Convertir-se en el veí desconegut del CCCB amb Rimini Protokoll

BarcelonaUna sala de reunions de luxe acull un grup d'inversors. "Soc la Calamanda, assessora financera", se sent pels altaveus. Però al davant tenim un home amb texans, auriculars i un iPad a la mà. "Des d'aquí dalt es veu tota la ciutat", continua ella. I l'home ens assenyala el desplegament d'edificis que, a vista d'ocell, despunten des de la finestra. En realitat la trobada bancària té lloc dins el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i forma part de Urban Nature, la nova peça del col·lectiu alemany Rimini Protokoll que s'acaba d'estrenar al Festival Grec. Posar-hi una etiqueta és una missió impossible: no és una instal·lació ni un espectacle, però té parts performatives i espais expositius. "Al final hem optat per dir-ne pel·lícula transitable", explica la directora del CCCB, Judit Carrera.

Ara que el confinament de l'any passat queda cada vegada més lluny, la creació de Rimini Protokoll convida a repensar les ciutats i, en certa manera, a reconciliar-s'hi. "El coronavirus ens va obligar a aïllar-nos i ens feia veure els altres com un perill. Ja és hora d'acostar-nos als desconeguts amb qui convivim i d'escoltar-los", assenyala un dels membres del col·lectiu, Stefan Kaegi. Urban Nature és una invitació a posar-se en la pell del veí desconegut de manera literal: a alguns visitants se'ls dona una tauleta i uns auriculars, a través dels quals reben indicacions per representar diverses persones durant la visita, mentre que els altres els observen en grup.

Espais inaccessibles com una presó

A l'obra hi ha set protagonistes, cadascun dels quals té una mirada diferent sobre la ciutat. La fam de negoci d'un assessor digital es contraposa amb el desencant d'una sensesostre que somia amb ser hostessa de vol i amb el pragmatisme d'un funcionari de presons. "Vam començar amb un full en blanc i una llarga llista de perfils potencials. Volíem que fossin com més diversos millor", subratlla Helgard Haug, de Rimini Protokoll. Cada història es desenvolupa en un espai diferent: Urban Nature ocupa una planta sencera del CCCB, on s'ha recreat des d'una pista de tenis fins a una andana de metro.

"Volíem representar espais coneguts i d'altres als quals no tenim accés. Tothom sap què ha de fer quan entra en un bar, però en canvi potser no ho té clar a la presó", destaca Dominic Huber, que s'ha encarregat d'elaborar l'escenografia de la peça. Endinsar-se en la vida d'aquests desconeguts que conviuen amb nosaltres comença com un joc tafaner, però aviat desemboca en una reflexió sobre els altres i en com ens hi relacionem. "Des de la finestra del meu apartament veig els veïns, cadascun dels quals fa la seva vida. És una escena que em resulta familiar, però em pregunto què pensen, si s'assemblen a mi. Urban Nature és una manera de mirar-los de prop i crear una via per comunicar-nos-hi", diu Huber.