Retratar les veus de l’(H)original

BarcelonaSi les parets de l’(H)original parlessin, recitarien milers de versos. Considerat “la catedral de la poesia” pels escriptors que han trepitjat la tarima del fons del local, l’(H)original és, des de fa 16 anys, un espai ineludible a l’hora de referir-se a la poesia contemporània en català. El restaurant del Raval, veí del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, va obrir la porta per primera vegada el 2001 de la mà de Meritxell Cucurella-Jorba i Gigi Marzullo, que el van convertir en el refugi de les veus poètiques “alternatives, que defugen la creació més institucional”, explica el poeta i cantautor Dídac Rocher.

Ell i la fotògrafa Marta Huertas han construït Generació (H)original, una exposició que repassa la història de l’espai poètic i de la seva programació, coneguda entre poetes com a O.R.I.N.AL., per dibuixar un retrat coral dels artistes que hi han passat. La mostra, que serà a l’Arts Santa Mònica fins al 24 de setembre, consisteix en fotografies de 74 poetes acompanyades de dos versos representatius de cadascun. “Volíem explicar la trajectòria de l’(H)original a través de la individualitat dels poetes”, explica Huertas, que ha elaborat la majoria de retrats de l’exposició. Màrius Sampere, Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell, Eduard Escoffet i Jordi Nopca són alguns dels poetes que observen els visitants de Generació (H)original des dels retrats. Rocher indica que han escollit “els noms més significatius per la vinculació vivencial amb l’(H)original” i que, per fer-ne una selecció acurada, els han assessorat Ferran Garcia, Josep Pedrals, Meritxell Cucurella-Jorba, Jaume C. Pons Alorda i Núria Isanda. El context de cada fotografia és en alguns casos circumstancial i, en uns altres, atzarós. “Els vam dir que escollissin un lloc significatiu per a ells i això ens va portar a fer retrats insòlits”, explica Huertas. Max Besora, per exemple, està fotografiat en un lavabo i Francesc Gelonch ha quedat immortalitzat en un bar d’una estació de servei. És a través de les mirades dels protagonistes que s’explica la importància de l’(H)original en la poesia catalana actual i el seu rol com a lloc de trobada per compartir versos amb coneguts i desconeguts.

De fet, són molts els poetes que van treure la pròpia poesia de la intimitat fent-la sonar a l’escenari de l’(H)original. “Ha acollit els primers passos de poetes diferents. Els recitals tenen un component aglutinador, perquè hi ha poques coses en comú entre alguns dels artistes. Cadascú té la seva veu independent”, subratlla Rocher. Per a ell, el retrat que millor defineix el paper de l’(H)original és el de Francesc Garriga, on se’l veu fent broma amb Jaume Pons Alorda. “Garriga va ser un mentor i un mestre per a molts poetes. Tenia una relació especial amb l’espai poètic, on els grans i els joves es trobaven per intercanviar versos”, afirma. El vincle de Garriga amb l’(H)original va ser tan intens que, quan va morir, els assidus del local van escriure els seus versos en una taula que ara forma part de l’exposició.

A banda de ser el bressol de poetes, l’(H)original ha vist néixer l’editorial La Breu. Els pares del segell, Esther Andorrà i Marc Romera, també tenen el seu retrat particular a l’exposició, que ha rebut el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, Huertas i Rocher preparen amb l’editorial un llibre fotogràfic dels versos i retrats que es publicarà a l’octubre. Generació (H)original els ha ocupat els darrers dos anys i, casualment, el projecte culmina just quan el local ha passat a unes altres mans. “Vam arrencar la iniciativa amb la idea de retratar una etapa i, sense pretendre-ho, ha coincidit amb la venda del local”, diu Huertas. Malgrat aquest canvi, l’(H)original mantindrà, en principi, la programació diària. Ho farà, però, amb un altre nom: des de fa algunes setmanes el restaurant s’anomena La Rubia.