La revolució animada continua

BarcelonaCorria l’any 1994 quan tres amics de Los Angeles van ajuntar-se per crear una empresa. Els amics eren tres dels homes més poderosos de la indústria de l’entreteniment: el director Steven Spielberg, l’executiu discogràfic David Geffen i el responsable de revitalitzar els estudis Disney a principis de la dècada, Jeffrey Katzenberg. I l’empresa que van fundar, DreamWorks, el primer nou estudi de l’era digital de Hollywood.

Vint anys després, amb Spielberg i Geffen desvinculats, la divisió musical traspassada i la cinematogràfica plenament integrada en l’engranatge de Hollywood, es pot afirmar que si DreamWorks ha fet història és a través de la seva branca animada. Si avui el cinema d’animació s’ha pogut obrir al públic de totes les edats, participar en festivals del renom de Canes i Berlín i convertir-se en una de les forces motrius de la indústria és, en part, gràcies a la tasca de Pixar i DreamWorks. Però si Pixar ha aportat la innovació tecnològica i l’excel·lència narrativa, quina ha sigut la gran contribució de DreamWorks?

L’adult que porten a dins els nens

Dean DeBlois, el director de l’última estrena de l’estudi, Com ensinistrar un drac 2, apunta una possible resposta: “Quan el Jeffrey va crear DreamWorks tenia un mantra que repetia sovint: «Disney fa pel·lícules per al nen que porten tots els adults a dins i nosaltres fem pel·lícules per a l’adult que porten tots els nens a dins». Les pel·lícules de l’estudi no volen arribar exclusivament al públic infantil, sinó a tot tipus d’espectadors”. DeBlois posa com a exemple la “irreverència” amb què la saga Shrek es va apropiar dels contes de fades per subvertir l’imaginari de Disney, però també servirien com a exemples la introducció de l’èpica històrica d’ El príncep d’Egipte i El Dorado o la cinefília en clau d’homenatge paròdic a Hormigaz i Monstres contra alienígenes.

La mateixa Com ensinistrar un drac 2, que avui arriba als cinemes, constata la voluntat de l’estudi d’anar més enllà. Inspirada en una saga de novel·les fantàstiques de l’escriptora anglesa Cressida Cowell, la pel·lícula reprèn l’univers del poble viking de Berk, on, després d’anys d’esbatussades entre dracs i humans, un adolescent troba la clau per a la convivència entre les dues espècies al final de la primera part.

Ara, però, el Singlot ha crescut i és un noi de vint-i-pocs anys, un canvi menys anecdòtic del que pot semblar. “En part ho vam fer perquè en animació no s’havia vist mai créixer un personatge d’un film al següent -explica DeBlois-. Però la raó principal és que a la primera part el Singlot va aconseguir tot el que volia: el respecte del poble, l’admiració del pare, l’afecte de la noia que li agradava... Fins i tot un drac espaterrant! Bàsicament, els seus problemes s’havien acabat. Reprendre’l en una edat més avançada implica nous problemes. Els dubtes sobre quina mena de persona vol ser, la pressió dels pares, que li diuen què ha de fer i què no, la llibertat de la joventut allunyant-se... Tot plegat funciona com un ritual de pas, qualsevol s’hi pot sentir identificat”.

L’estirada del Singlot no és la decisió més agosarada de Com ensinistrar un drac 2. A la pel·lícula hi ha un parell de girs dramàtics força impactants, fins i tot la mort d’un personatge principal. Però a DeBlois no li va resultar gaire difícil convèncer els seus caps a DreamWorks: “Era necessari per a la història. En el primer film, el Singlot i el seu drac comencen enemistats i acaben sent aliats. En el segon arrenquen com a amics inseparables. Però si això no canvia al llarg de la pel·lícula, la història serà molt plana. Així que necessitava un impacte fort que posés a prova la seva amistat. Per sort, de tots els llocs en què he treballat, DreamWorks és el que està més disposat a prendre riscos”.

Un rodamón de l’animació

El currículum de DeBlois li permet fer comparacions entre estudis. Als 44 anys, aquest animador rabassut amb barba, cara de nen i ulls blaus ha passat per gairebé tots els estudis importants del negoci: el Don Bluth Studios -l’únic que va plantar-li cara a Disney als 80-, Walt Disney i DreamWorks. “Amb Don Bluth vaig aprendre tant sobre el que cal fer per animar una pel·lícula com sobre el que no s’ha de fer mai -recorda DeBlois-. A Disney sentien molt més respecte per la narració, pel que necessita cada història. El problema de Disney és que té un llegat massa gran. Les expectatives sobre què ha de ser una pel·lícula Disney són molt estrictes i tothom té por de rebre cartes dels pares i coses així”. Després de dirigir Lilo & Stitch per a Disney i una breu incursió en el documental musical amb Heima, sobre la banda islandesa Sigur Rós, DeBlois va començar a treballar amb DreamWorks. “Va ser molt refrescant perquè no tenen cap tradició ni un estil concret -recorda-. Així que pots fer una pel·lícula tan esbojarrada com Madagascar però també una de més adulta com la nostra, Com ensinistrar un drac ”.

Tot i la competència ferotge entre Disney, DreamWorks i la resta d’estudis d’animació, DeBlois revela que entre els artistes que fan les pel·lícules és habitual intercanviar opinions, experiències i tècniques. “Pensa que acostumem a migrar molt d’un estudi a l’altre, així que tenim amics en tots -diu-. La primera projecció de Com ensinistrar un drac que vam fer fora de DreamWorks va ser a Pixar i Disney. I després de la projecció vam estar una bona estona contestant preguntes. Amb la segona part hem fet el mateix. En el fons, tots nosaltres volem el mateix, que el cinema d’animació sigui cada vegada una mica millor”.

De la saga Com ensinistrar un drac s’ha dit que és la cinta de DreamWorks que més s’assembla a Pixar. El director se sent afalagat per aquesta opinió, però matisa que, tot i que la majoria de films de Pixar li semblen meravellosos, alguns no li agraden tant. “Tots els estudis tenen la seva ovella negra”, riu.

El futur del Singlot

La petita decepció de Com ensinistrar un drac 2 als Estats Units -va arribar al número 2 a la taquilla el primer cap de setmana- va fer baixar les accions de DreamWorks un 12% a Wall Street i, de retruc, va provocar l’acomiadament de 50 treballadors, que se sumen als 350 ja despatxats l’any passat. L’estudi té cada dia més rivals, ja que l’animació ja no és cosa de dos a Hollywood. S’hi han sumat Fox, Universal i Sony. Però DeBlois espera poder continuar la història del Singlot i el seu drac. “M’agradaria veure’l créixer i convertir-se en el cap del poble vell i savi que està destinat a ser. I m’agrada la idea d’acabar la trilogia de la mateixa manera que comença el primer llibre de Cressida Cowell, amb la veu en off d’un Singlot adult que diu: «Quan era jove, al món hi havia dracs»”.