Recuperats els primers textos polítics de Montalbán

Grenoble (frança)Una pionera investigació conjunta de tres historiadors de les universitats de Grenoble-Alpes (França), Saragossa i la Complutense de Madrid sobre el fins ara molt desconegut i gens estudiat Servicio Universitario del Trabajo (SUT) -una mena d’extensió del SEU, Sindicato de Estudiantes Universitario, d’origen religiós i d’inspiració falangista- ha permès la localització i recuperació dels que poden ser considerats els primers textos polítics de caràcter públic de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán (MVM).

L’autor barceloní (1939-2003) els va publicar durant un breu període de temps, entre la primavera i l’estiu del 1960, a l’òrgan oficial del servei, la Gaceta del SUT, i al Boletín ideológico del SUT, mentre vivia a Madrid, en l’etapa en què va cursar l’últim curs de periodisme a l’escola oficial. Alguns dels escrits, encara que sense signar, poden ser fàcilment atribuïbles a Montalbán tant per l’estil com per la temàtica, a més de pels testimonis consultats durant la recerca. D’altres apareixen rubricats directament, bé com a Manuel o bé com a Manuel Vázquez, que és com aleshores se’l coneixia més, segons el professor del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i especialista i compilador de l’obra periodística de MVM, Francesc Salgado.

Monografia per al 2018

La recerca sobre el Servicio Universitario del Trabajo ha sigut duta a terme per Miguel Ángel Ruiz Carnicer (Universitat de Saragossa), Javier Muñoz Soro (Complutense de Madrid) i Nicolás Sesma-Landrín (Grenoble-Alpes). A mitjans de l’any vinent una monografia recollirà les conclusions d’aquest treball. Al llarg de la investigació es van adonar que “Montalbán havia jugat un paper molt rellevant en tot el desenvolupament de la part més interessant del SUT, sobretot des del punt de vista polític”, en paraules de Nicolás Sesma-Landrín.

El professor ho va assegurar dissabte passat a la ciutat francesa de Grenoble durant la presentació de la troballa en el decurs de la jornada de cloenda del quart congrés internacional sobre l’obra de l’escriptor, impulsat per l’Asociación de Estudios Manuel Vázquez Montalbán i coorganitzat per la Universitat Grenoble-Alpes i el Nouveau Théâtre Sainte-Maire-d’en-Bas.

La universitat francesa, per la qual Vázquez Montalbán va ser nomenat honoris causa l’any 2002, va reunir així durant tres dies alguns dels més destacats especialistes en l’obra montalbaniana, com Georges Tyras, José María Izquierdo, José Colmeiro, Mari Paz Balibrea i l’esmentat Salgado, entre d’altres. Però, a més, també s’hi van donar cita escriptors com Carlos Zanón i Daniel Vázquez Sallés, fill de Montalbán, que van intervenir en un debat amb dues de les traductores al francès de MVM i en què Zanón va apuntar alguns aspectes del treball que fa en tant que autor del nou Carvalho, que hauria d’aparèixer la tardor del 2018.

Cap de propaganda

Entre els primers articles polítics localitzats pels investigadors de la història del SUT, destaca un text titulat Por las manos, hermanos, universidad y obrerismo,document de deu pàgines que és un compendi elaborat per a una reunió de caps de campaments del SUT, celebrada a Matapozuelos, un poble de Valladolid l’abril del 1960, sobre quines havien de ser les línies mestres del servei, del qual, de fet, Montalbán es va convertir durant la seva etapa a Madrid cap de l’aparell de propaganda. Altres textos localitzats són Las posturas insuficientes o SUT femenino, dedicat al paper de la dona en els camps de treball. La intervenció de MVM és igualment significativa al Boletín ideológico del SUT en tant que s’observa la inclusió de fragments de diversos autors d’obres molt preuades per a Montalbán. Per exemple, textos del Juan de Mairena de Machado o fragments dels escrits d’Emmanuel Mounier, també molt coneguts per MVM.

La gran fita que permet comprovar aquesta experiència, si no paradoxa, és que Montalbán, que el 1959 ja havia patit la primera detenció i que havia experimentat la crueltat dels germans Creix, que senyorejaven a la comissaria de Via Laietana, seu de la sinistra Brigada Polític-Social, va aconseguir que en un butlletí que depenia del partit únic es publiquessin textos d’Emmanuel Mounier, Sartre, Harold Laski, Simone Veil i Arthur Koestler, i poemes de Blas de Otero, Gabriel Celaya i José Hierro, per exemple.

El punt culminant de la participació de Vázquez Montalbán en l’aparell de propaganda del SUT va ser l’esmentada reunió de Valladolid, plantejada per decidir si el SUT havia de continuar sent un apostolat religiós, tal com va néixer, o bé passar a ser un moviment polític, “encara que realment significava jugar-se que se suprimís el servei perquè prenia ja un caràcter obrerista molt ober”, segons Sesma-Landrín.

El document programàtic de MVM va ser molt mal rebut per la línia oficialista del SUT, que ja veia el servei com un focus d’agitació antifranquista. El resultat és que va rebre moltes crítiques, raó per la qual Montalbán va escriure el ja esmentat Las posturas insuficientes, de juny del 1960, on carregava contra aquells que es renten la consciència anant només un diumenge a treballar a un barri obrer per després tornar a la seguretat de la casa burgesa: “Recordo el cas d’un amic meu que practicava la caritat diàriament deu minuts com qui cada dia fa deu minuts de gimnàstica per mantenir el tipus”. Un rebuig a la militància de cap de setmana que tanta representació ha tingut a l’obra de Montalbán.

Via cap al comunisme fundada per un capellà de convicció falangista

El SUT va néixer el 1950 de la mà del famós Padre Llanos, capellà falangista que va crear el servei a imitació del francès Les Missionaires aux Travails per captar joves estudiants que fessin proselitisme entre la classe obrera. Hi van passar entre 20.000 i 30.000 estudiants fins a la dissolució, a finals dels 60. Va dependre en part del Sindicato de Estudiantes Universitario (SEU). Montalbán hi va entrar a Madrid, el 1959. Altres sutistes van ser Pasqual Maragall, Alfons Carlos Comín, Nicolás Sartorius i Manuela Carmena.