‘Rigoletto’: un polvorí sobre els abusos i el maltractament

Barcelona“Tot i que es va estrenar fa 166 anys, en el fons Rigoletto és molt actual”, diu Monique Wagemakers, la directora de la producció d’aquesta òpera de Giuseppe Verdi que arriba avui al Liceu. “Per a mi, el tema principal és l’abús de poder: el duc és qui vol ser, té el poder sobre Rigoletto, que alhora el té sobre Gilda”, afirma Wagemakers. Rigoletto és el bufó de l’aristòcrata que canalitza la seva frustració a través de la relació abusiva amb la seva filla: no té en compte les seves necessitats i la tanca a casa perquè només la vol per a ell. Pel que fa a Gilda, és una adolescent que s’ha criat en un convent, amb prou feines sap qui és el seu pare i té una gran set de coneixement.

Els abusos no són l’únic ingredient d’aquest polvorí. “Un altre tema és la por -afegeix Wagemakers-, que és molt mala companyia i que porta a situacions molt extremes”. Per aquest temor, Rigoletto es convertirà en un assassí i Gilda se suïcidarà. I encara hi ha una altra qüestió que plana damunt de les vides dels personatges. “L’obra també parla de la identitat: el duc pot assumir la que li convingui, qualsevol. Rigoletto es mou entre les identitats escindides de pare i de bufó, i Gilda vol descobrir la seva”, subratlla la directora. “És una dona ingènua i volàtil, perquè ha estat tancada en un convent, no ha viscut”, diu la soprano siciliana Désirée Rancatore. Però també és forta: “Vol viure i decideix sacrificar-se pel seu amor, per un ideal en què creu de manera absoluta”, afegeix Rancatore.

Malgrat l’alt voltatge emocional de l’òpera, l’escenografia, de Michael Levine, és molt minimalista, tot i que és molt complexa tècnicament i s’han de tenir en compte els problemes de seguretat que poden sorgir: consisteix en una plataforma hidràulica de 18 metres que es pot moure en diverses direccions. En canvi, el vestuari sí que és més vistós: és d’inspiració renaixentista i porta el segell de l’oscaritzada Sandy Powell.

Carlos Álvarez i Javier Camarena

“En una producció tan despullada com aquesta tota la responsabilitat actoral recau sobre els cantants; no hi ha res que ajudi a crear una atmosfera afegida al que va compondre Verdi”, afirma el baríton malagueny Carlos Álvarez, que interpreta Rigoletto. “És un home maltractador, no sé si per la por o per l’opressió que pateix del duc. És fruit d’una societat, i avui en podem trobar molts en la nostra. L’òpera també pot servir per posar damunt la taula una crítica social -diu Álvarez-. La relació entre Rigoletto i Gilda va més enllà de la relació paternofilial: la fa culpable de la mort de la seva dona, i a partir d’aquí la converteix en un objecte de desig i d’odi”.

Amb aquesta producció de Rigoletto, el tenor mexicà Javier Camarena assumeix un doble repte: debuta en el paper el duc i ha d’interpretar-lo amb una escenografia que no és senzilla. “És interessant sortir de la zona de confort, i aquest és un repte interessant. M’agrada trobar els matisos d’un personatge que pot ser tan complex o tan simple com es permeti un mateix”, diu Camarena, que afegeix que “hi ha moments en què la sensació acústica no és la més còmoda, perquè l’escenari és molt obert”. “El repte més gran és no deixar-se portar per aquesta sensació i intentar no cantar amb més força quan no és necessari”, afegeix.

En el terreny musical, aquesta producció de Rigoletto, de la qual es faran dotze funcions fins al 6 d’abril, també és significativa per al director musical, l’italià Riccardo Frizza. “He fet set o vuit produccions diferents d’aquesta òpera de Verdi, i finalment amb aquesta he tingut la possibilitat de fer el Rigoletto que sempre he volgut fer. En totes les produccions anteriors, malgrat que pot semblar una obvietat, la relació del pare i la filla era carinyosa, quan en realitat no es coneixen de res”, assegura Frizza.