Ridley Scott envesteix contra la cultura de la violació a Venècia

VenèciaTenia tota la lògica que The last duel, del britànic Ridley Scott, fos la gran pel·lícula mediàtica de l’últim dia de projeccions del Festival de Venècia 2021. No només com a confirmació de la rellevància que atorga l’actual equip directiu del certamen a la presència de produccions de Hollywood, sinó també perquè la nova obra del director de Blade runner subratlla, de manera brillant, la tesi més agosarada formulada aquest any per la Mostra: la possibilitat de sumar a la causa feminista l’obra de veus masculines provinents de diferents àmbits del panorama cinèfil, d’un autor de prestigi com el xilè Pablo Larraín (Spencer) a un cineasta de culte com el britànic Edgar Wright (Last night in Soho). El cas de The last duel, dirigida per Scott i coescrita per Matt Damon, Ben Affleck i Nicole Holofcener (la directora d’Amics amb diners), és particularment interessant perquè proposa una meditació, a través del contingut, però també de la forma, sobre les tensions entre la mirada masculina i la femenina a l’hora d’abordar una qüestió tan candent com la cultura de la violació.

Basada en la novel·la homònima d’Eric Jager, The last duel explica la història real de Marguerite de Carrouges (a qui dona vida Jodie Comer, la Villanelle de la sèrie Killing Eve), que denuncia haver sigut violada per un cavaller culte i llibertí anomenat Jacques LeGris (Adam Driver, entonat com sempre). Ferit en l’honor, Jean de Carrouges (Matt Damon, sorprenent en la pell d’un taujà acomplexat), marit de Marguerite i amic íntim de LeGris, decidirà demanar al rei Carles VI de França que li permeti netejar el seu nom en un duel a mort amb l’agressor. Scott, que ha rebut el premi honorífic Cartier Glory to the Filmmaker abans de la projecció de gala de The last duel, va explicar en roda de premsa que va ser Damon qui li va presentar el projecte: “La seva insistència a parlar-me sobre Rashōmon com el referent principal del seu guió va despertar el meu interès”. De fet, l’ombra del clàssic d’Akira Kurosawa, en què una mateixa història s’explicava des del punt de vista de diferents personatges, no només estructura The last duel sinó que li confereix el seu sentit últim. “Les dues primeres parts de la pel·lícula s’expliquen des de la perspectiva dels personatges del Matt (Damon) i l’Adam (Driver) –va dir Ben Affleck, que al film interpreta un poderós amic de LeGris–. Però després, quan ho veus tot des del punt de vista de la Marguerite, t’adones que, per als dos homes, ella no és un ésser humà, sinó una mercaderia”.

Feminisme i brutalitat

“The last duel parla de la necessitat de ser més empàtics, de posar-nos en la pell de l’altre”, va afirmar un loquaç Affleck, que va incidir en la crítica que proposa el film envers “una cultura que ha tendit a deshumanitzar la dona, una cultura que va néixer a Europa, es va traslladar a les colònies i, per desgràcia, encara és entre nosaltres". "Amb The last duel no volem sermonejar ningú, però sí que hem volgut fer alguna cosa entretinguda i rellevant”, va afegir Affleck. Una missió que la pel·lícula acompleix gràcies a la capacitat de Scott per renunciar a l’excés de parafernàlia digital que havia marcat les seves últimes incursions en el cinema històric de caràcter èpic. De fet, The last duel congrega alguns dels millors trets de la filmografia del cineasta britànic, des de l’interès per explorar l’univers femení des d’una perspectiva transgressora, com a Thelma & Louise, fins a l’elegància cruenta d’Els duelistes, l’adaptació de Joseph Conrad que va suposar l’estrena al cinema del director de Gladiator. En aquest sentit, Scott va confessar que el duel final del nou film és, "probablement, l’escena més brutal" que ha filmat mai.