PENSAMENT

Charles Taylor: una gran reflexió sobre les raons actuals del secularisme

La conferència 'Democràcia i diversitat religiosa', que el filòsof canadenc va fer al CCCB, es podrà adquirir amb l'ARA dissabte i diumenge

Charles Taylor va néixer a Mont-real l’any 1931. El seu llibre més important és Fuentes del yo.
Ara
16/07/2015
3 min

BarcelonaEl veterà filòsof canadenc Charles Taylor (Mont-real, 1931) s’ha preocupat per investigar les arrels i els motius del secularisme a les democràcies occidentals contemporànies. “Hi ha dos importants contextos fundacionals d’aquest tipus de règim: els Estats Units i França -explica a 'Democràcia i diversitat religiosa', la conferència que els lectors de l’ARA podran aconseguir per només 6 euros dissabte (18 de juliol) i diumenge.

[Podeu llegir aquí la crònica de la conferència escrita per Eudald Espluga a 'El núvol']

El director de l'ARA, Carles Capdevila, va entrevista Taylor quan va ser a Barcelona: podeu recuperar la conversa clicant aquí.

Pel que fa als Estats Units, tot el ventall de perspectives integrals, o motius més profunds, estava format per variants del cristianisme (protestant), ampliat a uns quants deistes”. Va ser així que va sorgir la Primera Esmena a la Constitució, acceptada l’any 1791: a partir de llavors, el Congrés no promulgaria cap llei que instaurés la religió o que n’impedís el lliure exercici. En el cas de França, la laïcitat “va sorgir en la lluita contra una església poderosa”, recorda Taylor. Al segle XIX es va plantejar que l’estat, que havia de ser “moral i instructiu”, no podia estar supeditat a l’Església, havia de tenir una “moral independent de qualsevol religió”, i la seva base havia de ser la llibertat.

“Els dos models tenen elements de lluita contra la religió, i elements de conservació de la diversitat. La meva teoria és que ara estem en una era en la qual el primer model, el del laïcisme, no té gaire sentit. Només el segon model, el de la diversitat, té sentit”, afirma el filòsof, que també avança fins al present per demostrar la seva premissa de treball: que a les democràcies occidentals contemporànies el secularisme i el multiculturalisme estan convergint. Taylor considera que “l’objectiu principal d’un règim secularista és gestionar la diversitat de visions religioses i metafísico-filosòfiques (incloent-hi les visions no religioses i antireligioses) de manera justa i democràtica”.

En una entrevista recent amb l’ARA, Taylor observava alguns dels principals reptes de les democràcies actuals: “Necessitem el que jo anomeno una identitat política molt forta -deia-. Perquè només d’aquesta manera tindrem un sentit de solidaritat: que ens hem d’ajudar els uns als altres, que tots hem de participar... I aquestes identitats es poden anar convertint en un tipus de posicions d’exclusió, en les quals diguem: «Aquesta gent no està a l’altura de la nostra identitat i, per tant, ara tenim una bona raó per discriminar-los». Aquest és un perill que plana sobre qualsevol democràcia. I hem de treballar-hi molt. Cal mirar d’assegurar que, malgrat les diferències, tothom sigui reconegut com a ciutadà del mateix nivell. Aquesta és l’essència del multiculturalisme”.

Taylor es va llicenciar en història a la Univeristat McGill de Mont-real, on va exercir de professor entre el 1961 i el 1997. La seva formació va continuar a Oxford, on va estudiar amb Isaiah Berlin. Al llarg d’una extensa trajectòria, s’ha especialitzat en l’estudi del secularisme, l’ètica i la modernitat. Els seus llibres s’han traduït a 20 llengües. La seva obra més reconeguda és Fuentes del yo: la construcción de la identidad moderna, publicada en anglès l’any 1989. Entre els seus últims llibres hi ha Imaginarios sociales modernos (2004), La era secular (2007) i Dilemmas and connections: selected essays (2011). Harvard University Press va publicar el seu últim llibre al juny: Retrieving Realism, escrit juntament amb el filòsof i professor Hubert Dreyfus.

stats