ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA
Cultura18/08/2018

Una reina jugant a bitlles

El The Sheep Heid Inn, el pub més antic d’Escòcia, és famós perquè dues reines hi han entrat. De fet, les dues hi van tornar

Toni Padilla
i Toni Padilla

Ara fa dos anys, un divendres de juliol, els clients habituals del The Sheep Heid Inn, a Edimburg, la feien petar amb normalitat. Que si la independència d’Escòcia, que si el nou fracàs de la selecció anglesa de futbol, que si l’economia... i, de sobte, per la porta va entrar la reina. Els propietaris del pub van demanar educadament als altres clients que es comportessin, sense fer fotografies ni avisar periodistes, i tothom va seguir fent com si res mentre la reina i els seus amics es prenien un Martini cada un i mitja ampolla de vi blanc, i sopaven una mica de xai i llobarro. Van pagar uns 15 euros per cap.

Militars i monarques

Aquell dia, la reina havia passat tot el dia a les curses de cavalls. Al circuit de Musselburgh va aturar-se al pub en el seu camí de tornada cap al palau de Holyrood. La reina no sol menjar fora, i quan és a Londres només accepta sopar fora de palau en un restaurant del barri de Mayfair anomenat Bellamy’s. Però al The Sheep Heid ja hi ha anat com a mínim tres cops. Com si fos una forma de mantenir viva una tradició, ja que diferents monarques britànics han passat amb els anys pel pub considerat més antic d’Escòcia. El pub hauria començat a servir el 1360 a Duddingston, un poble que amb els anys va esdevenir un barri d’Edimburg. D’aquell poble camperol, amb el temps s’ha passat a un barri residencial elegant i car. El pub no ha canviat de lloc en tots aquests segles, i l’edifici, que deu tenir uns 300 anys, ha patit una reforma posterior a un incendi. Durant anys, el pub va ser el punt de trobada d’oficials de l’exèrcit, ja que hi havia dues bases militars a prop, però una de les dues va tancar i ara hi ha un ambient familiar relaxat. La decoració et fa viatjar en el temps, amb gravats, quadres, rellotges antics, un munt de caps de xai i retrats de reines. Com és lògic, ja aquí s’hi sentien bé.

Cargando
No hay anuncios

Sopes de cap de xai

El segle XVI, la reina Maria I d’Escòcia, que va tenir una vida tan desgraciada que encara molts escocesos brinden per ella quan es pronuncia el seu nom, va aturar-se al pub molts cops en el seu trajecte entre dos dels seus palaus reials, els de Craigmillar i Holyrood. El seu fill, Jaume VI, va seguir la tradició d’aturar-se al pub, i tan còmode s’hi sentia que va regalar als propietaris una rèplica en marbre d’un cap de xai que durant anys va presidir l’entrada del local, fins que un empresari la va comprar per vendre-la en una subhasta, on va ser comprada per una família aristòcrata que la té exposada al palau de Dalmeny, als afores d’Edimburg. Amb tot, els propietaris del pub conserven una còpia d’aquest cap que, segons expliquen, podria donar nom al local, ja que Sheep Heid vol dir, precisament, “cap d’ovella”, amb una deformació molt escocesa de la paraula cap. Però hi ha qui diu que, en realitat, el nom del pub és anterior al regal. A la zona hi havia un escorxador, i al pub, quan no tenien diners, es quedaven els caps de xai, que ningú volia, per improvisar plats de cuina popular. Avui en dia encara s’hi pot demanar powsowdie, una sopa feta amb cap de xai bastant popular a la contrada.

Cargando
No hay anuncios

Refugi d’escriptors

El pub també és famós perquè al darrere hi ha un jardinet que connecta l’edifici principal amb unes de les pistes de bitlles més antigues del Regne Unit. Bitlles o skittles, com es coneix al Regne Unit aquest joc a partir del qual va originar-se el bowling als Estats Units. De fet, la llegenda diu que la reina Maria ja hi jugava a skittles, aquí, tot i que les instal·lacions actuals daten del 1870. Un tresor preciós, unes pistes de fusta magnífiques, on cal aprendre les normes dels skittles i que cal anar reformant però que els propietaris cuiden, conscients del valor d’un pub per on també han passat els grans noms de les lletres escoceses, com Sir Walter Scott, Robert Burns o Robert Louis Stevenson, que hauria sigut un client habitual abans d’escriure L’illa del tresor o L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Pel que sembla, hi venia tot sol i es dedicava a observar però no jugava mai a bitlles.

Cargando
No hay anuncios
'L’illa del tresor', de Robert Louis Stevenson

Abans de creuar mars i morir de malaltia a Samoa, un dels grans escriptors escocesos va somiar a marxar de casa, on no va acabar de ser mai feliç, amb llibres com ‘L’illa del tresor’, un clàssic que ha inspirat milions de persones, i les aventures de Jim Hawkings, Long John Silver i companyia.