El regne i el rei de l'orgue, al Palau
A la qualitat interpretativa de Juan de la Rubia cal afegir-hi un repertori ben triat i canònic
Juan de la Rubia
Palau de la Música. 27 d'agost
27 d'agostS’atribueix a Mozart la denominació de l’orgue com a “rei dels instruments”, tot i que la producció organística de l’autor de Don Giovanni és escassíssima, part de la qual destinada originàriament a autòmats i rellotges mecànics o com a sonates da chiesa de la catedral de Salzburg. En tot cas, aquesta definició tan contundentment monàrquica s’hauria pogut posar en boca de molts compositors que sí van esmerçar talent i temps a l’instrument.
A Barcelona, hi ha força orgues de qualitat, la majoria dels quals ubicats en diverses esglésies de la ciutat. Però els de concert escassegen, estan espatllats (el del Palau Nacional) o són inexistents (el de L’Auditori). I pel que fa al del Palau, d’ençà de la seva reconstrucció (2003) ha brillat poc, com una mena de rei sense corona. Per sort, les ocasions en què Juan de la Rubia (organista de la Sagrada Família) ha posat les mans sobre el seu teclat, el monarca ha recuperat el seu poder i el músic de Castelló ha aconseguit el seu ceptre.
La recta final de l’encertadíssim cicle de concerts d’estiu al Palau no podia arrencar millor, perquè a la qualitat interpretativa de De la Rubia cal afegir-hi un repertori ben triat, canònic, començant per quatre peces de Bach, de les quals cal destacar molt especialment dos contrapunts (IX i XI) de L’art de la fuga. El segon bloc, molt més amable, va lliscar sobre el terreny del postromanticisme francès, amb Saint-Saëns, Gigout i Vierne.
Atent a la precisió estilística, solvent en els canvis de registre, virtuós sobre els quatre teclats i el pedaler, Juan de la Rubia va oferir una interpretació sense fissures presentant amb la simpatia que el caracteritza les diferents peces. I encara va oferir dos bisos, a petició dels espectadors: unes improvisacions i variacions pròpies sobre El gegant del pi i la cèlebre fuga de la Tocata i fuga en re menor BWV 565 de Bach. Es pot demanar més? Sí: que De la Rubia torni a regnar sobre l’orgue del Palau.
