El pont de l'Aigua, lliure de símbols franquistes
Girona i Sarrià de Ter subratllen que la retirada de les quatre àligues és un acte "de justícia" i "homenatge" als represaliats
GironaCauen quatre símbols més de la dictadura a Catalunya. Uns operaris, que han començat a picar aquest matí, trauran les quatre àligues franquistes de la barana del pont de l'Aigua, que uneix Girona i Sarrià de Ter, entre avui i demà. Presoners del règim van reconstruir el pont el 1939 i hi van col·locar els escuts per ordre del règim després que fos bombardejat pels republicans.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, han subratllat que la retirada de les àligues és un acte "de justícia" i "d'homenatge" als represaliats per la dictadura. "Quan a Espanya encara es debat què cal fer amb El Valle de los Caídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme", ha dit Madrenas.
Les àligues no van ser els únics símbols del franquisme que es van col·locar al pont. A banda i banda, als pilars que donen entrada al pont, s'hi havien posat escuts amb el jou i les fletxes. Aquests símbols, però, es van retirar l'any 2007.
Fins fa poc les figures de les àligues quedaven ocultes entre la vegetació que dona al riu Ter. Però les obres del carril bici que unirà Pont Major amb Campdorà les van fer visibles, i per això els ajuntaments van decidir retirar-les d'urgència.
Ara, un cop Carreteres –que és el titular del pont– ja ha donat els permisos, l'actuació s'ha pogut tirar endavant. Els treballs tenen un cost d'uns 1.500 euros, que assumeixen conjuntament els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter. A més de la retirada de les àligues franquistes, també inclouen el remolinat i el repintat del lloc on hi havia els escuts (per esborrar-ne qualsevol vestigi). Madrenas també ha avançat que, un cop retirades les àligues, no se'n preservarà cap. "No tenen cap mena de valor artístic ni patrimonial; s'eliminaran i ja està", ha dit.
Nova llei al Parlament
Marta Madrenas ha dit que, un cop retirades les àligues franquistes, a la ciutat queden "molt pocs" símbols del règim, i que els que hi ha –com és el cas del del Mercat del Lleó– estan "contextualitzats"; és a dir, que hi ha una placa commemorativa que explica "la ignominiosa actuació del règim dictatorial franquista".
L'alcaldessa, però, que també és diputada al Parlament, ja ha avançat que la Generalitat està treballant en una nova llei de memòria històrica que estableixi criteris únics sobre què cal fer amb els símbols franquistes. "Quedarà tot compilat en un únic document que ho homogeneïtzarà i establirà quina és l'opció arreu del territori", ha dit.
Amb la retirada de les quatre àligues, el pont de l'Aigua esborrarà tots els símbols franquistes. Hi quedaran, però, a banda i banda, a la part interior de la barana, les quatre escenes de la Guerra Civil fetes per Joan Carrera Dellunder l'any 1939.
En concret, aquests relleus mostren l'enfonsament del vaixell franquista 'Baleares', la ciutat d'Oviedo, les ruïnes de l'Alcàsser de Toledo (on hi havia una fàbrica d'armament) i la presa del pas de l'Alto de los Leones –situat a Castella– per part de les tropes franquistes el juliol del 1936. Aquestes imatges, però, no es retiraran, perquè fan referència a episodis de la Guerra Civil (i no de la dictadura).