“La resistència és un acte de legítima defensa”

BarcelonaLa fama no desitjada expulsa el protagonista de La natura expuesta (Seix Barral) del petit poble on viu. Escultor humil i solitari, el personatge ideat per Erri de Luca (Nàpols, 1950) ajuda els refugiats a creuar les muntanyes del nord d’Itàlia sense demanar-los res a canvi. Quan un escriptor l’utilitza com a matèria literària i el converteix en algú popular, es veu obligat a fugir. “No es tracta de fer fora qui fa el bé. Qualsevol persona que trenca el mur de la indiferència és perseguida per la societat”, afirma De Luca, que ahir va visitar Barcelona per presentar la novel·la i avui serà a Girona per participar en el festival MOT, on conversarà amb David Fernàndez sobre futur, drets socials i resistència.

A La natura expuesta l’èxode dels refugiats és un eco que ressona constantment per recordar-ne l’existència. “Els governs han intentat impedir els fluxos migratoris, han maltractat els migrants fins i tot amb les paraules. Però no hi ha res que els pugui aturar”, afirma De Luca. Crític amb l’auge dels populismes a Europa, l’autor argumenta que totes les lluites actuals s’orienten cap a un objectiu: recuperar la ciutadania davant la transformació dels drets socials en un sistema de serveis privats. L’escriptor italià defineix la resistència com “un acte de legítima defensa davant una opressió”, i la concep com una via per erradicar “la tirania, que ha tornat als llocs de treball” i “la deriva economicista dels nostres temps”. A la novel·la les opressions del capitalisme queden diluïdes per la relació que, en el seu exili, l’escultor estableix amb una estàtua de Crist crucificat. Mentre treballa per eliminar el drap que tapa els genitals de l’obra, l’home descobreix que l’artista original li havia esculpit un penis amb un principi d’erecció i això fa que entre ell i l’estàtua es creï un vincle emocional. “La nuesa en les crucifixions no responia a una exhibició sinó a una humiliació. Era una forma més de condemnar-los”, assenyala De Luca.

Retirar el drap de marbre és una acció de l’Església per tornar als orígens cristians, però per al protagonista suposa el detonant d’un cos a cos amb l’escultura. “L’erecció i la pell de gallina del crucificat indiquen que el cos encara és viu -diu l’escriptor-. I neix una fraternitat entre l’escultor i l’estàtua que no està lligada a una revelació espiritual, sinó física”. Amb l’habitual prosa delicada i reflexiva farcida de metàfores, De Luca entrellaça interrogants teològics amb els límits de l’art i la vulnerabilitat dels migrants a través d’un relat que, assegura, li va explicar un amic escultor anys enrere. “No hauria sigut capaç d’explicar-lo d’aquesta manera -afirma l’autor-. No soc un inventor d’històries, sinó un redactor de narracions que m’expliquen els altres o bé que em concedeix la vida mateixa”.

Un MOT d’autors compromesos

La 5a edició del festival MOT, que se celebra fins demà a Girona i del 22 al 24 de març a Olot, dona veu a escriptors compromesos amb la realitat. Entre els participants hi ha Salem Zenia, Ngugi wa Thiong’o, Pep Coll, Teresa Solana, Hakan Günday i Belén Gopegui, que conversaran sobre com la literatura es converteix en testimoni de conflictes bèl·lics, transformacions socials i canvis culturals. En total, el MOT ha convidat 40 autors, entre els quals també hi ha periodistes com Carme Colomina i Anna Punsí, que reflexionaran sobre la feina d’informar sobre successos i conflictes bèl·lics.