Revetlla psicodèlica al festival Vida

Vilanova i la GeltrúAquest divendres arribar d'hora a la Masia d'en Cabanyes tenia premi. Ja sabem que les cinc de la tarda és una hora que castiga els grups que hi toquen, especialment si cau un sol de justícia. Però al Vida els primers concerts de la tarda són en escenaris petits i a l'ombra dels pins. I el premi d'aquest divendres era poder veure Gener sense aglomeracions ni patir gaire calor. El pop-rock empeltat de soul i gòspel dels valencians va sonar amb intensitat davant d'un centenar de persones, però amb una projecció òptima per a un escenari més gran, com es va poder veure quan, una estona més tard, Chiner va saltar a cantar una versió elèctrica d''Anell de foc' ['Ring of fire'] amb Senior i el Cor Lomax.

Va ser la tarda dels valencians perquè, després de Gener, Miquel Àngel Landete va presentar el directe del seu nou treball amb Senior, 'Valenciana vol. 1' (2017), un disc de versions on participa la plana major del pop i el rock independents de Catalunya i el País Valencià. Com a bon aglutinador, Landete va aconseguir el més difícil: que gairebé tots els participants del disc fossin al Vida. A part de Chiner, hi havia Artur Estrada (Nueva Vulcano), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Carles Sanjosé (Sanjosex), Lluís Gavaldà, Núria Graham, Judit Casado (Euro-Trash Girl), Mireia Vilar i Pau Vallvé. Quan van pujar tots, eren 12 damunt de l'escenari, contents d'haver culminat un projecte que demostra que les cançons es poden adaptar en qualsevol idioma i que el català és tant o més bo que l'anglès per fer-ho. I que el castellà: unes de les adaptacions més reeixides és L'a reina d'Anglaterra', del Grupo de Expertos Solynieve.

Abans, a la barca instal·lada sota una pineda que ja s'ha convertit en tota una icona del festival, hi actuava Pavvla (Paula Jornet), que, acompanyada només de la seva guitarra, connectava amb el públic tot jugant amb les dinàmiques i els silencis que proporciona l'espai. També a la barca, però més punk, va ser el divertidíssim concert de Lidia Damunt, que del seu últim disc, 'Telepatía' (2016), en va extreure 'hits' tan corejables com 'Bolleras como tú'.

L'ADN del festival

A les nou del vespre començaven els concerts dels grups internacionals amb un cartell totalment ajustat a l'ADN del Vida: pop-rock blanc i independent de finals dels 90 i dels 2000 i amb accent nord-americà.

Dr. Dog, els primers, van oferir una lliçó de com cal sonar empastat dalt d'un escenari, amb magnífiques cançons que beuen del folk i uns fabulosos arranjaments vocals. Devendra Banhart, com deia algú, va fer de Devendra Banhart, és a dir, d'aquest personatge 'bohemian bourgeois' una mica còmic que predica l'amor sobre totes les coses, de vegades amb un suau xiuxiueig i amb afició pels ritmes tropicals i, darrerament, també per la música disco, com va demostrar amb la cançó de l'últim disc 'Fig in leather'. Després, Real Estate van oferir una més que correcta presentació de l'últim disc, 'In mind' (2017), amb un crescendo final que va escalfar el públic de cara al gran xou que portaven preparat els Flaming Lips: una autèntica revetlla psicodèlica amb confeti, jocs de llum i pilotes inflables que feia posar de bon humor. Wayne Coyne es fa perdonar la poca veu que té amb tota l'espectacularitat de què és capaç, fins al punt de cantar enfilat en un unicorn.