Apareixen les restes d'una catedral del segle IV a Sant Martí d'Empúries

BarcelonaLa campanya d'excavacions a Santa Margarida (Sant Martí d'Empúries, Alt Empordà) ha posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l'antic bisbat d'Empúries, una de les edificacions més importants d'un conjunt episcopal d'època tardoantiga. La intervenció només ha permès recuperar una part de la planta però els elements conservats permeten calcular que devia tenir una amplària d'entre 13 i 14 metres, i una longitud superior als 20 metres. Avui les restes són a tocar de la carretera que va de l'Escala a Empúries, però antigament això era l'estuari del riu Ter, que desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries.

D'aquest conjunt –que devia ser l'epicentre de la nova població, un cop abandonada la ciutat romana– se'n coneixien diversos edificis, entre els quals el baptisteri, i ara s'ha trobat en un camp de conreu part del que seria la imponent basílica, de tres naus i situada immediatament al nord. A més, s'han descobert diverses tombes –de les quals n'han obert dues, que estaven buides– i un dels sarcòfags tenia un forat superior per veure i tocar les relíquies d’un personatge que es deia Secundus. També ha aparegut un pedestal procedent de la ciutat romana amb una inscripció dedicada probablement a Manio Cornelio Saturnino, i un tresor de 182 monedes de bronze baiximperial, que estaven guardades en una bossa de cuir i que daten d'entre els segles IV i V dC.

La campanya, feta entre el 6 d'abril i el 12 de maig, tenia com a objectiu determinar la funció de les construccions del nord de l'actual església de Santa Margarida. I han aconseguit molt més que això, perquè la planta de l'església ofereix molta informació. L'arqueòleg del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, Pere Castanyer, ha indicat que, per les prospeccions geofísiques que s'han fet, se sap amb certesa que "aquest edifici formava part d'un complex que ocupa unes dues hectàrees" i que estava connectat directament amb Sant Martí per un camí que passava per la part baixa del pujol d'Empúries. Se suposa que hi ha d'haver altres edificis, però encara no s'han localitzat. "Ens queda per descobrir encara el palau episcopal i podria haver-hi també una capella funerària", ha dit l'arqueòleg, que ha qualificat el descobriment d'“excepcional” perquè hi ha molt poques basíliques d'aquesta etapa a Catalunya i perquè permet enllaçar la història de l'Empúries grecoromana amb la medieval.

L'origen de les edificacions daten de finals del segle IV i, malgrat les successives reformes, es creu que van perdurar fins a finals del segle VII o inicis del VIII. Es tracta d’una descoberta arqueològica singular, que s’afegeix a altres conjunts episcopals d’aquest període a Catalunya, dels quals coneixem les restes com ara Ègara (Terrassa), Bàrcino (Barcelona) o Tàrraco (Tarragona). La pèrdua de la seu episcopal emporitana, que al segle IX ja havia quedat incorporada a la de Girona, explica les transformacions posteriors, quan s'hi va fer una petita església i una segona esglesiola, que va perdurar com a espai de culte fins al segle XVIII, a més d'un cementiri. La clau és que el nucli urbà es va tornar a moure i, per tant, no es va menjar aquest enclavament –a pocs metres de distància del jaciment grecoromà d'Empúries– que ha perviscut enterrat sota el ritme de la humanitat.