Els reptes del MNAC més enllà del cas Sixena

BarcelonaEl Museu Nacional d’Art de Catalunya viu un moment especialment intens. Avui és el dia que la titular del jutjat d’instrucció número 1 d’Osca va fixar per a la devolució dels 53 objectes del monestir de Santa Maria de Sixena en litigi amb l’Aragó. A més, el museu té un altre contenciós obert amb l’Aragó pels murals del monestir. I sobretot el museu encara un canvi de cicle: el 2017 culmina el pla estratègic vigent i el director, Pepe Serra, i els seus equips ja treballen en el del període 2018-2022 i també per perfilar com hauria de ser el MNAC d’aquí 20 anys, per poder aconseguir els objectius finals que es fixin progressivament. “Nosaltres toquem cada dia al despatx el potencial del museu d’una manera que no és visible, però que és molt real. Estem bastant contents d’on hem arribat ara però també és veritat que el lloc que el MNAC pot ocupar és millor que l’actual - afirma Pepe Serra-. Afrontem una segona etapa de cinc anys més. Haver fixat unes bones bases ens ha permès complir alguns reptes i ara en podrem afrontar de nous”, subratlla. Analitzem en cinc claus els reptes més immediats i els més globals del museu.

Els litigis amb l’Aragó

El Govern acordarà demà el retorn dels objectes del MNAC

La Generalitat aprovarà demà al consell de govern el trasllat a l’Aragó dels 53 objectes del monestir de Sixena que hi ha a les reserves del MNAC. Això no afecta les 44 obres i objectes d’artistes que són al Museu de Lleida. Aquests estan catalogats i, per tant, la devolució està subjecta a la llei catalana de patrimoni. Els advocats de la Generalitat i del museu van recórrer la sentència que obliga a executar el trasllat. També recorreran la que obliga a la devolució dels murals del monestir. “Traslladar les pintures a Sixena seria una temeritat”, va dir el conseller Santi Vila quan es va fer pública la sentència del jutjat d’Osca desfavorable a Catalunya. El termini finalitza al setembre.

Més recursos econòmics

La pròrroga dels pressupostos afecta el programa del 2016

Aquest any havia de ser l’any de la regeneració econòmica del MNAC. Després de tocar fons el 2015 amb el pressupost més baix de la seva història -13 milions d’euros, amb només 791.000 euros per activitat-, el conseller de Cultura, Santi Vila, va expressar al maig la voluntat d’afegir 950.000 euros a l’aportació de la Generalitat, un 21% més. La pròrroga dels pressupostos ho va posar en perill. Probablement s’haurà d’ajornar algun projecte el 2017, però el departament de Cultura treballa per recuperar els diners d’aquesta aportació. A més, el museu actualment no pot fer adquisicions. “Hem de trobar una solució, potser a través d’un consell de mecenatge o d’empreses. Hem d’adquirir, si no el patrimoni del país se’n va per l’aigüera. Necessitem un pacte d’estabilitat amb les administracions”, diu el director. La millora del pressupost també ha de servir per poder organitzar exposicions més potents i, tant de bo, perquè no tornin a passar de llarg per falta de recursos grans mostres vinculades a la col·lecció com la retrospectiva del MoMA de Joaquim Torres-García. “Hem fet un programa molt correcte i molt honest durant aquests anys, però hem de fer un salt. A finals d’any farem Picasso i el romànic, amb el Museu Picasso de París, i el 2017 hi haurà més coproduccions internacionals”, afegeix Serra.

Canvi de governança

El Museu del Prado i el Reina Sofia ja tenen lleis pròpies

Un dels cavalls de batalla de Pepe Serra al capdavant del Museu Picasso va ser canviar-ne el règim jurídic per afinar-ne la gestió. Al museu de l’artista malagueny es va resoldre amb una fundació i al MNAC Pepe Serra reclama una llei especial per a la institució, com les que tenen el Museu del Prado i el Museu Reina Sofia. Permetria agilitzar la gestió, captar més recursos i flexibilitzar la relació amb els experts i atraure’n més. És el cas de Juan José Lahuerta. Ha deixat el seu càrrec de cap de les col·leccions, però continuarà implicat amb el MNAC i els seus projectes compaginant-ho amb la seva tasca com a professor de la UPC i com a futur director de la Càtedra Gaudí. Pel que fa a cobrir la vacant que ha deixat el gerent, Josep Maria Carreté, es convocarà un concurs per trobar-li substitut. Segons el director: “Els models de gestió no poden ser el que tenim. Aquesta adscripció de règim administratiu no és la ideal. El Prado i el Reina Sofia tenen lleis especials i altres institucions europees tenen fins i tot estatus especials”.

Crear un centre d’estudis

Generar coneixement científic no només amb les exposicions

Si el MNAC assoleix l’estabilitat pressupostària, a més de les exposicions, una altra de les prioritats de Pepe Serra és la d’impulsar un centre de recerca, com també va fer al Museu Picasso: “El museu podria ser un espai que, més enllà de la programació, generés contingut científic sempre”.

Ampliar el museu

Es vol reprendre el diàleg sobre els pavellons de la Fira

“Hem de trobar el context per fer l’ampliació. Necessitem més metres quadrats gairebé més que els diners”, conclou Pepe Serra sobre l’expansió del MNAC als pavellons d’Alfons XIII i Victòria Eugènia. Amb la nova regidoria de Cultura de l’Ajuntament es volen reprendre les converses al setembre.