'Reset': el Festival Clàssics convida a pensar el nou món

Barcelona"Posar els clàssics al centre del món d'avui i dels debats del present", aquest és l'objectiu del Festival Clàssics, impulsat per La Casa dels Clàssics, que presideix Raül Garrigasait i aixopluga la cooperativa Som. El festival d’arts contemporànies i pensament és la cara més pública, divulgativa i participativa d'una iniciativa editorial que essencialment manté viva la col·lecció de clàssics Bernat Metge, li dona una nova vida amb la versió de butxaca i amb noves traduccions de Robinson Crusoe o La Ilíada o d'Aristòtil. "En una cultura forta i lliure hi ha d'haver institucions que garanteixin la continuïtat", diu Garrigasait. A la vegada, consideren que els clàssics, com a llibres que parlen de qüestions troncals i que han perviscut el pas del temps, poden servir per aprofundir en debats més candents.

Aquest any, en què ha semblat que es vivia el final del món com el coneixíem i el principi d'una altra era, el lema del festival és Reset. "Què volem conservar i què volem llançar per la borda?", planteja Garrigasait. Com a exemple, afirma que el Robinson que van publicar abans del covid s'ha convertit "en una paràbola de la nostra situació, com construir un nou món amb les restes del passat". "Quin món neix arran de la pandèmia?", afegeix la directora de La Casa dels Clàssics i del festival, Sira Abenzoa.

En la primera edició del Festival Clàssics, una trentena d’artistes i pensadors (Sílvia Pérez Cruz, Àlex Rigola o Les Impuxibles) van passar per vuit espais de la ciutat i més de 3.000 persones van viure l’experiència de dialogar amb els clàssics sota el lema Bellesa. Enguany, el segon festival Clàssics té lloc només virtualment i durant un mes, fins al 20 de desembre. Cada dia hi ha diverses activitats gratuïtes –essencialment es tracta de converses entre pensadors, artistes i filòsofs– plantejades en tres eixos: passat, present i futur.

En el capítol del passat, es podrà escoltar un recull de textos clàssics que parlen de premonicions, cataclismes, crisis, pandèmies i nous mons (Poema de Giglamesh, Ovidi, Bocaccio, Camus, Orwell o Manuel de Pedrolo) encarnats pels actors Pol López i Carlota Olcina davant de quadres del MNAC que evoquen capítols també fatídics o esperançadors (d'artistes com Rubens, Antoni Fabrés, Meifrèn, Martí Alsina o el Mestre de Taüll). En el present és on essencialment s'utilitzen textos clàssics per provocar pensament sobre educació, salut, habitatge o tecnologia, a través de xerrades i presentacions. Per exemple, la conversa entre Joan Magrané i Maria Arnal; Joan-Carles Mèlich i Blanca Llum Vidal; entre Salvador Sunyer i Pepe Serra; o David Fernàndez i Yayo Herrero; les entrevistes a Manuel Delgado, Rob Riemen o Ramin Jahanbegloo. També hi haurà projeccions de pel·lícules, peces musicals i un canal propi a Filmin.

En el capítol del futur, es convida la ciutadania a dir-hi la seva a través de les xarxes socials, obrint debats com: "Què passa quan tenim amics en trinxeres oposades a la nostra? ¿La independència és el valor central que hem de defensar avui?", planteja Abenzoa.