Retrat d'un país amb la xenofòbia de fons

Barcelona.El lleidatà Ramon Térmens s'ha inspirat en notícies aparegudes als diaris per escriure les tres històries de Catalunya Über Alles, un vell truc de guionista que ja feien servir Billy Wilder i el seu inseparable I.A.L. Diamond o, sense anar tan lluny, Luis García Berlanga i Rafael Azcona. La realitat és, sovint, l'aliment més nutritiu de la ficció. Térmens aplica la recepta dels mestres de la comèdia però enfoca els resultats cap al drama social i retrata en tons foscos el racisme latent en la Catalunya actual, la dels 67 regidors de Plataforma per Catalunya, el partit xenòfob liderat per Josep Anglada que també serveix aquí com a material per a la ficció. Térmens ho aprofita tot.

Per tant, el director s'inspira en tres notícies prou conegudes: la del segon violador de l'Eixample, a qui els seus veïns de Lloret li van fer la vida impossible quan va sortir de la presó; la d'una empresa de Vic que llogava els serveis a immigrants subsaharians vestits amb barretina, espardenyes i faixa com a cobradors del frac; i la del gendre dels joiers Tous, que va disparar i matar un lladre romanès. Térmens pren aquestes històries com a substrat i construeix personatges i situacions que segueixen el seu propi curs. Un violador que surt de la presó i es topa amb murs d'incomprensió i intolerància més gruixuts que les parets de la cel·la; l'immigrant africà a qui els amics fan burla per treballar de folklòric cobrador del frac; i l'heroic empresari d'èxit que rescata la seva família del robatori d'una banda d'Europa de l'Est. Tres variacions sobre un mateix tema: la hipocresia dels judicis precipitats i l'egoisme interessat que habita en qui fomenta l'odi cap als altres.

Històries creuades a Almacelles

Amb la urgència de qui vol aixecar acta d'una realitat a punt d'esclatar, Catalunya Über Alles transpira immediatesa en el retrat fosc de les arrels quotidianes del racisme. Aquesta mateixa urgència es tradueix també en un cert esquematisme de situacions i personatges, dibuixats en un sol traç, massa gruixut, que no deixen espai per al matís. Térmens els fa portaveus del seu missatge, d'una manera tan contundent que juga en contra de la versemblança d'un relat que aspira a volar molt arran de terra.

La complexitat, si de cas, ve de les interrelacions dels tres episodis, units per un teixit de connexions i personatges comuns, una estratègia que Térmens ja va posar en pràctica a Joves (codirigit amb Carles Torras) i que recorda pel·lícules com Vides encreuades i sobretot Amores perros . A Catalunya Über Alles els vincles són la presència de Jordi Dauder, que fa de polític d'extrema dreta racista (quina ironia que l'interpreti Dauder) i Almacelles, la petita vila lleidatana en què es va rodar la pel·lícula, plena d'extres i d'intèrprets secundaris.

Catalunya és racista?

Catalunya Über Alles es va estrenar el març passat al Festival de Cinema de Màlaga, en el qual va ser un dels films més destacats per la crítica i va tornar amb una bona collita de premis: una menció especial per a Babou Cham, l'actor que interpreta l'immigrant subsaharià; el premi especial del jurat jove; i el segon reconeixement més important del festival, el premi del jurat. I la setmana passada, a Sant Sebastià, va completar el seu palmarès amb el premi Ciutat de Sant Sebastià.

Potser motivat per la contundència del títol, que al·ludeix indirectament a un vers de l'himne alemany vigent fins a la caiguda del Tercer Reich -curiositat: durant el segle XIX era considerat un himne progressista-, on s'ha presentat la pel·lícula el director ha hagut de contestar la mateixa pregunta: Catalunya és racista? És una pregunta legítima, perquè el retrat que pinta és d'un pessimisme desolador, però la intenció del film no és carregar contra la totalitat d'un país, sinó destapar la caixa dels trons, alertar contra el perill de ser indiferent davant del monstre emergent.