Richard Sennett reivindica el valor del treball artesà

BarcelonaQue no hi hagi malentesos: el concepte d’artesà, segons el sociòleg Richard Sennett, no s’ha de veure només com l’ofici de qui arregla portes o cuina en un bar de menú. El treball artesà és molt més que això: implica el compromís per la feina ben feta i la satisfacció de fer-la bé. És “la persona que s’involucra i es concentra en el que fa”, escriu Sennett en la seva conferència L’artesà, que es va poder escoltar al CCCB. Per això, tant pot ser un artesà un fuster com una investigadora com un músic: tots tres coincideixen en la implicació, l’aprenentatge i la qualitat de la seva feina, al marge de la recompensa que en rebin.

El sociòleg i historiador nord-americà (Chicago, 1943) va dedicar a aquesta qüestió el primer volum de la trilogia Homo faber sobre l’artesania, la cooperació i les ciutats -després condensaria les tesis d’ El artesano (Anagrama, 2008) en una conferència que publica el CCCB i que es podrà aconseguir el cap de setmana que ve amb l’ARA (dissabte 23 i diumenge 24 de maig, per 6 euros).

A partir d’un plantejament original, que “no considera igual la preocupació pels objectes materials i concrets i el que entenem com a feina artesana”, Richard Sennett desplega la seva teoria sobre com el capitalisme ha esclafat no només l’artesà -qui feia una feina pràctica, qui treballava i millorava a partir d’una habilitat tècnica- sinó tota la cadena de treball, que només prenia sentit per a l’ésser humà quan es basava en una mentalitat artesanal. I així va arribar la crisi: “Els que eren a dalt de tot estaven fent molts diners. I van oblidar-se que una bona part de l’economia es basa en el treball; pensaven que només es basa en el capital. Van ignorar la qualitat de l’experiència laboral, que van considerar com un luxe. I, en canvi, la qualitat de l’experiència laboral no és simplement un ornament, és essencial”, exlicava Sennett en una entrevista a l’ARA.

La “nova economia” -els sectors de l’alta tecnologia, les finances i els serveis, amb inversors d’abast mundial i objectius a curt termini- ha deixat de creure en el treball cooperatiu i en equip: a l’empleat se li demana que assoleixi un objectiu marcat d’entrada. Les empreses han deixat de premiar l’antiguitat del treballador implicat i corporativista que es comprometia de per vida: busquen joves amb noves qualificacions, que cobrin menys i siguin passius. “El capitalisme neoliberal prefereix l’actitud monopolista i la desigualtat”, escrivia Sennett. A l’ARA llançava un altre avís: “Crec que molts economistes encara no han après la lliçó. Encara estan parlant de quantitat en comptes de qualitat. I precisament perquè no han après la lliçó el sistema està en crisi. La meva esperança és que el sud d’Europa no s’acomodi”.

Una col·lecció de pensament en format breu

L’ARA ofereix a partir d’aquest cap de setmana una col·lecció d’assajos breus que sorgeixen de les conferències que han fet grans intel·lectuals del present al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La col·lecció Breus (que és bilingüe: en català i l’idioma original del ponent, majoritàriament anglès) arrenca aquest cap de setmana amb la conferència sobre Orwell i Barcelona de l’escriptor irlandès Colm Tóibín, i continuarà el cap de setmana que ve amb un dels temes clau del sociòleg Richard Sennett: L’artesà. En les setmanes següents apareixeran volums dedicats a Llibertat de consciència, de Martha C. Nussbaum; El futur de l’atzar, d’Antonio Tabucchi; Ulisses després d’Homer, de Claudio Magris; El compromís, de Marina Garcés, i títols de John Gray, Evgeny Morozov, Michaela Marzano i Charles C. Taylor. Tots els llibres es podran trobar als quioscos els dissabtes i diumenges fins al 19 de juliol per 6 euros.