terror 'El enterrador nocturno' (1971), interpretada per Patricia Neal, la dona de l’autor (que s’havia aconseguit recuperar dels tres aneurismes que va patir el 1965).

Poeta

Durant els últims anys de la seva vida, Dahl va publicar tres llibres de poemes. A 'Revolting rhymes' (1982) i 'Rhyme stew' (1989) parodiava contes populars. A 'Dirty beasts' (1984) es posava a la pell d’animals de conductes imprevistes.