Torra posa data a la ‘inhabilitació’ dels murals de Primo de Rivera que hi ha al palau de la Generalitat
La retirada dels murals espanyolistes del Saló de Sant Jordi començarà a la tardor del 2020
BarcelonaEls murals que guarneixen el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat des de la dictadura de Primo de Rivera tenen els dies comptats: està previst que els treballs de retirada comencin a partir del setembre de l’any vinent i que durin prop d’un any. “El projecte no és d’una complexitat tècnica elevada, és senzill, però l’execució és llarga”, afirmen Anna Clarimon, subdirectora general d’Obres i Serveis, i Júlia Roca, responsable de patrimoni del Palau de la Generalitat. Totes dues formen part de la comissió d’experts creada per a la retirada dels murals, que donen una visió espanyolista de la història de Catalunya.
Els murals del Saló de Sant Jordi tenen un fort caràcter bèl·lic i inclouen escenes com les batalles del Bruc, Lepant i Las Navas de Tolosa, i també la de la primera missa del rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca. També glorifiquen la monarquia en lloc dels valors democràtics, amb escenes com la del casament dels Reis Catòlics i la de la rebuda a Cristòfor Colom després del primer viatge a Amèrica.
La comissió es va reunir divendres a la tarda en una trobada encapçalada pel president Quim Torra durant la qual es va decidir que les obres es facin en dues fases: en la primera es retiraran els murals i es farà la neteja i la consolidació de la pedra del Saló de Sant Jordi perquè quedi en un estat “digne”, com diuen Clarimon i Roca. Està previst que el projecte executiu amb la retirada, el trasllat i la conservació de les pintures i la neteja i la consolidació de la pedra estigui enllestit a finals de febrer per treure’l a licitació al març. Els estudis tècnics apunten que la retirada dels murals durarà set mesos i mig i la resta del temps es dedicarà a l’adequació del saló. Mentre durin les obres, la comissió continuarà treballant per organitzar en una segona fase un altre concurs públic per decidir com serà el Saló de Sant Jordi del segle XXI. Entre les opcions hi ha: tornar-hi els quatre murals de Torres-García que hi havia abans dels murals primoriveristes, tot i que el seu projecte va quedar interromput; fer un concurs per triar un artista d’ara que hi intervingui, o deixar a la vista l’arquitectura de Pere Blai, de qui l’any vinent es compleix el quart centenari de la mort.
Pintors al servei del poder
També forma part de la comissió d’experts Àngels Solé, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on estan tancant el projecte executiu de la retirada dels murals, que van ser realitzats per encàrrec del president de la Diputació, Josep M. Milà i Camps, per 26 artistes entre els anys 1926 i 1927, entre els quals hi ha Laureà Barrau, Josep Mongrell, Juli Borell, Antoni Utrillo, Carlos Vázquez i, a la cúpula, Dionís Baixeras. Als murs hi ha 24 teles gegantines, mentre que al sostre hi ha 45 teles més de dimensions més petites amb retrats i pintura mural als arcs. El projecte inclou la retirada de les totes les teles i la cobertura de la pintura dels arcs, que és de caràcter ornamental, amb una resina reversible per si més endavant es volgués tornar a treure-les a la llum.
En la reunió d’ahir també es va posar damunt la taula l’informe favorable a la retirada de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la ciutat de Barcelona, “sempre que sigui amb les màximes garanties tècniques per preservar la seva integritat i assegurar-ne la conservació”. Aquest altre acord també aborda el futur del saló després de la retirada i diu que el projecte ha d’incloure “els elements essencials que conformaran la proposta substitutòria”.
La iniciativa impulsada per Quim Torra no és la primera per desmantellar els murals del Saló de Sant Jordi. Quan Josep Tarradellas era conseller de Governació, l’any 1932, va impulsar el desmuntatge de la pintura de la nau central, La verge de Montserrat envoltada dels Sant Reis que han visitat el seu Santuari, de Josep Mongrell, però l’obra va tornar al saló després de la derrota republicana a la Guerra Civil el 1939.
Un art de propaganda feixista
Per a la comissió d’experts, els murals van imposar en el seu temps els principis de la dictadura de Primo de Rivera i el seu contingut no s’adapta als valor polítics d’ara. També recorden que el Saló de Sant Jordi és la dependència més important del Palau de la Generalitat i que els murals estrafan el seu valor excepcional. El murals de Torres-García van quedar ocults a sota d’aquests fins que van ser recuperats a mitjans dels anys 60 i exposats en una sala que porta el nom de l’artista.
A més d’Anna Clarimon, Júlia Roca i Àngels Solé, entre els vint membres de la comissió hi ha la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar. Pel que fa al món acadèmic, per Eduard Carbonell, catedràtic de la UdG i exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i el director actual del museu, Pepe Serra; el catedràtic d’història de l’art de la UAB Marià Carbonell; Núria Llorens, professora d’història de l’art a la mateixa universitat; Francesc Miralpeix, professor d’història de l’art de la Universitat de Girona, i Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També hi ha Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i el director del Museu Marès, Josep Maria Trullén.
