No era un ritual eròtic, era una celebració del cicle de la vida

BarcelonaLa Roca dels Moros del Cogul (Garrigues) és un dels espais sagrats amb més història del territori català: en aquesta balma s'hi han celebrat rituals durant mil·lennis. Des dels últims grups de caçadors recol·lectors fins a l’edat mitjana, diferents generacions l'han respectat com a lloc màgic. Les pintures rupestres d'aquest indret, a tocar d'oliveres i ametllers i del riu Set, tenen una altra peculiaritat: són unes de les poques pintures de les 120 que hi ha documentades a Catalunya on les dones són les protagonistes.

La visió a simple vista, però, pot ser enganyosa. Fins fa ben poc es pensava que la desena de dones que envoltaven un home amb un penis desmesurat participaven en una dansa fàl·lica. Un nou calc digital basat en la fotografia d'alta resolució, que és molt més precís del que es va fer el 1985, ha donat una nova interpretació del mural descobert el 1908. "El més probable és que es tracti d'una celebració del cicle de la vida", diu Albert Rubio, el codirector, amb Ramon Viñas, del projecte de recerca i de documentació fotogràfica digital del conjunt rupestre de la comarca de les Garrigues. Les dones van ser retocades moltíssimes vegades però mai esborrades: passaven els segles i diferents mans respectaven allò que havien pintat els seus predecessors. En diferents moments es van anar afegint les parelles de dones, aprofitant els espais existents, i es va anar ampliant el grup. "El concepte d'art era diferent del d'ara; el fet de pintar era important perquè formava part del ritual", assenyala Rubio.

No anaven nues, sinó vestides

Les dones apareixen representades amb cossos estilitzats, vestits, pentinats i adornaments. Els animals –entre els quals un grup de cérvoles amb un cervatell, disposades al voltant d’un cérvol– acompanyen aquestes dones. L'home, malgrat l'enormitat del fal·lus, és més escanyolit que les dones i porta com a única indumentària un parell de cintes o plomes que pengen dels genolls. Hi ha només un altre home, situat a la part superior dreta del fris. Està fent una inflexió i porta un arc. Ara, gràcies a aquest nou calc digital, se sap que aquest segon home no mostra el penis nu, sinó que du una funda fàl·lica.

Més enganys de l'ull que les noves tecnologies han rectificat. Es creia que una de les figures femenines mostrava els pits, però en realitat porta una bossa penjada o un collaret. Un altre error que el nou calc ha corregit és que el que es creia una figura femenina amb quatre cames són, en realitat, un parell de dones al costat d'un cervatell. Una altra nova troballa és una nova figura humana asseguda. La precisió de les noves tecnologies també ha permès saber el sexe dels bous i resseguir amb precisió els morros. Altres figures inèdites que han aparegut són un nou bòvid, un cèrvid i més peixos que es van dibuixar a l'època medieval. "Ara també hem pogut saber que no són dibuixos monocromàtics sinó bicromàtics", diu Rubio. Es van fer combinacions amb castany-negre, castany-vermellós i negre.

Les noves tecnologies han permès registrar més grafits: hi van deixar missatges des dels ibers fins als homes i dones de l'edat mitjana. Algú, per exemple, va deixar escrit en llatí: "Secundi ha fet un vot". En aquests moments, en aquesta balma de les Garrigues, hi ha comptabilitzades 52 figures i 260 gravats. El mural devia ser molt més vast, però l'erosió i l'acció humana han anat esborrant molts dels dibuixos que hi devia haver. "La temàtica va evolucionant amb el temps i també les explicacions i interpretacions", diu Rubio. "Les pintures guarden secrets que no sabrem mai, ens inquieten i tenen una intencionalitat particular que mai podrem arribar a precisar", afegeix Viñas.

Alguns dels secrets, però, sí que s'han revelat, i ara se'n poden conèixer molts detalls a la nova web, que ha fet l'Agència Catalana de Patrimoni i on es pot visitar virtualment la Roca dels Moros.