Reivindiquen l'accés als arxius militars relacionats amb el franquisme
A la petició reclamen la digitalització dels fons de la Falange i de la Fundació Francisco Franco
BarcelonaEl ministeri de Defensa rebrà dimarts una petició del periodista José María Calleja i l’advocat Eduardo Ranz: volen que es garanteixi l’accés als arxius militars relacionats amb la memòria històrica i s’eliminin "els obstacles innecessaris" que estan vivint els investigadors, els familiars de les víctimes del franquisme i tots els que volen consultar els expedients.
La iniciativa es registrarà a les 11 del matí a la seu de la Primera Regió Militar, al carrer Mayor de Madrid. La petició es fa en el 150è aniversari de l’Arxiu Històric Nacional i té l’objectiu d’aconseguir l’accés total als arxius pel seu "interès públic" emparant-se en les lleis de Transparència, Memòria Històrica i de Règim Jurídic de les Administracions Públiques.
En total es presentaran 30 peticions davant institucions militars, regions o zones militars i a les ambaixades de l’Argentina, Mèxic, Cuba i Rússia. A més, també reivindiquen digitalitzar els fons documentals de la Falange Espanyola de les JONS i de la Fundació Francisco Franco.
Ranz i Calleja demanen l’accés als arxius de les Forces Armades relacionats amb la instrucció d’expedients. Especialment volen poder consultar els expedients del Tribunal d’Odre Públic. També reclamen la publicació dels arxius que tenen més de 25 anys d’antiguitat. Per tant, reivindiquen el dret a consultar els arxius de Defensa, Guàrdia Civil i Cossos de Seguretat de l’Estat entre 1929 i 1977.
Espanya és diferent d'Europa
En la majoria de democràcies, els documents històrics es fan públics al cap d'un període de temps. Pot ser d’entre 25 i 50 anys després de la mort dels implicats. Es fa de manera automàtica i periòdica. Espanya és diferent. Només es desclassifica un document si se sol·licita. La llei sobre secrets oficials es va aprovar en temps de Franco: el 5 d’abril del 1968. Dictamina que els únics que poden decidir si s’obre un expedient és el consell de ministres i la Junta de Caps de l’Estat Major. El procés és lent i arbitrari, perquè un govern pot decidir si fa públic un document en funció de si el pot perjudicar o no.
