Rituals de foc i ball de zombis per tancar el Festival TNT 2019

TerrassaEl foc té un gran poder de fascinació (quina obvietat). Atrau i es tem. Com la que al Festival TNT Terrassa Noves Tendències sentia el nen de dos anys davant les flames d’una de les mil teies enceses per Carabosse per delimitar l’espai de les seves instal·lacions de foc. Cues de famílies davant els marcs encesos per retratar-se més enllà del foc, dintre de l’infern. La cera de colors que es fon tot lliscant sobre uns rostres dibuixats. I a la gran pantalla, bressolats per la ronca sonoritat d’un contrabaix, un home i una dona combinen tècniques de dibuix tot creant paisatges mutants. El ritual de foc de la companyia francesa Carabosse va omplir la plaça del Vapor Gran de Terrassa d’olor de petroli i escalfor de flama. Una creació de gran plasticitat sobre el viatge que convida a desplaçar-se entre els rams de flors metàl·liques fetes amb culleres i forquilles mil i una vegades fotografiades tot copsant un recull de fotografies estampades sobre teles il·luminades amb espelmes. El foc de Carabosse acomiadava l’última edició del festival de noves tendències escèniques dirigit per qui l’ha posat entre els millors del gènere al nostre país, Pep Pla. Bona feina corresposta amb un 95% d’ocupació a les 70 funcions.

La flama petita que s’eleva cap al cel és el tòtem de la companyia madrilenya El Canto de la Cabra. Unes flames enfiladisses que poblen l’espai sense gairebé il·luminar-lo envoltant l’ara sacrificial on repiquen les gotes de sang que cauen d’una mena de mamelles. No se li pot negar atractiu a aquesta instal·lació de foc i so, aquest ritual tràgic que pot acabar sent-ho per a l’espectador avorrit de la gota malaia que no para durant més d’una hora. Una proposta valenta i amb una utilització del foc realment brillant, però que es perd en la reiteració.

Tot al contrari de la proposta del coreògraf Pere Faura, Incurables, amb els videoartistes Tatiana Halbach i Søren Christensen i el músic Albert Salinas: els 45 minuts de moviment, música, imatges i humor, molt d’humor, ens deixen amb la mel als llavis. Incurables és una història de terror habitada per tres urbanites convertits en zombis per les mossegades d’una manada de nens caníbals. Faura els posa a ballar de manera molt diferent de com va imaginar Michael Jackson al llegandari Thriller en un seguit d’escenes dignes del millor de The walking dead. Hi manquen alguns minuts més, si és que Victor Pérez Armero, Claudia Solwat i Javier Vaquero ho poden aguantar, i un final més imaginatiu.