'El reflejo de Sibyl': Virginie Efira despunta en el laberíntic retrat d’una terapeuta en crisi

BarcelonaDirecció: Justine Triet. Guió: Justine Triet, Arthur Harari i David H. Pickering. França i Bèlgica (2019). 100 min. Amb Virginie Efira, Adèle Exarchopoulos, Gaspard Ulliel i Sandra Hüller.

Fa tot just dues setmanes, l’estrena de La verdad de Hirokazu Kore-eda ens recordava que en matèria cinematogràfica la lleugeresa en el to i la densitat conceptual són perfectament compatibles. Una lliçó que no sembla interessar gaire a la directora francesa Justine Triet (autora de la memorable La batalla de Solferino), que a El reflejo de Sibyl es deixa endur per la incontinència i el frenesí a l’hora de retratar el laberíntic calvari d’una psicòloga d’èxit (una tot terreny Virginie Efira) que veu truncats els seus plans de retirar-se a escriure una novel·la per l’aparició d’una actriu de vida tumultuosa (Adèle Exarchopoulos).

Justine Triet: una altra comèdia romàntica és possible

Com si es tractés d’una relectura d’Una altra dona de Woody Allen signada per Charlie Kaufman, El reflejo de Sibyl no renuncia a desenvolupar cap dels fils que va obrint el relat: dependències afectives, traumes familiars, una maternitat conflictiva, alcoholisme, infidelitats, bloqueig creatiu, una pel·lícula dins de la pel·lícula... I tot això ben embolcallat per una aura onírica i absurda que no permet identificar amb claredat si el que veiem forma part de la realitat dels personatges, d’un somni o de la novel·la que escriu la protagonista. Abraçant l’ambigüitat com a modus operandi, i afectant el caràcter autoreflexiu de la proposta, Triet acaba confeccionant una pel·lícula plena d’idees, però mancada de rumb.