Recomanacions de Sant Jordi: un rebost literari ple de clàssics personals

L’ARA ha demanat a 28 persones que remenin el rebost literari i que recomanin un llibre que la memòria hagi convertit en un clàssic personal. Hi trobareu poesia, narrativa, teatre, còmics i assaig històric. I tan aviat com s’aixequi aquest confinament que s’allarga per preservar vides, recordeu la importància de mantenir vives les llibreries i les biblioteques.

Víctor García Tur recomana...

'L'educació sentimental', de Gustave Flaubert (Destino; traducció de Lluís Maria Todó)

“Dels clàssics del XIX (mira que n’hi ha), un: L’educació sentimental -diu Víctor García Tur-. Hi gaudim l’estil flaubertià, capaç d’animar els objectes (les cortines floten; les faldilles arrosseguen la pols; sota els til·lers, les clapes de llum varien amb el vent). Tot allò que ens sedueix del fulletó (el marro, l’adulteri, el fracàs, la culpa) hi està present, però combinat amb discussions de política i art. Escenes insuperables: el ball de disfresses, l’assalt poc èpic al Palais-Royal, el protagonista se’n va a París i una nena plora (l’estima)”.

Eva Baltasar recomana...

'La balada del cafè trist', de Carson McCullers (L'Altra; traducció de Yannick Garcia)

Segons l’autora de Permagel i Boulder, “el que Carson McCullers desvela a la novel·la La balada del cafè trist és que l’amor, en el fons, és i serà sempre una experiència solitària”. “El fet que pugui ser compartida, el fet que hi hagi un amat i un amant, no vol dir gran cosa, perquè mai serà una experiència igual per a l’un i per a l’altre -diu Eva Baltasar-. L’amor depèn d’un mateix, et relliga a tu mateix, i pot endur-se’t, amb ell, de tu mateix. La nord-americana Carson McCullers et fa passar al cafè de l’Amelia, i prou que voldries marxar-ne, però no pots”.

Helena Tornero recomana...

'L'oncle Vània', d'Anton Txékhov (Biblioteca de Catalunya; traducció de Feliu Formosa)

“Txékhov era escriptor i metge. Amb un ull clínic, precís, però alhora poètic, va saber intuir les malalties de la societat contemporània, que lloa aquells que es dediquen a la guerra i oblida aquells que cuiden la vida -diu la dramaturga Helena Tornero-. I ho fa amb compassió i humor, un humor molt rus, el d’aquell que sap riure de les seves desgràcies. Un dels personatges de l’obra és un metge que no descansa mai, entre els turments pels pacients que no ha pogut salvar, els amors impossibles i la seva dèria de plantar arbres”.

Joaquim Carbó recomana...

'El zoo d'en Pitus', de Sebastià Sorribas (La Galera)

“De la mateixa manera que Cavall Fort va permetre que els nostres infants tornessin a tenir una revista infantil en la seva llengua després de l’ensorrada de la Guerra Civil, aquest Zoo, publicat el 1965, representa el retorn per la porta gran de la novel·la per a infants en català -diu Joaquim Carbó-. I es manté tan àgil i fresc. Sorribas hi va posar inspiració, màgia, enginy, precisió, realisme, imaginació. El jurat del premi Folch i Torres se’n va adonar. I Andreu Dòria, editor de La Galera, el va fer il·lustrar per Pilarín Bayés. Una història rodona, de molt bon record”.

Jaume Claret recomana...

'M. El hijo del siglo', d'Antonio Scurati (Alfaguara; traducció de Carlos Gumpert)

“Que Mussolini acabés els seus dies presidint el titella nazi de la República de Saló i penjat, després de ser afusellat, del sostre d’una benzinera de Milà ens reforça l’apriorisme que el descriu com un dirigent bufonesc. Cas tancat -diu l’historiador Jaume Claret-. Tanmateix, l’escriptor napolità Antonio Scurati li ha dedicat una biografia novel·lada, M. El hijo del siglo, que defuig el simplisme per, tot donant veu al dictador, mostrar-nos un animal polític capaç d’arrossegar el país cap a un miratge bastit de terror, mesquinesa i violència. Menystenir el feixisme, ahir o avui, mai és una bona estratègia”.

Ada Castells recomana...

'La muntanya màgica', de Thomas Mann (Labutxaca; traducció de Carme Gala)

Ada Castells recomana La muntanya màgica, de Thomas Mann. “Durant els primers dies de confinament, tot i tenir molts llibres pendents era incapaç de concentrar-me en cap, així que em vaig refugiar en aquest clàssic, com faig sovint. M’encanta assaborir com va presentant els personatges i ens va reproduint l’angoixa del protagonista”, diu. Castells assegura que se sent molt identificada “amb aquesta colla de tuberculosos, allunyats del món”: “Ells també estan confinats per una malaltia i quan llegia el llibre, al balcó embolicada amb una manta, em sentia igualeta a ells”.

Joan-Daniel Bezsonoff recomana...

'La por', de Gabriel Chevallier (Quaderns Crema; Pau Joan Hernàndez)

“Explicant la guerra de 1914-1918, Gabriel Chevallier accedeix a un lirisme còsmic. L’acumulació de cossos, d’horrors, provoca sovint un riure forçat, un riure atroç i vergonyós. Ja sé que aquesta és una paraula que cal fer servir amb tanta precaució com la dinamita, però ens trobem davant d’una obra mestra incontestable”, diu l’escriptor nord-català sobre la novel·la La por. Segons Jean-Daniel Bezsonoff, Gabriel Chevallier té una dimensió de “poeta còmic i desesperat d’una generació sacrificada”. I afegeix: “Com deia Pierre Dac, «l’humor és la cortesia de la desesperança»”.

Martí Domínguez recomana...

'De la natura', de Lucreci (Bernat Metge; traducció de Joaquim Balcells)

“De la natura és una visió de la natura d’un materialisme i lirisme inigualables”, opina l’escriptor valencià, que es va inspirar en el poeta llatí Lucreci en el seu assaig El somni de Lucreci. “Amb el coronavirus estan ressorgint pensaments místics i religiosos, i Lucreci és implacable en aquest sentit: els déus tenen moltes més coses a fer que preocupar-se de nosaltres i enviar-nos una catàstrofe. Ningú descriu el pensament científic amb tanta lucidesa i bellesa. I ningú com ell ha descrit la pesta que va afectar Roma, que va causar escenes doloroses que poden tenir una perfecta lectura actual”, diu.

Victoria Szpunberg recomana...

'El rei Lear', de William Shakespeare (Quaderns Crema; traducció de Joan Sellent)

“Recomano El rei Lear, de Shakespeare -diu la dramaturga Victoria Szpunberg-. És una obra immensa, plena de capes, possibilitats de lectura, imatges i metàfores precioses i també terribles. El viatge d’un rei que creu que ho posseeix tot, que es queda sense res, que viu l’exili intern i extern, que s’ha d’enfrontar a la força de la natura i al rebuig de les filles, a la seva pròpia culpa per no saber reconèixer on és l’amor sincer... Tot això combinat amb altres trames no menys apassionants: la traïció dels fills, la lluita pel poder, la manca d’ètica i de visió... És una obra a la qual sempre torno”.

Jordi Llavina recomana...

'Elegies de Bierville', de Carles Riba (Labutxaca)

“Elegies de Bierville, de Carles Riba, és un dels monuments de la poesia catalana del segle XX i, amb Saló de tardor, de Pere Quart, el gran llibre en vers de l’exili -diu Jordi Llavina-. Escrivint-lo, Riba, segons una expressió atribuïda a Novalis, mirà de tornar a la seva ànima «com a una pàtria antiga». En la cèlebre segona elegia, el temple mutilat, una part de les columnes del qual reposa sota les aigües, esdevé un símbol «per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira» i que se sent «ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur». Versos que són el reflex d’una actitud de fermesa, a pesar dels cops de fortuna”.

Care Santos recomana...

'Las dos doncellas', de Miguel de Cervantes (Linkgua)

La recomanació valdria igual per a la resta de Novelas ejemplares de Cervantes, diu Care Santos, però s’atura en aquesta perquè “és un preludi dels capítols barcelonins d’ El Quixot ”. “Les dues protagonistes, que són dones però van disfressades d’home, i que també són adolescents perquè tenen 16 anys, passen per Igualada abans d’arribar a una Barcelona que Cervantes estimava i que troba, entre altres coses maques, « flor de las bellas ciudades del mundo ». Un cavaller català de nom Cardona deslloriga l’embolic i en acabat, com per celebrar-ho, se’n van a Montserrat. És un llibre deliciós”.

Carles Viñas recomana...

'Apóstoles y asesinos', d'Antonio Soler (Galaxia Gutenberg)

“No soc gaire fan dels llibres de ficció, i encara menys de les biografies novel·lades, però aquesta atrapa molt i és molt recomanable, perquè transporta d’una manera excel·lent a la Barcelona del pistolerisme dels anys 20 del segle passat”, diu l’historiador Carles Viñas sobre el llibre Apóstoles y asesinos, d’Antonio Soler. “És una novel·la que està molt ben documentada. Hi apareixen una munió de personatges, i està tot molt ben contextualitzat. Ofereix un retrat allunyat de tòpics i prejudicis sobre Salvador Seguí, el Noi del Sucre, tant des del punt de vista humà com polític i sindical”, assegura Viñas.

Max recomana...

'Carton Monarch: Otto Soglow The little king', d'Otto Soglow (IDW Publishing; en anglès)

La recomanació del dibuixant Max és un clàssic de la historieta creat pel nord-americà Otto Soglow el 1930. “ The little king és un rei d’un regne d’opereta que és com un nen juganer i capritxós que s’estima més fer broma, ballar o encalçar faldilles pels passadissos de palau que ocupar-se dels solemnes afers d’estat. Humor blanc, sí, però amb un to burleta que sovint deriva cap al més deliciós absurd. Un dels cims del còmic de pantomima i una meravella del dibuix més atrevidament ultrasintètic. Aquí el llegíem a La Codorniz i al TBO, i ara mateix està demanant a crits una recopilació”, diu Max.

Guillem Clua recomana...

'Testament', de Josep Maria Benet i Jornet (Edicions 62)

“Benet i Jornet ja s’ha guanyat un lloc entre els clàssics del nostre teatre, encara que la seva obra sigui molt contemporània. Ja abans que ens deixés era un referent per a molts dramaturgs, entre els quals m’incloc. I sempre podrem llegir les seves obres. Testament, Desig i Fugaç van ser unes de les més determinants per a mi, i que en un moment personal em van tocar molt -diu Clua-. Un dels seus grans valors és que mai va oblidar que escrivia per a un públic. Va experimentar i va buscar noves veus, però no va dubtar mai a parlar de la gent del carrer i a escriure històries que connectessin amb la gent”.

Ramon Solsona recomana...

'Mentre em moria', de William Faulkner (Edicions de 1984; traducció d'Esther Tallada)

Per a Ramon Solsona, obres de William Faulkner com Mentre agonitzo, Llum d’agost, El brogit i la fúria, Absalom, Absalom! i Santuari són “novel·les clàssiques del segle XX que configuren un fris àcid del sud dels Estats Units, ple de prejudicis i personatges singulars”. “Faulkner era un observador implacable i un estilista avançat al seu temps”, diu Solsona, que el va descobrir “fa molts anys llegint Mentre agonitzo en l’edició de Proa traduïda per Ramon Folch i Camarasa i amb pròleg de Manuel de Pedrolo”, ara descatalogada. La que es troba a les llibreries és la d’Edicions de 1984, titulada Mentre em moria.

Stefanie Kremser recomana...

'Montauk', de Max Frisch (Laetoli; traducció de Fernando Aramburu)

“Durant un viatge promocional a Nova York, Max Frisch té un afer amb una noia de l’editorial, la Lynn, trenta anys més jove que ell -diu Stefanie Kremser-. Junts passen un únic cap de setmana a Montauk, un poblet de platja al final de Long Island”. Tal com explica l’autora de Si aquest carrer fos meu, a la novel·la Montauk “l’escriptor, a punt de fer 63 anys, parla de l’edat, de l’amor i de les seves relacions sentimentals en una mena de collage autobiogràfic creant aquesta gran obra, preciosa i precisa, que oscil·la entre la melancolia del passat i les ganes de continuar vivint la vida al màxim”.

Biel Mesquida recomana...

'La mort i la primavera', de Mercè Rodoreda (Club Editor)

“La cova, la casa, el jardí és conegut amb un nom etern: La mort i la primavera. Una deu inacabable de vida i d’energia i d’aliment i d’hospitalitat i de refugi. Allà podràs sentir com la llengua catalana filada, teixida, brodada, orfebritzada i cantada per Mercè Rodoreda t’agombola, et duu pels llocs més profunds i pels cims més alts, et crema i t’electritza tots els sentits de tots els teus cossos i t’ofereix les flors, els fruits, les arrels i les putrefaccions, l’humus i els sentiments, els amors i els treballs que et faran créixer a una Vita Nuova. Un clàssic infinit que sempre et farà companyia”, assegura Mesquida.

Eva Prats recomana...

'Epistolari català 1911-1945', de Joan Miró (Fundació Joan Miró i Editorial Barcino)

Per a l’arquitecta Eva Prats, l’epistolari català de Joan Miró, del 1911 al 1945, és “un llibre que permet descobrir la constància, la força de voluntat i els dubtes d’un artista jove”. “Per exemple, són molt simpàtiques les cartes d’ànim que Miró envia al seu amic i col·lega el pintor Cristòfor Ricart, amb qui va començar a avançar en paral·lel dins el món artístic de Barcelona. El llibre és una bona lectura perquè, tan aviat com reobri, tornem a visitar la Fundació Miró i veure-la com un reflex d’aquesta personalitat a la vegada tan vital i enfocada”, recomana Eva Prats.

Raül Garrigasait recomana...

'Èdip rei', de Sòfocles (Bernat Metge; traducció de Carles Riba)

“¿L’ordre del món necessita víctimes innocents per afirmar-se? ¿Una epidèmia pot ser el reflex de desordres humans? ¿És quan s’enfonsen de sobte les nostres seguretats que ens arribem a conèixer millor a nosaltres mateixos? Semblen preguntes formulades en temps de covid-19, però són les preguntes que llança l’Èdip rei amb una contundència que fa tremolar”, diu Raül Garrigasait. “Sòfocles, que fa dos mil·lennis i mig va viure la gran epidèmia d’Atenes, avui és més a prop de nosaltres que mai”, assegura l’autor de la novel·la Els estranys i l’assaig Els fundadors.

Cristina Daura recomana...

'David Boring', de Daniel Clowes (La Cúpula; traducció de Lorenzo Díaz Buendía)

La il·lustradora Cristina Daura era adolescent quan va caure a les seves mans (“L’hi vaig agafar al meu germà sense demanar permís”) la novel·la gràfica David Boring. “Encaixa en la situació que estem vivint perquè per culpa d’una guerra vírica els protagonistes han de passar una quarantena en una illa remota”. El còmic és la seva obra favorita de Daniel Clowes, “un gran dibuixant i un narrador excel·lent” que aquí relata la història d’un noi que, després de creuar-se amb una noia, “cau en una espiral d’obsessió que el porta a viure un trajecte de dolor, amor, recerca, violència i alguna bala perduda”.

David Carabén recomana...

'A repèl', de Jori-Karl Huysmans (Edhasa; traducció de Miquel Martí i Pol)

“És un llibre supermodern i divertidíssim”, diu David Carabén sobre A repèl, el clàssic de Joris-Karl Huysmans de 1884 que cantant i compositor principal del grup Mishima ha recuperat fa poc en l’edició que va publicar Edhasa a finals dels anys 80, “amb una traducció magnífica” de Miquel Martí i Pol. “Aquesta novel·la és un clàssic del decadentisme, citat per Oscar Wilde a El retrat de Dorian Grey. També em va interessar perquè el protagonista, Jean Floressas des Esseintes, va servir d’inspiració al músic Serge Gainsbourg per perfilar el seu personatge artístic de dandi decadent”, recorda Carabén.

Núria Cadenes recomana...

'Eneida', de Virgili (Bernat Metge; traducció de Miquel Dolç)

“Quan no hi havia novel·les, Virgili ens va oferir aquesta meravella. Que no pensava pas en nosaltres, esclar, que la va escriure a glòria d’August i del món que calia estintolar. I què? El resultat transcendeix la intenció”, diu l’autora de Guillem. “I hi ha aventures i batalles i dissorts i el pes del fat i els déus potinejant-ho tot, i les imatges poderosíssimes i belles, i el trasbals i l’evolució d’un heroi que també es cansa, que sembla incapaç de treure’s de sobre el pes de la derrota. Però que ho fa. Potser. Tan contradictori, Eneas, i tan humà. Ausiàs March ho resumirà, segles després, en decasíl·lab: «A temps he cor d’acer, de carn e fust»”.

Pep Brocal recomana...

'Philémon. Integral 1', de Fred (ECC; traducció de Sara Bueno Carrero)

“L’obra més coneguda de Fred són les surrealistes i poètiques aventures de Philémon que aquí vam poder llegir a Cavall Fort sota el nom de Filalici, en adaptació d’Albert Jané”, recorda el dibuixant terrassenc Pep Brocal. “Però l’enorme creativitat de l’autor parisenc desborda el seu personatge amb infinitat de col·laboracions des de la dècada dels 60 per a revistes com Hara-Kiri o Pilote, en què s’evidencia un geni creador de gran originalitat que, per si era poc, no deixa mai de banda l’humor. Un dels veritables exploradors del novè art”, assegura l’autor d’ Inframundo i Alter y Walter.

Jordi Galceran recomana...

'Primera plana', de Ben Hecht i Charles McArthur (Proa; traducció de Jordi Galcerán)

El dramaturg i guionista Jordi Galceran considera que Primera plana és “una de les millors comèdies de tots els temps”. “Va ser escrita el 1928 i se n’han fet diverses adaptacions cinematogràfiques. Per a mi la més reeixida és la dirigida per Howard Hawks el 1940, que va canviar la parella masculina protagonista per un home i una dona, afegint comèdia romàntica a la trama sense que perdés res de la malícia original. En temps de fake news és una delícia retrobar aquesta història en què el poder de la premsa i la capacitat de manipulació de l’opinió pública es posen davant del valor de la vida humana”.

Jordi Coca recomana...

'Antoni i Cleopatra', de William Shakespeare (Vicens Vives; traducció de Salvador Oliva)

Segons Jordi Coca, “Antoni i Cleopatra ens aporta la manifestació més profunda i clara de com el món es concreta barroerament en una barreja indestriable de desig sexual, ambicions, egoismes, pors, mentides i traïcions”. “El daurat Egipte és l’escenari, i nosaltres assistim corpresos al suïcidi del madur Antoni i de l’encara jove Cleopatra. Shakespeare mai no havia arribat a tanta profunditat psicològica. Són un home i una dona derrotats, però també són Roma i el gran Egipte fertilitzat pel Nil. És la lluita i el fracàs de sempre, però també és la vida bategant apassionadament fins a la mort”.

Jenn Díaz recomana...

'Una cambra pròpia', de Virginia Woolf (La Temerària; traducció d'Helena Valentí)

L’escriptora i diputada Jenn Díaz no dubta ni un segon a l’hora de triar el seu clàssic: “Aquests dies en què les cases tornen a ser el centre de la nostra existència, i que el confinament ens obliga a retrobar-nos amb les nostres cambres, no puc evitar pensar en totes les dones a qui els manca la cambra pròpia que reclamava Virginia Woolf. Així que la recomano”. Jenn Díaz explica que llegir el llibre Una cambra pròpia va ser “l’espurna” reveladora: “Em va fer adonar que l’escriptura, la lectura i el gènere no eren calaixos estancs, per a nosaltres”. I conclou: “ Una cambra pròpia, aquests dies, i sempre”.

Manel Fontdevila recomana...

'Los Archivos del TBO. Selección de las mejores historietas de Coll', de Josep Coll (Ediciones B)

“Josep Coll va ser, amb Benejam, el gran clàssic del TBO ”, assegura el ninotaire Manel Fontdevila. “L’obra de Coll és una extensa col·lecció de gags, rarament de més d’una pàgina, moltes vegades muts, que converteixen petites distorsions quotidianes en poesia del moviment i del gest. Tot és dinàmic i alhora molt calculat, gràficament impecable. Nàufrags, exploradors, vianants, automòbils, tot estava destinat a caure en la perplexitat i l’absurd d’un món que no para de moure’s. Ens hauríem de prendre més seriosament la recuperació del seu llegat”, considera Fontdevila.

Queralt Solé recomana...

'Carme Ballester: compromís, resistència i solitud', d'Oriol Dueñas (Gregal)

Carme Ballester: compromís, resistència i solitud és “rigorós i focalitza l’atenció en un personatge femení que surt en molts llibres d’història però de manera secundària (com a esposa de Lluís Companys) i sovint amb una mirada plena de prejudicis, i de qui tothom es va anar apartant els últims anys de la seva vida”, diu la historiadora Queralt Solé. “A més, la investigació d’Oriol Dueñas no va ser gens fàcil perquè bona part de la correspondència de Ballester va desaparèixer o va ser destruïda. Sense les biografies de personatges presumptament secundaris no es comprendrien els perfils dels grans biografiats”.