Història
Cultura07/06/2020

La revista ‘El Món d’Ahir’ fa un dossier LGTBIQ+

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

BarcelonaEl 28 de juny se celebrarà el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, justament 50 anys després de les manifestacions que es van organitzar el 1970 als Estats Units per recordar els aldarulls de Stonewall del 1969. Per acompanyar l’efemèride, considerada un punt d’inflexió en la lluita per l’alliberament homosexual, el número 14 de la revista El Món d’Ahir inclou un dossier LGTBIQ+ de gairebé 150 pàgines, amb articles que des de diferents perspectives lliguen històries de passats diversos amb debats del present.

“Com que el món d’ahir té molt més suc si se’l connecta amb el món d’avui, vam pensar que dedicar un dossier a la història de l’homosexualitat i de totes les qüestions relatives a la identitat de gènere tindria un interès especial”, diu l’editorial de la revista. L’interès és doble, tant per les temàtiques i les històries com pels enfocaments. Antonio Baños segueix el fil de l’homosexualitat entre els soldats des de l’Antiguitat grega fins a la Segona Guerra Mundial. A partir de la causa contra el comte Ponç d’Empúries, Daniel Genís Mas recorda la tipificació de la sodomia com a crim capital i, per tant, la repressió estructural imposada durant la Baixa Edat Mitjana. Raquel Ricart també se centra en un cas particular, el de Teresa Pla Meseguer, que després d’una incomprensió de gènere constant es va convertir en Florencio Pla, lluitador maqui antifranquista. De la repressió que van partir els homosexuals durant la dictadura franquista en parla Manel Lucas a Perillosos socials. La cultura lesbiana i el dret a existir és el títol de l’article de Carme Porta, i la fotògrafa Arden és l’autora del reportatge Queers. Retrats d’identitats, caràcters i màgia.

Cargando
No hay anuncios

El dossier també inclou un text de Marta Roqueta-Fernàndez sobre les tensions i aliances entre feministes i moviments trans i articles amb connexions culturals com el de Kiko Amat sobre els castrati i el de Xavier Albertí sobre Guimerà i l’homoerotisme al teatre català al tombant dels segles XIX i XX.