Recórrer les rutes que van resseguir els independentistes catalans
La Fundació Reeixida reivindica els passos clandestins que van servir per ajudar exiliats que fugien del nazisme
BarcelonaEl juliol del 1939, Gregori Font es va escapar del camp de concentració d'Agde amb l'objectiu d'arribar a Barcelona i establir contacte amb els que s'havien quedat per lluitar contra Franco des de la clandestinitat. "Ell en deia la tàctica de l'home invisible. Es posava a conversar a prop de la porta del camp on hi havia els soldats senegalesos i de mica en mica s'anava allunyant", explica el seu fill, Aleix Font. Els tres mesos següents, Gregori Font va fer fins a set viatges a Catalunya i va aprofitar la ruta creada per ajudar a passar aviadors britànics i polonesos, polítics francesos i jueus que fugien de la França ocupada pels nazis. Habitualment caminava des de Banyuls per Colera fins a agafar el tren a Llançà. A les cases del Puig del Mas, a Banyuls, hi havien amagat les armes; a la riera de la Valleta de Llançà hi havia una casa de confiança; al casino de Figueres, un cambrer que l'ajudava...
La ruta que feia Font, un dels primers que van tornar a Catalunya en la clandestinitat després que Franco guanyés la guerra, és una de les que reivindica la Fundació Reeixida i que vol divulgar amb el Museu Memorial de l'Exili. El projecte es diu Rutes de la Llibertat i ressegueix els camins clandestins que van fer servir els independentistes catalans del Front Nacional de Catalunya. De moment es pot seguir amb Wikiloc. Els Pirineus, entre el 1936 i el 1945, estaven molt transitats: per senders i boscos hi van passar milers d'exiliats i refugiats, juntament amb militants clandestins, guies passadors de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies.
"Al pare el van detenir fins a tres vegades, i entre una detenció i una altra va passar vuit anys a La Model de Barcelona", diu Aleix Font. El pitjor calvari va ser durant la segona detenció, quan el van anar a buscar a casa d'una tieta i se'l van emportar. Era el novembre del 1943 i la policia franquista havia aconseguit posar noms i cognoms i localitzar mig centenar de membres del Front Nacional de Catalunya. "Els seus companys d'armes estaven esparverats de les pallisses que va rebre, a la Via Laietana, però ell no va parlar", explica el seu fill. Moltes coses del seu pare l'Aleix les va conèixer a través de les converses amb antics companys que el visitaven a casa seva, a la Colònia Güell: "Va ser un mal estudiant i un molt bon home, molt amic de tothom, ell m'explicava una versió endolcida de tot el que li va succeir i mai en va parlar amb amargor o tristesa, per a ell van ser uns anys d'esplendor", explica emocionat. "Me l'estimava molt, el pare", afegeix.
Gregori Font i els seus companys persistien perquè creien que amb la Segona Guerra Mundial els aliats podrien ajudar Catalunya a ser independent. "Confiaven que amb la victòria aliada es redibuixaria el mapa d'Europa i es tindria en compte el plet de Catalunya", explica l'historiador Fermí Rubiralta. "Van ajudar els aliats i ho van pagar amb la presó, la clandestinitat i l'exili. La tasca que van fer és impagable, ho van donar tot però mai se'ls va agrair i se'ls ha intentat oblidar", afegeix l'historiador. Franco va continuar imposant la seva dictadura fins al 1975.
La ruta que Gregori Font va fer amb altres militants com Jaume Martínez, Enric Pagès, Joan Sardà i Octavi Viladrosa és una de les tres que es volen senyalitzar. Una altra recorda la que van fer Manuel Valls, Jaume Cornudella i Jean Olibó. Manuel Valls va lluitar a la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial i va ajudar a crear la xarxa d'evasió Alibi-Maurice, que va fer possible el pas de 800 aviadors i soldats aliats, a més de jueus. Valls va rebre la Creu de Guerra francesa i la Medalla de la Resistència, a més d'un certificat de gratitud de la monarquia britànica i la Medalla de la Llibertat de l'exèrcit nord-americà, i Israel el va designar Just en les Nacions. La tercera ruta recorda la que feien Enric Pagès i Manuel Viusà, que amb la seva dona Getrudis Galí van muntar un petit taller d'ajuda a la resistència francesa en el qual elaboraven documentació falsa que servia als guies i als enllaços del Front Nacional de Catalunya dedicats a passar clandestinament aviadors aliats caiguts en territori enemic, aliats en serveis especials i jueus que fugien del nazisme. Alguns d'ells han rebut reconeixement a fora, però Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, lamenta que mai, excepte Viusà, se'ls ha reconegut a Catalunya.
Les rutes clandestines no es van tancar el 1945. El 1968 l'escriptor i activista Robert Surroca va col·laborar en la biografia que es va fer des de l'exili de Francesc Macià i van passar-la amb altra documentació per la muntanya. Surroca també va ajudar diferents activistes que lluitaven contra Franco a creuar una vegada i una altra per la frontera. "No ens van enxampar mai, semblàvem excursionistes i fèiem com ells", recorda. No vol dir per on passaven concretament: "No saps mai si ho tornaràs a necessitar", diu amb un somriure sorneguer.