El reconeixement universal de Frank Lloyd Wright

BarcelonaL’arquitecte Frank Lloyd Wright (Richland Center, 1867 - Phoenix, 1959) és “una icona” als Estats Units, com diu la directora de la Fundación Docomomo Ibérico, Susana Landrove. El seu llegat és tan apreciat que el Metropolitan de Nova York inclou en la col·lecció permanent la reproducció de l’interior de la casa de la praderia de Francis W. i Mary Little. Ara també ho és universalment, després que la Unesco declarés vuit dels seus edificis Patrimoni Mundial perquè va ser un precursor de l’“arquitectura orgànica” i perquè va donar “solucions innovadores a les necessitats d’habitatge, pregària, treball i esbarjo”. “És un dels tres arquitectes més importants del segle XX”, subratlla l’arquitecta María Teresa Muñoz.

Les vuit obres de Frank Lloyd Wright permeten fer un recorregut per tota la seva trajectòria, des del Unity Temple (1906-1909) fins al museu Guggenheim de Nova York (1956-1959). Entre l’un i l’altre hi ha la Casa Robie (1910), el mateix habitatge de Lloyd Wright (Taliesin, iniciat el 1911), la Casa Hollyhock (1918-1921), la llegendària Casa de la Cascada (1936-1939), la Casa Herbert i Katherine Jacobs (1936-1937) i l’habitatge d’hivern de Lloyd Wright, Taliesin West, que va començar a construir el 1938.

“A vegades diuen que no hi ha segons actes en les vides nord-americanes, però Wright en va tenir almenys quatre, com mostren aquests edificis -afirma el nord-americà Alan Hess, arquitecte i autor de diverses monografies sobre Lloyd Wright-. El Unity Temple, la Casa Robie i Taliesin mostren la seva primera invenció de l’arquitectura moderna que va influenciar arquitectes europeus com Walter Gropius i Mies van der Rohe. A La Casa Hollyhock, ubicada a Los Angeles, va agafar aquelles idees i les va reinterpretar per a una cultura i un entorn totalment diferents. La Casa Jacobs i la Casa de la Cascada són una fita de la seva maduresa en l’apogeu de la seva carrera. Però Wright mai va adormir-se sobre els llorers: a Tailesin West i al Guggenheim va seguir empenyent els límits del que era possible”.

Entre tots els camps que va abordar, Wright va destacar en els habitatges. “Va viure molts anys i va tenir temps de fer de tot. La part més important del seu llegat és l’habitatge: en va ser un transformador absolut, i també va ser un defensor de viure fora de la ciutat”, explica Muñoz.

Protegir la modernitat

Els arquitectes moderns comencen a entrar a la Unesco

El reconeixement de la Unesco cap a Lloyd Wright és el primer d’un arquitecte modern als Estats Units, i arriba tres anys després de la protecció de disset edificis de Le Corbusier. Va ser un procés llarg: la Frank Lloyd Wright Building Conservancy, els responsables dels edificis candidats i diversos experts independents van començar a treballar-hi fa quinze anys. El camí també va ser difícil. L’any 2015 el Comitè del Patrimoni Mundial va demanar als Estats Units que revisés la llista de deu edificis de Wright que els havien presentat. Tot i així, l’entrada dels grans arquitectes moderns a la llista de la Unesco és inevitable. “És el moment dels arquitectes moderns”, diu Landrove. La conservació de l’arquitectura moderna sovint és difícil, per la qualitat dels materials i perquè els arquitectes sovint van experimentar-hi. “El formigó de les obres de Lloyd Wright ha patit problemes que s’han anat resolent”, explica Landrove. Pel que fa a la declaració de Patrimoni Mundial, tant el cas de Le Corbusier com el de Lloyd Wright reflecteixen la tendència de no protegir un únic treball sinó un conjunt d’obres.

Una “força de la natura”

Lloyd Wright va construir en 36 estats dels Estats Units

Frank Lloyd Wright va ser un personatge extraordinari, “una força de la naturalesa”, com recorda Landrove. La seva carrera arrenca al segle XIX i s’acaba a mitjans del segle passat, i va ser molt prolífica: va construir en 36 estats dels Estats Units la majoria de les seves més de 400 obres. La seva formació va ser peculiar: només va estudiar dos semestres. “És el veritable pare de l’arquitectura moderna”, afirma el professor de la URV Guillermo Zuaznabar. “Va ser el primer que va plantejar l’equilibri entre l’arquitectura i l’entorn, i axò el fa molt modern”, afegeix.

Dels Estats Units a Catalunya

Les Cases Usonianes ressonen en la Casa Ugalde de Coderch

Per a María Teresa Muñoz, el llegat de Frank Lloyd Wright ressona en la Casa Ugalde de Caldes d’Estrac, l’obra més emblemàtica de Josep Antoni Coderch. Concretament les Cases Usonianes, una seixantena d’habitatges assequibles que va dissenyar als anys 30 i 40. “La Casa Ugalde té molt a veure amb aquestes cases per la geometria, que és molt lliure, pel fet que és una casa explosiva i també perquè té temes molt americans, com la piscina, la casa de convidats i el porxo”, explica Muñoz.

“Wright era molt conegut en aquella època -afegeix Muñoz-, perquè a Europa es va començar a conèixer molt aviat. Als Països Baixos se’n van començar a publicar projectes i escrits a la dècada de 1910. A Espanya era prou conegut perquè una gran part dels arquitectes contemporanis de Coderch van viatjar als Estats Units, com José Antonio Corrales i Ramón Vázquez Molezún”. Pel que fa a arquitectes de la resta de l’Estat, Muñoz assenyala el madrileny Antonio Fernández Alba, conegut perquè va ser l’encarregat de restaurar l’Hospital General de Madrid per convertir-lo en el Museu Reina Sofia.

Josep Antoni Coderch no va deixar constància que cregués que Wright l’hagués influït. Segons Muñoz, la seva relació amb l’obra de Lloyd Wright no és directa: “Cal buscar-la a través d’Itàlia, a través de les publicacions de l’arquitecte i crític Bruno Zevi, que va ser un seguidor absolut de Lloyd Wright, sobre l’arquitectura orgànica. També a través de la influència que va tenir en els arquitectes escandinaus, com Alvar Aalto i Arne Jacobsen, i que després van influir en els arquitectes d’aquí”, conclou Muñoz.