Relleus culturals: les cares noves i les incògnites del 2022

Una setzena d’equipaments han canviat de responsable el 2021. Alguns canvis són fruit de finals de mandat i s’han produït després d’un concurs públic, d’altres han aixecat més polseguera i han estat provocats pels canvis polítics, en especial a la conselleria de Cultura (Natàlia Garriga, setena renovació del departament en els últims sis anys), i també, per sorpresa, a l’ICUB(Jordi Martí). De mica en mica es feminitzen les cares:el Teatre Nacional i el Macba tenen per primera vegada a la història una dona al capdavant. 

Sílvia Ferrando va assumir la direcció de l’Institut del Teatre (IT) el juliol passat, després de guanyar el concurs públic de la Diputació de Barcelona. Directora d’escena, dramaturga i professora del centre des del 2007, va rellevar Magda Puyo, que va dimitir amb tot el seu equip després que l’ARA tragués a la llum els casos d’abús de poder i assetjament sexual que s’havien produït a les aules de l’IT.

Després d’un any de tràmit, Carme Portaceli és des d’aquest setembre la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i la primera dona que ocupa el càrrec des de la seva fundació el 1996. Portacelli, com el seu antecessor, Xavier Albertí, va guanyar un concurs públic. La directora té una llarga trajectòria en el món de les arts escèniques i vol convertir el TNC en un punt de referència al sud d’Europa.

L’editora Izaskun Arretxe, que des del 2017 dirigia l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull, va ser nomenada al setembre per la conselleria de Cultura directora de la Institució de Lletres Catalanes en substitució d’Oriol Ponsatí-Murlà, que, dies abans, anunciava el seu cessament només dos anys després de ser nomenat.

El novembre, i després de tan sols quatre mesos al capdavant de l’Institut Ramon Llull, l’escriptor Francés Serés va deixar el càrrec amb l’argument genèric dels “motius personals”. El va substituir el politòleg Pere Almeda, que fins aleshores havia dirigit el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat i la revista Idees. Serés havia entrat al Llull el 2018 a l’àrea de creació i el 2021 havia substituït Iolanda Batallé. A l’àrea de literatura hi ha entrat Joan de Sola i a la de creació,Maria Lladó. 

Tres voltes rebel per ser dona, jove i negra, Elvira Dyangani Ose va guanyar el concurs públic del Macba al juliol per rellevar Ferran Barenblit, que havia estat al capdavant del museu des del 2015.La crisi de l’ampliació del museu i el coronavirus van marcar el seu comiat. El relleu a la direcció va anar acompanyat d’una reorganització: l’acomiadament de la conservadora en cap, Tanya Barson, i del cap de programes públics, Pablo Martínez. Els seus llocs continuen vacants.

Enric Puig Punyet es va convertir en el nou director del Centre d’Arts Santa Mònica el passat febrer, després de guanyar un concurs públic. La direcció de l’Arts Santa Mònica estava vacant des del setembre de 2017, quan es va cessar Jaume Reus. Puig vol portar al Santa Mònica l’esperit experimental de L’Escocesa, la fàbrica de creació municipal que va dirigir durant quatre anys. 

Un altre concurs en l’àmbit de les arts que s’ha desencallat és el de La Capella, amb el comissari i gestor cultural David Armengol. La Capella no tenia director des del maig del 2020, quan es va jubilar Oriol Gual, que la va dirigir durant 20 anys. Ubicada al conjunt monumental de l’Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Convalescència, és un punt estratègic per a la creació d’art emergent que va estar a punt de ser inclosa en un pack amb La Virreina.

El periodista i escriptor Vicenç Villatoro va assumir la direcció del Memorial Democràtic al setembre. La conselleria de Justícia va decidir que rellevés Jordi Font, que des del 2019 estava al capdavant de la institució. Villatoro vol posar un nou accent en la immigració dels anys 50 i 60 però té pendents reptes com el canvi de seu i els problemes amb el pressupost i les subvencions i ajudes a les entitats de memòria.

El relleu a la conselleria de Justícia va implicar diversos canvis a les institucions de memòria, després de les eleccions catalanes. L’historiador Enric Pujol va ser nomenat nou director del Museu de l’Exili i va rellevar Alfons Quera. Pujol està vinculat al museu des dels seus inicis i va ser un dels redactors del projecte museogràfic. La historiadora Gemma Domènech i Casadevall va ser substituïda al capdavant de Memòria pel politòleg Toni Font Ferré, que va ser regidor de l’Ajuntament de Sabadell amb Convergència i Unió. El canvi més polèmic, però, va ser el del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. La historiadora Teresa Ferré, que només portava un any a la direcció, va ser rellevada per Joan Baptista Forcadell, exregidor de CiU i sense experiència en l’àmbit.

La professora i escriptora Marta Marín-Dòmine és des de l’1 de setembre la directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria, la sisena responsable de l’equipament en set anys. Marín-Dòmine va ser escollida després d’un concurs públic i va rellevar Montserrat Iniesta, que va ser nomenada el 2017 i a qui el consistori barceloní va decidir destituir el març passat amb l’argument que hi havia “problemes de gestió”. En un espai molt disputat políticament, es marca reptes elementals, com que la ciutadania tingui una idea clara de què és El Born o que els visitants de l’espai arqueològic també entrin a les exposicions. 

Més buits de poder que s’han omplert el 2021. El juny del 2018 es va convocar el concurs públic per a la direcció del Museu Marítim de Barcelona i no va ser fins tres anys després que, finalment, es va escollir nou director: Enric Garcia Domingo, fins aleshores cap de l’àrea de col·lecció. La Diputació va reconèixer que el procés s’havia allargat perquè hi havia hagut queixes i reclamacions. Abans de Garcia hi havia hagut una altra candidata, però el seu nomenament a dit havia aixecat crítiques. Garcia va substituir Elvira Mata, que des del 2018 n’era directora en funcions i estava a punt de jubilar-se. Havia substituït Roger Marcet, que es va jubilar el 2018 després de 20 anys a la direcció. 

El musicòleg, músic i gestor cultural Jordi Alomar es va convertir en el nou director del Museu de la Música de Barcelona i del Centre Robert Gerhard el juliol passat, després de guanyar el concurs que va convocar L’Auditori per substituir Jaume Ayats. 

Per primera vegada en els seus 130 anys d’història, el Museu Episcopal de Vic té un seglar al capdavant de la institució, que conserva una de les millors col·leccions d’art romànic i gòtic del món. Fins al nomenament del gestor cultural Oriol Picas, el càrrec sempre havia estat ocupat per eclesiàstics de la mateixa diòcesi, si exceptuem un breu període inicial amb Jaume Espona. Picas substitueix Josep Maria Riba, director des del 2004 i que va deixar el càrrec quan va ser nomenat vicari general del bisbat de Vic. 

L’assagista i professora associada de la Universitat de Girona Ingrid Guardiola és des de l’abril la nova directora del Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, en substitució de Carme Sais, que dirigia l’espai des del 2013. Guardiola va guanyar la plaça per mitjà d’un concurs públic. Guardiola aposta per un art més participatiu i per obrir noves portes d’entrada a través del pensament, la reflexió i els seminaris.

L’Escenari Brossa va tancar les portes al juliol per ressorgir al desembre transformat en un nou equipament batejat com a Centre de les Arts Lliures. L’espai que gestiona la Fundació Joan Brossa al barri del Born té com a nous directors artístics Maria Canelles i Marc Chornet (el director escènic manté la continuïtat, ja que era el programador designat per l’anterior gestor, Jesús Julve, el Mag Hausson). Tenen al davant el repte d’omplir un espai que tant vol servir la memòria del poeta com actualitzar-la al XXI.

L’historiador de l’art Salvador García Arnillas és des del setembre passat el conservador en cap del Marés (fins llavors ho era de l’Etnològic). García Arnillas substitueix Josep Maria Trullén, que es va jubilar el 2019. El concurs va aixecar les crítiques dels museòlegs perquè només estava obert a funcionaris de l’Ajuntament i es rebaixava el càrrec de director a conservador.

Direccions que s'han renovats i mandats que s'allarguen

Hi ha direccions que finalitzaven el seu mandat però que han estat prorrogades. És el cas de la de Valentí Roma, que continuarà quatre anys més al front de La Virreina. El CCCB ha garantit també la continuïtat de Judit Carrera a la direcció general del centre. Àngels Margarit acabava contracte al capdavant del Mercat de les Flors el 2021, però l’hi han allargat fins al 2023. Al director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, li allarguen el contracte fins al gener del 2024 a causa de l’“excepcionalitat” de la pandèmia. Un altre director que allarga el seu mandat, que s’exhauria el 2021, és el francosuís Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso. Pepe Serra, director del Museu Nacional de Catalunya, acabarà el seu segon contracte aquest 2022 però el patronat del MNAC té l’opció de renovar-lo sense necessitat de convocar cap concurs públic.