BarcelonaRita Payés (Villassar de Mar, 1999) està disposada a disfrutar del moment, tant el personal com el professional, i encara més atès un futur immediat ple de bones notícies. Als mèrits acumulats pel disc Como la piel (2021) i pel talent expressiu dels seus directes, cal sumar-hi l'impacte que va provocar en C. Tangana, que primer la va reconèixer com a inspiració per a la cançó Comerte entera i que després la va convidar a participar com a trombonista en la gira d'El madrileño i a cantar el bolero Te venero a la gala dels premis Goya. Rita Payés actua aquest dimecres a la Sala Barts, dins del cicle Cruïlla Primavera; dissabte ho farà al Teatre Auditori del Morell (Tarragonès), i el 5 d'abril començarà a França una gira europea que tindrà una segona part a la tardor. Tot plegat més de trenta concerts en una dotzena de països.
Fa un any, poc després de publicar el disc Como la piel, explicaves que primer et pensaves que eres trombonista, que després vas descobrir que també eres cantant de jazz i que més endavant vas veure que també podies cantar cançó llatinoamericana. ¿En aquest any has descobert alguna faceta més?
— Bé, encara tinc aquesta sensació. Encara em costa de creure, això de ser cantant. És fort.
¿Però t'hi sents còmoda?
— Sí, m'hi sento molt còmoda, però, per exemple, el dia dels Goya, quan vaig sortir a cantar Te venero amb el C. Tangana, em sentia estranya, perquè no tenia el trombó. És una cosa que tinc tan integrada... I aquell dia per primer cop sortia sense el trombó a la mà i em sentia estranya.
Com va anar això de cantar als Goya?
— El C. Tangana m'havia contactat per tocar a la seva gira. Em va dir que estava organitzant una banda amb cordes i vents, i em va preguntar si volia formar-ne part. I en realitat allà hi soc de trombonista. El que passa és que canto un tema, el Te venero, que l'ha enregistrat amb Omara Portuondo. A la gira el canto jo, i és també el que vam tocar als Goya. Ara estic fent tots els bolos de la seva gira que puc, que no són tots, perquè també tenim una gira nostra bastant boja. N'estic molt contenta, de debò. Estic coneixent gent molt maca, i el projecte m'està sorprenent molt.
Parlant de la teva gira: aquesta vegada és sobretot internacional. Tocaràs a França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos, Suïssa...
— Sí, totalment. Tenim alguns bolos per aquí, però sortim molt a fora. Estic contenta, m'agrada molt poder viatjar fent la meva música. Em sembla un supersomni.
Com has treballat per tenir aquesta contractació internacional?
— Bé, tinc un mànager que està molt motivat. També treballem amb agents de diferents països, tot sigui dit. I hi havia alguns bolos que quedaven pendents d'altres anys i que s'havien ajornat per la pandèmia. Estic superfeliç. Tinc tanta feina que he de dir que no a concerts, que és una cosa que no havia fet en ma vida. És una sort enorme.
¿Tens temps per repensar nous projectes?
— Pensar-hi, hi penso tota l'estona, però dur-los a terme és un altre tema. Sí, tinc idees, perquè el meu coco no para, això està clar. Però ara com ara, amb tot el que tinc... A més, acabo de ser mare i estic gaudint aquest moment tant com puc. Tinc la sort que a tots els bolos que faig també ve el pare de la nena, el Pol Batlle, que està tocant amb mi i ens fa de tour manager. I jo també toco en la seva gira: aquest divendres treu disc, el Pol. En fi, que la nena ve amb nosaltres a tot arreu. Això ens dona una energia emocional molt forta. Estic molt feliç de poder-ho fer i que ens ho hàgim pogut fer venir bé per als dos.
Amb tota la intensitat d'aquest any i mig, has tingut temps per escoltar noves músiques que pensis que t'agradaria incorporar al que fas?
— La veritat és que no. Estic una mica saturada d'informació perquè és que, hòstia, són molts inputs en poc temps. Evidentment, segueixo escoltant música, i coses noves: per exemple, el disc de la Rosalia, que m'ha flipat. Però també és un moment molt de cap endins; i ja hi ha prou soroll intern per afegir-ne de fora. Ara vull disfrutar del moment. Sí que tinc idees que voldria incorporar a poc a poc, però amb calma; que a vegades volem anar massa ràpid.