300 anys amagat: apareix l’estructura original d'un retaule del segle XV

Les excavacions de la basílica de Castelló d’Empúries han posat al descobert l’estructura original d'un retaule del segle XV. Segons les investigacions, el retaule tindria una base poligonal amb dos graons construïts amb lloses de marbre. Tot indica que es va desmuntar parcialment durant el segle XVIII i és per això que s’ha mantingut oculta sota la base actual durant més de 300 anys.

La campanya d’excavacions, que formen part d’un projecte de l’Institut d’Estudis Empordanesos impulsat per la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, tenia dos objectius. El primer era demostrar els resultats d’una exploració amb georadar del 2007, on es van veure indicis de construccions prèvies corresponents a les esglésies romànica i preromànica i, possiblement, edificacions anteriors. El segon objectiu era respondre a incògnites sobre l’estructura de la basílica i algunes patologies de l’edifici.  

La intervenció, a través d’una petita cala, ha permès als arqueòlegs confirmar les seves sospites i descobrir que la capçalera es va construir sobre un desnivell, uns 4 metres sota la plataforma on es trobaven els temples romànic i preromànic.

Gràcies a aquestes excavacions, també s’ha pogut confirmar que la base original estava pavimentada amb les lloses de marbre actuals, que allotjaven un cor primitiu i un retaule de fusta. Tot fa pensar que al voltant del segle XVIII es va desmuntar i substituir per l’actual. L’arqueòloga que ha dirigit les excavacions, Anna Maria Puig, ha explicat en declaracions a l’ACN que això ha fet que “durant 300 anys no s’hagués pogut veure”. Puig ha assegurat que, tot i ser una descoberta important, només és “l’empremta” o “negatiu” de l’estructura de suport del temple.

La cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, ha explicat que els resultats “permeten constatar dades noves i interessants sobre la construcció i el retaule de Castelló d’Empúries, que donaran peu a estudis posteriors.”

Les troballes s’acabaran d’analitzar i es considerarà la possibilitat de “restituir” la cota original del presbiteri de final del segle XIII. Aquesta restauració permetria recuperar peces originals del paviment, aixecades al segle XVIII, i donar al retaule l’alçària original.