'El reflejo de Sibyl': Virginie Efira despunta en el laberíntic retrat d’una terapeuta en crisi

BarcelonaDirecció: Justine Triet. Guió: Justine Triet, Arthur Harari i David H. Pickering. França i Bèlgica (2019). 100 min. Amb Virginie Efira, Adèle Exarchopoulos, Gaspard Ulliel i Sandra Hüller.

Fa tot just dues setmanes, l’estrena de La verdad de Hirokazu Kore-eda ens recordava que en matèria cinematogràfica la lleugeresa en el to i la densitat conceptual són perfectament compatibles. Una lliçó que no sembla interessar gaire a la directora francesa Justine Triet (autora de la memorable La batalla de Solferino), que a El reflejo de Sibyl es deixa endur per la incontinència i el frenesí a l’hora de retratar el laberíntic calvari d’una psicòloga d’èxit (una tot terreny Virginie Efira) que veu truncats els seus plans de retirar-se a escriure una novel·la per l’aparició d’una actriu de vida tumultuosa (Adèle Exarchopoulos).

Com si es tractés d’una relectura d’Una altra dona de Woody Allen signada per Charlie Kaufman, El reflejo de Sibyl no renuncia a desenvolupar cap dels fils que va obrint el relat: dependències afectives, traumes familiars, una maternitat conflictiva, alcoholisme, infidelitats, bloqueig creatiu, una pel·lícula dins de la pel·lícula... I tot això ben embolcallat per una aura onírica i absurda que no permet identificar amb claredat si el que veiem forma part de la realitat dels personatges, d’un somni o de la novel·la que escriu la protagonista. Abraçant l’ambigüitat com a modus operandi, i afectant el caràcter autoreflexiu de la proposta, Triet acaba confeccionant una pel·lícula plena d’idees, però mancada de rumb.