El retorn de Spiderman als orígens

BarcelonaCinc pel·lícules i quinze anys després d’inaugurar l’era moderna del cinema de superherois, Spiderman torna a l’institut. Spiderman: Homecoming, el debut en solitari de la tercera encarnació cinematogràfica del personatge -presentada en societat a Capità Amèrica: Civil War -, ens presenta l’heroi aràcnid com un adolescent més del segle XXI: un còctel d’hormones i inseguretats, un estudiant brillant que no se’n surt en el terreny social, que és humiliat regularment a l’institut i que, tanmateix, desborda entusiasme, innocència i un impuls incontrolable de disparar acudits. Un arquetip teen, en resum, que sembla sortit dels films de John Hughes i que, a diferència d’entregues anteriors de la franquícia, ja no és un superheroi adolescent sinó un adolescent amb superpoders.

Estrenada aquest cap de setmana, Spiderman: Homecoming representa un doble retorn del personatge: a l’estudi de Marvel, que en recupera els drets després del fracàs de Sony amb el díptic Amazing Spiderman, i a les essències del còmic creat per Stan Lee i Steve Ditko a principis dels 60. I no és qüestió d’acontentar fans talibans, sinó de capturar allò que en el seu moment va fer de Spiderman la creació més revolucionària del gènere superheroic.

“Abans de Spiderman, els superherois eren alienígenes, milionaris, científics... Ell és el primer superheroi que està a peu de carrer i amb qui es poden identificar els lectors, que majoritàriament eren també adolescents”, apunta Julián M. Clemente, editor de Marvel a Espanya i autor de tres llibres sobre el personatge, el més recent dels quals és Spiderman: La historia jamás contada (2015, Panini). Spiderman no és el primer superheroi adolescent, però sí el primer que no s’inscriu en la figura de sidekick o ajudant, com el Robin de Batman. “Robin o Bucky Barnes eren adolescents plenament subordinats a l’adult, a qui seguien cegament. No semblen adolescents! -diu Clemente-. La revolució de Spiderman va ser assumir que el superheroi era un xaval i explicar la seva història”.

Holland, l’aràcnid més jove

Després de passar per intèrprets de vint-i-molts com Andrew Garfield i Tobey McGuire, ara és un actor acabat de sortir de l’adolescència com Tom Holland (19 anys mentre rodava el film) el que s’enfunda la disfressa de l’heroi. Però el seu Spiderman no destaca només per jove; també aporta un perfil social de classe obrera a un univers cinematogràfic Marvel que fins ara s’havia conformat al voltant d’agents del govern, soldats, milionaris i, fins i tot, déus. “Sense els X-Men i Spiderman, Marvel havia dissenyat les seves pel·lícules a partir dels Venjadors, que són representants orgullosos del sistema -apunta Clemente-. Spiderman aporta la veu del poble. Això també ho subratlla la pel·lícula en un moment en què Tony Stark el compara amb Bruce Springsteen”.

Els còmics de Spiderman també van ser visionaris a l’hora de presentar l’heroi com un petit geni, un estudiant enamorat de la ciència i els invents. Diguem-ho clar: Peter Parker va ser el primer nerd de la història. Però en el més de mig segle que ha transcorregut des del seu naixement, el nerd o geek amb un quocient intel·lectual superior ha deixat de ser sinònim de marginat social per convertir-se en una figura celebrada en pel·lícules i sèries de televisió. Potser és per això que Spiderman: Homecoming descarrega l’heroi de la càrrega tràgica que arrossegava en els còmics: és un Spiderman més festiu i menys torturat.

Però més enllà de la precarietat i la joventut, l’element més excitant que aporta Spiderman: Homecoming al personatge, un que ni tan sols era al canon de Lee i Ditko, és la seva condició de fan. El nou Peter Parker no es posa la màscara només per un sentit de responsabilitat moral, sinó perquè els superherois són les estrelles de rock del seu món. El nou Spiderman és com aquells espectadors a qui el seu grup favorit fa pujar a l’escenari per cantar un tema i que després ja no deixen anar el micro. En un univers on la majoria d’herois tenen motivacions tortuoses per al seu altruisme, és refrescant que algú vulgui ser un superheroi per la raó més evident i sincera: perquè mola.

Un superheroi de Queens

Si Spiderman és l’arquetip de superheroi que toca de peus a terra no és només pel seu caràcter, sinó perquè està fortament arrelat a un espai, el barri novaiorquès de Queens. Ditko i Lee van situar la seva residència a Forest Hills, zona residencial de classe mitjana plena de cases baixes, arbredes i parcs. I una de les idees més divertides de Spiderman: Homecoming és, de fet, mostrar les dificultats de l’heroi per gronxar-se lluny dels gratacels de Manhattan.

La importància del paisatge urbà en les històries de Spiderman no passa desapercebuda per als dibuixants del còmic, com ara el canari David López, col·laborador habitual de Marvel que el 2013 va il·lustrar un parell de còmics del superheroi. “A Marvel estan molt orgullosos que els seus herois siguin de llocs reals com Nova York i no de Metropolis o Gotham”, explica. Quan López va haver de dibuixar una persecució, es va documentar a través de Google Maps seguint la ruta per examinar el tipus d’edificis dels carrers on passava l’acció.

Per a Julián M. Clemente, Spiderman també és un superheroi interessant visualment. “L’uniforme dissenyat per Ditko va trencar totes les convencions del gènere -diu-. En dibuixar-lo amb una màscara que li cobria tota la cara i amb uns ulls immensos, Ditko el feia semblar gairebé malvat”. Per a López, però, dibuixar Spiderman és un repte, perquè es comunica molt a través del moviment del cos. “I no és fàcil moure un personatge tan àgil i prim que desafia la gravetat -confessa el dibuixant-. Quan jo era un nen, per ser dibuixant de còmics havies de saber dibuixar cavalls. Ara, en canvi, només cal saber com moure Spiderman i com il·luminar correctament la capa de Batman”.

A Spiderman: Homecoming, l’uniforme de Spiderman és un nou model fabricat per Tony Stark, ple d’innovacions tecnològiques que l’heroi encara no domina. Però tot arribarà. “Per primera vegada en la franquícia de Spiderman al cinema es nota que pensen a llarg termini. Han agafat el model de Harry Potter i aquesta és la primera de moltes altres històries”, diu Clemente, esperançat.