La “revolució interior” de Roc Casagran

BarcelonaLa primera imatge de L’amor fora de mapa (Sembra Llibres) és un vàter. “Són les torres d’ivori d’avui dia”, escriu Roc Casagran (Sabadell, 1980). L’escriptor i poeta continua fent una reflexió sobre la impossibilitat de viure en una reclusió infinita, perquè els poetes també s’han de guanyar la vida i perquè “sense el món no hi ha poemes”. El personatge principal del llibre tampoc aspira a viure amagat sota una closca. De fet, es diu Llull en homenatge a Ramon Llull: “M’agrada jugar amb els noms, és una reivindicació de la nostra cultura i arrels, però també he escollit el nom de Llull perquè ell va abandonar la família per conèixer altres realitats, volia aprendre preguntant als altres”, assegura l’escriptor. Qüestionar-ho tot és precisament el que fa el Llull de Roc Casagran, amb qui l’autor comparteix edat -té trenta-i-pocs anys- i passió per la poesia.

L’amor fora de mapa comença en un lavabo, en un hotel de tres estrelles d’Alacant, i amb una ruptura: el Llull, un poeta amb una feina grisa, deixa la seva relació amb la Clàudia, una activista social, i comença a replantejar-se les relacions amoroses, els amics i la família. A la novel·la té una gran importància un segon personatge, l’amic de l’ànima del Llull, l’Elgar, un guitarrista d’origen bosnià que es guanya la vida en una funerària. “Una vegada trenca la seva relació amb la Clàudia, el Llull s’ho replanteja tot, com viure sense reproduir pautes del passat”, explica l’autor sabadellenc. “Es va traient capes de prejudicis i busca altres maneres d’estimar, sense importar-li si estan ben vistes o no”, afegeix. Aquesta “revolució interior”, repensar com ens relacionem amb els altres, és, segons l’escriptor, la manera de començar qualsevol revolució social des de baix. “Plantejar-nos com establim les relacions personals és important perquè, si no, les vivim per pura inèrcia”, diu l’autor de L’amor fora de mapa.

L’escriptor i poeta ha escollit fer servir la primera persona. “Ho he fet perquè volia intentar que el lector es posés en la pell del protagonista”, argumenta. Casagran prefereix no parlar de novel·la generacional. “És un posicionament vital, parlo d’allò que conec, i fer-ho a través de personatges de trenta-i-pocs anys és una manera de retratar el món”, explica.

L’amor fora de mapa no es limita a la narrativa. Cada capítol conté dos poemes, i Borja Penalba i Mireia Vives han convertit els versos en cançons que formen part d’un nou disc amb el mateix nom que la novel·la. Durant la presentació del llibre a la premsa van mostrar un videoclip, enregistrat a València, amb una de les cançons. Entre els “figurants” es podien veure David Fernàndez i Empar Marco.

Llibre, poesia i música

“Quan vaig començar a idear la novel·la vaig somiar a poder fer-ho, això, incloure poesies i cançons -recorda Casagran-. Fa temps que defenso que la poesia agrada però no arriba a la gent. Incloure poesia en una novel·la és un bon mecanisme per introduir-hi les persones que tenen aversió a agafar un llibre de poesia”.

Més connexions amb Llull

Sembla que l’ombra de Llull persegueixi Casagran. Mentre escrivia L’amor fora de mapa li va arribar l’encàrrec de Sembra Llibres d’escriure una versió moderna d’ El llibre de les bèsties del savi mallorquí. El llibre, il·lustrat per Aitana Carrasco en blanc i negre, ja va per la tercera edició, segons explica Joan Carles Girbés, l’editor de Sembra Llibres, l’editorial valenciana que arribarà aquest març als dos anys de vida. El nom del protagonista no és l’únic que Casagran ha “manllevat” de Llull. Com El llibre de les bèsties, L’amor fora de mapa es divideix en set capítols.

Casagran és autor, entre d’altres, del llibre de poesia L’ombra queixalada (Pagès, 2010) i de les novel·les Austràlia (Columna, 2007) i Ara que estem junts (Columna, 2012).