La Pegatina: “Les revolucions s’han fet quan la gent ja no té res a perdre”

Barcelona“Les revolucions s’han fet quan la gent ja no té res a perdre. Potser ens falta això: no tenir res a perdre per canviar-ho tot”, diu el cantant de La Pegatina, Adrià Salas. Aquesta inquietud plana sobre algunes cançons de Revulsiu, el nou disc del grup de Montcada i Reixac, i on el revulsiu és el detonant d’una “reacció positiva” que musicalment es manté fidel a la col·lisió estilística pròpia de la banda, però amb més contundència. “Volíem donar més canya, però que les cançons sonessin igual de bé que en el disc anterior”, precisa Salas, lletrista principal del grup, que completen Rubén Sierra (veu i guitarra), Ovidi Díaz (percussió), Ferran Ibáñez (baix), Axel Magnani (trompeta), Romain Renard (acordió i teclats) i Sergi L. Gry (bateria). Ara cúmbies “a l’estil de Los Fabulosos Cadillacs” com Apagafuegos conviuen amb corridos “més elèctrics” com Heridas de guerra, que recorda els Pogues.

Dos anys després de la publicació d’Eureka! (2013), La Pegatina, que tornen a confiar en Marc Parrot com a productor, fan un pas endavant comunicatiu que es tradueix en cançons com Una mirada i El revulsiu. “En els últims dos anys ens hem preocupat molt per la situació social i necessitàvem expressar coses -explica Salas-. Ja n’havíem dit en altres discos, però potser no s’havien acabat d’entendre. I la gent necessita que li comuniquin bé les coses més enllà de les metàfores. Per això hem fet cançons com aquestes, que expliquen la indignació que sentim respecte a les institucions i per com es tracta la cultura en aquest país. Tenim la necessitat de despertar-nos d’una vegada i lluitar contra els que ens estan ofegant culturalment i a tots els nivells”.

Concerts a Europa i Amèrica

La Pegatina no s’atribueixen papers que no els corresponen, però sí que són conscients que “la música ha de ser una banda sonora del moviment de la gent”. I moviment i realitats culturals per comparar en coneixen prou, perquè des que van fundar el grup fa dotze anys no han deixat de viatjar arreu del món. Ara com ara, La Pegatina és una de les formacions catalanes amb més presència internacional. La gira de presentació del disc, que passarà el dia 14 de maig per la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat i més endavant per festivals com el Clòwnia i el Canet Rock, els durà a Holanda, França, el Regne Unit i, per primera vegada, a Mèxic. “Havíem tocat a l’Argentina, Xile, l’Uruguai i l’Equador, i la gent d’aquests països sempre ens deia que havíem d’anar a Mèxic”, diu Ovidi Díaz.

“Les gires ens omplen d’experiències i d’idees noves”, apunta Axel Magnani. I en treuen, entre altres coses, amistats que a Revulsiu s’han convertit en col·laboracions, algunes de gent més propera, com el grup madrileny Ska-P, però d’altres molt llunyanes. “Són gent amb qui hem coincidit pel camí, com el grup de Bòsnia Dubioza Kolektiv. Quan vam estar a la Xina i al Japó vam conèixer els Hangga i els Turtle Island, que ara col·laboren en el disc. Els viatges són el que més ens omple. De cop i volta no et mires tant el melic, perds la pàtria i tens només les arrels. Sí que hi ha molt dels viatges en el disc. La cançó No som d’aquí parla precisament d’una nit de festa en un país estranger. Són coses que hem viscut”, diu Salas.

Aquest voltar arreu els ha dut a prendre la decisió de firmar un contracte amb Warner. “Hem crescut dins l’autogestió, i això no ho canviem. Simplement, necessitàvem una discogràfica que treballés internacionalment i ens donés suport promocional als països on toquem”, explica Salas. El que no canvia és la relació amb el públic. Tot i que el nou disc no està en descàrrega lliure, sí que es pot escoltar en les plataformes de streaming, i en els concerts el grup manté una política de preus assequibles. Per exemple, l’entrada a l’actuació de l’Hospitalet costa 18 euros i inclou un exemplar del disc. Tractar bé el públic és fonamental. “Al festival Arenal Sound de Borriana vam dir que no tornaríem si no tocàvem a l’escenari principal, però no perquè anem d’estrelles, sinó perquè les últimes vegades que havíem tocat en altres escenaris hi havia hagut allaus i problemes”, diu Díaz. “Després la gent es queixa i qui rep és el grup”, recorda Rubén Sierra. Aquest any hi actuaran, i a l’escenari principal.

La Pegatina, que pràcticament tenen una segona casa a Holanda, valoren especialment el model cultural holandès. “Per Holanda hi passen tots els grups d’Europa i és on molts comencen a créixer. No cal ser famós per tocar allà, perquè s’ho passen molt bé descobrint grups. Valoren molt la cultura”, diu Adrià Salas.