Reneix un tresor de la història musical de Catalunya

BarcelonaEls instruments musicals històrics, com les obres d’art, són un reflex de les vides dels seus propietaris i de la cultura del seu temps. La família Bultó Sagnier tenia a la seva finca asturiana El Recuesto un piano de cua de la prestigiosa casa Collard & Collard, i després de la venda de la finca als anys 70 l’instrument va viatjar a Barcelona. “Aquest piano va arribar quan jo no tenia ni deu anys i l’he vist a casa tota la vida”, diu l’actual propietari del piano, Curro Bultó Sagnier, que recorda que va pertànyer a la seva àvia materna, María Cristina Muñoz Canga-Argüelles. Aquest piano és un instrument rar a Catalunya, perquè és un dels 18 pianos d’abans del 1850 que hi ha a Catalunya que són de les cases Clementi o Collard, d’un total de 33. Ahir va renéixer a l’aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb un concert de la pianista Marina Rodríguez-Brià.

Els pianos dels germans Collard són continuació dels Clementi. Es va mantenir la marca després de la mort del prestigiós constructor de pianos l’any 1832 perquè ja s’havia convertit en un referent abans d'associar-se a ells, de manera que és un Collard & Collard Late Clementi. “El piano segurament va arribar a Astúries des d’Anglaterra, i em va tocar a mi en un repartiment de mobiliari. Si tinc algun mèrit en aquesta història és que sempre vaig ser conscient que tenia algun valor i que no es podia deixar perdre”, explica Bultó Sagnier, membre de la nissaga dels coneguts fabricants de motocicletes Bultaco. Quan el va donar a conèixer, va ser inevitable comparar el piano amb una de les motocicletes clàssiques, tots ells "peces de col·lecció que s’han de fer valdre i s’han de restaurar".

Una restauració extraordinària

La recuperació d’aquest piano és una iniciativa de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB), dedicada a la recerca de pianos històrics i a la difusió del llegat de Clementi, pioner en compondre específicament per a piano. Per això Marina Rodríguez-Brià va interpretar una de les seves composicions, la Sonata opus 34 núm. 2 en sol menor. Aquest piano és el més antic que ha restaurat Jaume Barmona, i ha costat prop de 15.000 euros, sobretot per la feina de la tapa harmònica de l’instrument, que fa d’amplificador, perquè estava molt esquerdada. “La majoria d'aquests pianos van arribar a Catalunya a través d'adquisicions al llarg del segle XX”, diu Joan Josep Gutiérrez, director del projecte de recerca de pianos històrics de Catalunya i vicepresident de l’AMCB. Curro Bultó Sagnier ha cedit el piano a l’associació durant cinc anys i després d'estar a la UB fins al setembre per a usos docents està previst que es traslladi al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. L’associació també està treballant en un acord amb el Museu de la Música perquè el piano arribi a L’Auditori. “A la universitat van entendre que acollir aquest piano era una oportunitat”, afirma la presidenta de l’AMCB, Anna Cuatrecasas. “Ara el nostre pla és moure el piano durant aquests cinc anys”, conclou.