Reus es retroba amb Marià Fortuny

Reus."Els grans artistes són com els cometes, vénen de tant en tant, porten revolucions artístiques, gèneres nous, noves maneres, grans progressos, llums i ombres inigualables. Així va ser Rafael, així va ser Miquel Àngel, així va ser Goya, així era Fortuny", es pot llegir a l'article d'Eusebio Blasco Un record a Fortuny , publicat l'11 de desembre del 1874 al Diario de Tarragona . "Espanya era pobra per comprar-li els colors de la seva paleta. Els mercaders de París, els poderosos d'Anglaterra i Rússia, van acudir al seu estudi i van adquirir cadascun dels seus quadres a preu d'or", deia un altre article publicat dies abans arran de la mort inesperada i més aviat misteriosa de l'artista als 36 anys.

Marià Fortuny (1838-1874) va exercir una gran admiració entre els seus conciutadans, que van seguir les seves anades i vingudes a Reus i el seu èxit. Aquesta seducció ha arribat a l'actualitat amb la mateixa intensitat. Avui obre les portes al Museu Salvador Vilaseca de Reus l'exposició Fortuny, el mite, la més important de l'artista que s'ha vist a la seva ciutat natal. La mostra està formada per 45 dibuixos i pintures, 28 dels quals provenen del MNAC. Amb motiu de la instal·lació de l'exposició temporal La batalla de Tetuan de Fortuny. De la trinxera al museu , que ocupa les sales de la col·lecció permanent, el MNAC ha pogut prestar obres tan emblemàtiques com Il contino , La vicaria , El col·leccionista d'estampes i Platja africana . Al seu torn, el Museu de Montserrat ha cedit de manera excepcional l'aquarel·la El venedor de tapissos . La resta d'obres provenen del Museu de Reus, l'Institut Municipal de Museus de Reus, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de diverses col·leccions particulars. L'última gran exposició de Fortuny a Reus data del 1974.

"Una novetat, una revolució, un albor, un llampec, un nou dia. Quina escola va seguir? La seva. A qui va ometre? A ningú. Quin gènere va fer? Tots. Com s'ha de parlar de qui està per damunt del que és humà? Com s'ha de jutjar qui no s'assembla a ningú?", continua la lloa de Blasco. Els comissaris de Fortuny, el mite , Francesc Quílez (cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC) i Jordi Àngel Carbonell (professor de la Universitat Rovira i Virgili) han distribuït les obres en àmbits temàtics perquè els espectadors puguin copsar el seu entorn, l'evolució que va seguir paral·lelament en la pintura de gènere i l'orientalista, i la seva relació amb grans mestres com Velázquez, Ribera i Guido Reni. Tot i que el període de la guerra nord-africana a penes està present a la mostra, ja que està pensada per complementar la del MNAC, tres nus acadèmics que Fortuny va fer a Roma desvelen l'impacte que l'estada a Tetuan va tenir en la seva tècnica. "Roma va ser un canvi qualitatiu i un salt molt important. Ja havia passat per Àfrica per fer de cronista de guerra, i allà es va desprendre del llast acadèmic exercitant-se durant tres mesos en el dibuix al natural", diu Carbonell.

Fortuny està considerat un dels grans noms de l'art europeu del segle XIX i un dels renovadors de la pintura catalana i espanyola. A més del Museu Nacional i el Prado, Fortuny està representat en museus internacionals com el d'Orsay, el de Belles Arts de Boston, la Walters Art Gallery de Baltimore, la Corcoran Gallery of Art de Washington i el Metropolitan a Nova York.

'La vicaria', l'obra més popular

"Fortuny tenia una capacitat tècnica excepcional, sense precedents també entre els artistes francesos", explica Quílez. Després de guanyar la pensió a l'acadèmia espanyola de Roma amb l'oli Ramon Berenguer III clavant l'ensenya a la torre del castell de Fòs , encara deutor de l'estil de Claudio Lorenzale, el seu mestre a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i d'haver continuat la seva formació a l'Acadèmia Chigi a Roma, Fortuny va triomfar a París de la mà del marxant Goupil. El 1870 La vicaria va llançar Fortuny a la fama: l'obra va rebre una crítica molt favorable de Théo- phile Gautier , el crític oficial del París d'aquells anys, va guanyar molta popularitat i es va vendre per una xifra aleshores considerada astronòmica, 70.000 francs.

A mesura que es va consolidar la seva reputació, Fortuny es va començar a deslliurar dels encàrrecs per conrear una pintura més personal. "Les obres que va fer per pròpia voluntat, com Platja africana i l'estudi d' Àrabs pujant un turó tenen una modernitat impactant. Va superar els esquemes de la moda i va aplicar el vessant més lliure del seu estil als temes orientalistes. La seva pintura es troba entre l'europea més avançada del seu temps", subratlla Carbonell.

La llum es va convertir en la protagonista de l'última etapa de l'autor de Paisatge de Granada . "Va arribar a l'impressionisme per un altre camí. Ja tenia la llum meridional, mediterrània, que no és tan matisada com la francesa -afegeix el comissari tarragoní-. Fortuny va morir el mateix any que es va fer la primera exposició impressionista. Va ser un personatge cabdal de la pintura del segle XIX. Si no hagués mort tan jove, hauria sigut tan o més influent que ells".