El relat de Franco persisteix en monuments, espais i carrers

Dossier La memòria incòmoda Desplega

1

Les memòries que incomoden Barcelona

2

El relat de Franco persisteix en monuments, espais i carrers

3

"Ara és més barat venir a veure el Generalísimo"

4

El Franco vandalitzat hauria d’exhibir-se en un museu?

5

Exhibiríeu l'estàtua de Franco vandalitzada en un museu o la continuaríeu amagant?

BarcelonaQuan Franco va guanyar la Guerra Civil no va trigar gens ni mica a aixecar monuments i canviar noms de carrers i places. La voluntat del dictador era que hi hagués monuments als caiguts pràcticament a cada poble. Són símbols de la dictadura i estan carregats d’intenció, perquè la victòria franquista havia de ser recordada pels segles dels segles. No hi ha cap cens a l’estat espanyol amb el nombre total de símbols franquistes que perduren al territori, però n'hi ha vestigis pràcticament a tot arreu.

La democràcia ha estat més lenta i prudent a l’hora de fer canvis. Lluny del consens, mentre alguns governs lluiten per retirar i canviar noms de carrers, d’altres tornen a col·locar els símbols feixistes al carrer. 

Un símbol feixista clavat a l'Ebre

Un projecte per ressituar l’obelisc en posició horitzontal

Retirar un dels grans símbols feixistes que encara perduren a l’estat espanyol és una cursa d’obstacles. Tothom donava per fet que el monument franquista de Tortosa desapareixeria del paisatge tortosí el 18 de juliol del 2021, però un any després continua allà on el va col·locar Franco. Segons la conselleria de Justícia, tot està a punt per poder-lo treure i només falta que el jutjat contenciós administratiu de Tarragona aixequi la suspensió de les obres. Tot apunta, però, que continuarà on és 365 dies més: la consellera Lourdes Ciuró ha explicat que la retirada s’ha de fer quan el cabal del riu ho permeti, amb les “condicions favorables, és a dir, a l’estiu”, i, per tant, si no hi ha un pronunciament judicial aviat, la retirada s'endarrerirà fins a l'estiu del 2023.

La conselleria vol fer-lo desaparèixer de l’espai públic, però organismes com l’Observatori Europeu de Memòries de la UB han presentat projectes que volen desactivar i reinterpretar la seva iconografia i reconstruir, en el seu lloc, el tercer pont de la ciutat, que es diria el pont de Memòries.

El projecte vol ressituar l’obelisc de ferro en posició horitzontal sobre el pont i col·locar un dipòsit de vidre translúcid amb els símbols del monument, reinterpretar-los i explicar-los. 

Un Valle de los Caídos que continua incòlume

Una aplicació per explicar el que Franco no volia que se sabés

Segons la nova llei de memòria espanyola, que s'ha aprovat aquesta setmana al Congrés, el Valle de los Caídos, que passarà a anomenar-se Valle de Cuelgamuros, ja no estarà en mans dels benedictins. La intenció és ressignificar el lloc perquè pugui ser un cementiri civil dels dos bàndols, que dependrà de Patrimoni Nacional.

Fins ara, eren els monjos de l’abadia benedictina els que custodiaven i vetllaven pel Valle, a través de la Fundación de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, creada per Franco el 1957. El govern espanyol també es compromet a atendre les reclamacions i peticions d’exhumació dels familiars que ho hagin sol·licitat. Tot plegat, però, només són intencions perquè de moment al Valle de los Caídos no s’explica res de res: ni qui són les víctimes enterrades, ni quines van ser les empreses que es van lucrar amb la seva construcció, ni com eren els barracons on van viure els treballadors, ni com es va sistematitzar el treball forçat, ni la simbologia feixista... 

Excavació Valle de los Caídos

Elisabeth Sikiaridi i Frans Vogelaar, que dirigeixen el Hybrid Space Lab, estudi alemany d’arquitectura i disseny, han dissenyat diferents projectes sobre monuments amb passat fosc a Alemanya, Holanda i Corea amb la mateixa filosofia: en lloc de destruir-los, donar-los un altre significat a través de projectes artístics. Fa més d’un parell d’anys que treballen en una aplicació sobre el Valle de los Caídos i el juny passat van ser a Barcelona per buscar aliats per portar-lo a terme: “És un projecte que es pot fer de manera independent, sense necessitat que hi intervingui el govern”, diu Sikiaridi. Es tracta d’una aplicació de realitat augmentada: “Faria visible el que Franco va voler amagar i faria emergir tot el que hi ha ocult i enterrat al Valle, transformant el relat totalitari en una memòria polifònica”, detalla Vogelaar.

Aquesta podria ser una eina mentre no hi ha una transformació física del Valle, però l’arqueòleg Alfredo González Rubial, que ha excavat Cuelgamuros per rastrejar la vida dels penats que hi van fer treballs esclaus, considera que el monument no es pot deixar tal com està. 

Uns camps de concentració invisibles

Mig milió de persones van passar pels camps i no s’explica enlloc

Es calcula que el 1939, quan es va acabar la Guerra Civil, hi havia mig milió d’homes tancats en camps de concentració. Si en aquell moment hi havia una població de 27 milions de persones, vol dir que un de cada 50 espanyols va passar per un dels més de 300 camps repartits pel territori. Uns camps que són pràcticament invisibles, malgrat que darrerament diverses campanyes arqueològiques n'han anat desenterrant la història. “Hi ha escepticisme i fins i tot negació de la seva existència”, diu l’arqueòleg Alfredo González Rubial, que recentment ha treballat al camp de Jadraque (Guadalajara), on es calcula que hi van tancar 4.000 homes.

“De camps n’hi va haver a molts llocs i els franquistes no ho van amagar mai, però molts dels que hi van estar tancats no ho van explicar ni als fills ni als nets perquè va ser una experiència horrible i humiliant que els estigmatitzava”, explica González Rubial.

L’arqueòleg diu que els camps més importants, com el d’Albatera (País Valencià) o Castuera (Badajoz), haurien de ser centres d’interpretació i s’hauria d’explicar la política d’aniquilació i de repressió del franquisme. “Hi hauria d’haver una política de memòria des de l’Estat que ho expliqués, perquè va ser una xarxa repressiva centralitzada”, afegeix González Rubial. No ha de ser complicat de fer, segons l’arqueòleg, perquè s’ha fet en molts llocs d’Europa com Alemanya, França i Holanda. 

El govern valencià ha fet un pas endavant i ja va anunciar la intenció de fer un centre d’interpretació a Albatera, on es calcula que entre 12.000 i 15.000 presos republicans van passar molta set i gana i van patir tortures, malalties i tota mena de vexacions. Al pati, segons ha pogut comprovar l’equip d’arqueòlegs liderat per Felipe Mejías López, hi va haver molt sovint afusellaments sense judici. L’equip de Mejías ha anat localitzant les bales que ho constaten i, a finals d’agost, reprendrà les excavacions per trobar les fosses on se suposa que hi ha enterrades les víctimes. 

Per a alguns, Colom simbolitza la invasió d’Amèrica, el terror i la violència, i s’hauria de treure. D’altres creuen que no, perquè té diferents significats i s’ha d’entendre en el seu context. Sigui com sigui, el grup escultòric més ofensiu, que és als seus peus i que mostra la submissió d’un grup d’indígenes, porta tres anys tapat. “Ho vam tapar per protegir-lo, perquè la pedra s'estava desfent”, explica Rabassa. "De moment, no ens plantegem fer res, però entre conservar-la i treure-la, hi ha diferents gradacions, com explicar per què es va erigir i què representa: és un debat que tenim obert", afegeix el regidor de Memòria.

Acabats els Jocs Olímpics del 1992, diverses entitats empresarials catalanes amb el Foment del Treball Nacional, la Cambra de Comerç, La Caixa, la Generalitat i l’Ajuntament van impulsar la col·locació d'una estàtua de Francesc Cambó encarregada per Ramon Guardans, gendre de Cambó, a l’escultor madrileny Víctor Ochoa, autor dels retrats de Joan de Borbó i del rei Joan Carles. Fundador de la Lliga Regionalista, advocat, home de negocis d’abast internacional i mecenes cultural, Cambó va ser moltes coses, algunes positives i d'altres negatives. Historiadors com Borja de Riquer, que acaba d'enllestir una gran biografia de Cambó que sortirà a la tardor, defensen que continuï a Via Laietana. L'historiador Manel Risques en dissenteix: "Va finançar el bàndol franquista, els qui van bombardejar Barcelona, i tot l'entramat feixista: si s'exhibeix també s'ha d'explicar tot el seu costat fosc".