La revolució sexual d’Eisenstein anima Berlín

BarcelonaFeia temps que Peter Greenaway no dirigia una pel·lícula tan accessible com Eisenstein in Guanajuato, rebuda amb aplaudiments a la Berlinale. El cineasta anglès va presentar ahir una comèdia en clau de farsa que recrea un episodi de la biografia de Serguei Eisenstein: els temps que el famós director d’ El cuirassat Potemkin va passar al poble mexicà de Guanajuato preparant el rodatge de ¡Que viva México! En aquells “deu dies que van canviar Eisenstein”, com diu la veu en off, el cineasta rus es va capbussar en l’eros i el tànatos de la cultura mexicana, alternant les visites als museus de morts i les nits de passió amb el guia mexicà. El dia que es compleixen 14 anys de la Revolució d’Octubre, Eisenstein viu la seva pròpia revolució sexual, en què el seu amant mexicà li planta -literalment- la bandera vermella al cul, al final d’una escena de sexe que ocupa els 15 minuts centrals del film. Curiosament, hi ha més sexe a Eisenstein in Guanajuato que a Cincuenta sombras de Grey. I més explícit.

Greenaway desplega a la pel·lícula el seu habitual barroquisme formal: pantalles partides, fotografies i material d’arxiu, travellings trucats que capgiren les lleis de la física... Però a diferència dels seus últims treballs, a Eisenstein in Guanajuato el dispositiu formal està al servei d’un personatge fascinant, interpretat per un Elmer Bäck histriònic. A Rússia, per cert, no ha agradat gens que la cinta se centri en l’homosexualitat del cineasta. Amb la polèmica per les lleis antigais de Putin, no sembla que el moment triat per rodar el film sigui casualitat.

La cruel Romania del segle XIX

Sobta veure a la Berlinale una pel·lícula romanesa ambientada durant la primera meitat del segle XIX, tan habitual com és que el nou cinema de Romania s’ocupi sempre del present o el passat més immediat del país. Però el que Radu Jude pretén a Aferim! no és desmarcar-se dels problemes de la seva societat, sinó rastrejar-ne els orígens. La pel·lícula viatja a la Romania del 1830, un país ocupat pels russos i amb les ferides de la guerra amb els turcs encara obertes, on la població gitana viu en condicions d’esclavatge. Buscant un gitano fugitiu per tornar-lo al seu amo, un policia i el seu fill recorren a cavall el país en aquest western que dibuixa amb un humor picaresc i cruel la repressió de l’ètnia gitana, l’arrelament de la xenofòbia i, en un sentit més extens, la determinació de rols, classes, gèneres i races en la Romania de l’època.

L’encert d’Aferim! és sobretot abordar la qüestió a través dels diàlegs impagables entre el pare que enyora la seva època de mercenari i un fill amb el cor encara tendre. En el millor gag de la pel·lícula, un sacerdot explica la diferència entre els jueus i els gitanos i fa una repassada a les característiques de cada poble europeu que va endur-se les rialles més destacades d’aquesta Berlinale. L’humor regional, sempre efectiu.