Sense ‘reggaeton’ no hi ha paradís (ni Grammys)

Dimarts va saber-se que dues artistes catalanes, Rosalía i Aitana, a més d’un canari resident a Barcelona, El Guincho, estan nominades als Grammy llatins. Entre els possibles guanyadors, que es coneixeran en la gala que se celebrarà el 4 de novembre al MGM Grand Garden Arena de Las Vegas, hi ha alguns dels artistes llatinoamericans més populars del planeta: Marc Anthony, Juan Luis Guerra, Rubén Blades, Alejandro Sanz i Los Babasónicos. Res més subjectiu que uns premis musicals per portar implícites polèmiques al gust del consumidor: des de la immensa majoria masculina en les candidatures fins al costum d’incloure artistes europeus entre els aspirants.

Però aquest any hi ha una polèmica que sobresurt especialment, la decisió de deixar fora de les categories principals -el premi a millor disc de l’any i cançó- els artistes de reggaeton, relegats a competir en disciplines específiques de música urbana. La mesura ha provocat les queixes dels artistes del sector, que dimecres van promoure un hashtag que es va estendre ràpidament a les xarxes socials: #SinReggaetonNoHayLatinGrammy, amb què denuncien que s’han sentit exclosos dels guardons de més renom. A la protesta s’hi han afegit noms del pes de J. Balvin, Karol G i Daddy Yankee. Nicky Jam ha demanat que s’hi adhereixi tothom qui s’estimi “la cultura i el moviment”, i Maluma ha reconegut que es va quedar “confós i sense saber què pensar” al conèixer les nominacions.

T’estimis el genère o l’avorreixis, deixar-los fora dels premis importants és un càstig que menysprea un gènere i el seu públic, a més de fer ulls clucs davant d’una de les músiques més populars del moment. Reticència del jurat a banda, aquesta discrepància pot obrir un debat ric i interessant: ¿on posem la barrera del què és i no és pop? La música popular, com diu la paraula, és el que escolta la gent, i avui dia no hi ha res més seguit que el reggaeton.