Richard Lambert: “No obrirem un British a Abu Dhabi: no volem exportar la marca com un imperi”

BarcelonaL'acord de l’Obra Social de La Caixa i el British Museum no només ha portat al CaixaForum les obres que es poden veure dins l’exposició Els pilars d’Europa. El president del patronat, Sir Richard Lambert, va tornar a Barcelona fa pocs dies per parlar de la importància creixent del mecenatge privat als museus públics. I quan va atendre els mitjans, també de l’actualitat política britànica, va declarar: “No sabem què passarà amb els fons de recerca europea que rebem. Una gran part dels nostres conservadors venen d’altres països europeus. I el nostre director és alemany -afirmava-. Hi ha un cert grau d’incertesa, i la gent està preocupada, però amb Brexit o sense, continuarem sent un museu del món i per al món”.

Malgrat que va estudiar història, ha dedicat la major part de la seva carrera al Financial Times. Què li aporta en l’àmbit personal presidir el British Museum?

M’ha fet adonar que estret i eurocentrista que és el pla d’estudis de la carrera: mai no havia sentit a parlar de xa Abbas fins que el museu li va dedicar una exposició, i resulta que el seu imperi era més gran que l’espanyol i l’anglès. Una exposició com aquesta t’obre la ment. Una de les més exitoses que hem fet era la de l’art de l’època glacial, fa 10.000 anys. No et pots imaginar les dificultats amb què van ser realitzades aquelles obres! Això diu molt sobre la nostra manera de pensar.

¿El finançament privat als museus serà cada vegada més important respecte al públic?

Les aportacions públiques estan en declivi, venim de set anys d’austeritat i el suport dels patrons privats -més o menys adinerats- serà cada vegada més important. Al British s’han reduït un terç en els últims anys i tenim molts reptes: hem de renovar la presentació de la col·lecció permanent perquè el món de l’any 2017 no és el mateix que el dels anys 60. Per això hem de donar més visibilitat a les nostres col·leccions de l’Àsia i de l’Amèrica Llatina. També hem d’invertir en la infraestructura de l’edifici i donar un nou ús a l’antiga biblioteca, un edifici icònic situat al cor del museu.

Sovint els museus aconsegueixen recursos econòmics organitzant exposicions blockbuster. Què en pensa?

En som uns entusiastes, perquè es basen en anys de recerca, permeten que el públic vegi objectes que d’una altra manera no veuria i els ingressos que ens generen ens permeten fer altres coses que si no no podríem fer. Però també necessitem concentrar-nos en la col·lecció i presentar-la d’una manera més actualitzada. Volem fer de tot.

Una altra via a través de la qual els museus aconsegueixen recursos són les franquícies.

Com que les col·leccions del British Museum provenen de moltes cultures diferents d’arreu del món, el nostre objectiu és que siguin al màxim d’accessibles, però no obrirem una nova seu, no volem exportar una marca com si fóssim un imperi. Veig el museu com el servei de préstec d’una biblioteca. Malgrat que no obrirem cap nou museu a Abu Dhabi, per exemple, sí que col·laborem amb el Museu Nacional Xeic Zayed dels Emirats Àrabs Units.

Una de les últimes donacions que han rebut és una de les creus que un fuster de Lampedusa fa amb fustes trobades a la platja i que dona als immigrants com a símbol d’esperança. ¿Com mira el present un museu enciclopèdic com el British?

Malgrat que és molt difícil, hem de mantenir el museu viu a nivell contemporani, perquè la gent, d’aquí 200 anys, es preguntarà què fèiem avui. Però, per on comencem? Ara col·leccionem art modern egipci. En tenim molt d’antic i, malgrat que no som el MoMA ni volem canviar la nostra missió, tenim l’obligació de col·leccionar art actual. I també exposem dibuixos contemporanis de l’Iran.

També subratlla la independència política del British Museum.

Això vol dir que només tenim com a prioritat els interessos del museu. Si hi ha un debat polític controvertit sobre si un objecte del museu hauria de ser al seu lloc d’origen, no és una qüestió que han de resoldre els polítics. La nostra primera ministra no ens podria demanar que tornem cap objecte: ho decideixen els patrons, i això despolititza la col·lecció. Com que la nostra col·lecció és tan global, és important que no se’ns vegi com un braç de l’estat sinó com una institució que està a una gran distància.

¿Com creu que evolucionaran casos de restitució com els marbres del Partenó? ¿Coneix el litigi pels murals de Sixena?

No conec el detalls de Sixena, li parlaré dels marbres del Partenó. Per a nosaltres no és una qüestió legal sinó moral. Els que s’han conservat estan dividits pràcticament en la mateixa mesura entre el Museu de l’Acròpolis i el British Museum. La seva presentació és preciosa i els marbres estan explicats en el context de la història d’Atenes, mentre que al British els pots veure en relació amb els moments històrics anteriors i posteriors. Nosaltres tenim la responsabilitat de mostrar-los en el context de la cultura global. Estem treballant en una exposició de Rodin i algunes de les escultures es podran veure al costat dels marbres que més el van marcar.