El recolliment gòtic ha fet meravelles en Guillamino

BarcelonaPau Guillamet (Barcelona, 1976), més conegut com a Guillamino, volia fer un disc de “guitarra i veu a pèl”, com una depuració gairebé ascètica del soul que ha acabat assemblant-se més a una mena de “folk metafísic” lliure de solemnitat i d’alguna manera connectat amb el que està fent Ferran Palau. “Estem en sintonia”, admet Guillamino, que va pensar que un entorn com el monestir de Poblet l’ajudaria a aprofundir en un estat de recolliment del qual emergirien les cançons, i hi va anar la Quaresma del 2017, i un any i mig després ja en pot mostrar el fruit: l’àlbum Fra Júpiter, publicat per BankRobber, cinc anys després d’ Un altre jo.

“Vaig escriure a Poblet explicant-los el que volia fer, que gravaria algunes cançons, i a canvi els oferia fer un concert i, com que estudio japonès, fer alguna classe a algun monjo -explica Guillamino-. Els monjos són molt directes... Em van dir: «Com que realment molestaràs, segur que trobem un lloc llunyà on pots estar. Això del japonès ja ho preguntaré, però no ho crec, i el concert... Millor que ho deixem estar». Dormia en una de les cel·les de l’hostatgeria interna, no a la turística de fora, i per treballar em van posar en una de les torres, a la sala de música: una nau gòtica preciosa amb una reverb espectacular, un faristol d’or, un tapís, una taula i una cadira”. Austeritat benedictina per obeir la consigna ora et labora, i una setmana d’hospitalitat a canvi de la voluntat.

A Poblet hi va arribar amb dues cançons fetes, en va sortir amb sis més i dues més les va fer fora (la versió d’ Els senyors de les pedres de Sangtraït i l’adaptació de Cançó, l’últim poema de Màrius Torres). Tot plegat, una desena de composicions tocades per una curiosa espiritualitat pagana que manlleva versos de la litúrgia dels monjos i alhora transmet sensualitat i, en algun cas, fins i tot desprèn un alè pertorbador, com de pel·lícula de terror en què no hi ha res explícit.

Cançons com Perdura eternament el teu amor ; Perquè tu, perquè jo; Mare, i Tremolor s’enlairen amb sentit i originalitat. Hi contribueixen diferents factors i circumstàncies més trobades que buscades que van dur a considerar que la veu i la guitarra que havia enregistrat a Poblet amb el micròfon intern de l’ordinador no seria una demo, sinó l’essència del disc. Després, guiat per l’anima soul que acomanya sempre Guillamino, va decidir afegir la bateria a l’estudi d’Eduard Gener a Solsona i la col·laboració del cor dels Petits Cantors dels Amics de la Unió, que van enregistrar la seva part a l’Antic Hospital de Sant Domènech de Granollers. Era el toc de gòspel pagà (o no) que arrodonia Fra Júpiter. El títol, per cert, juga fonèticament amb el franciscà mallorquí Fra Juníper Serra.

Un fred gòtic

“No tinc inspiració religiosa, però a Poblet vas a buscar recolliment i hi trobes coses que no hi apareixen fora”, diu. Moltes d’aquestes coses tenen a veure amb la litúrgia i la disciplina pròpia d’un monestir, on les condicions materials són aclaparadores. “A la cel·la on dormia hi havia calefacció, però a la sala de música on treballava no. De fet, no hi havia ni endoll. Em van donar un allargador que l’havia de posar i treure cada dia: havia de baixar unes escales amb l’allargador, passar una porta, endollar-lo...”, recorda.

Llevar-se, anar a missa, treballar pelant-se de fred, esmorzar, tornar a treballar, fer l’oració del migdia, dinar, un passeig per la vinya, treballar i a dormir. Dins d’aquesta rutina, no hi faltava la música. “Els monjos es passen el dia cantant un cant modal molt maco que vaig trobar fantàstic, i jo intentava capturar-ne l’essència”, recorda. També va intentar contactar amb el mestre de l’òrgan, però novament va topar amb un món que no és d’aquest món i que, per tant, té regles i interessos propis. “Un dia vaig demanar al frare hostatger si podia conèixer l’organista. Em passava el dia veient-lo tocar, i a la capella petita del migdia tenien un ordinador amb un pluggin d’orgue molt guai que tocava amb un controlador midi. Jo volia parlar amb ell. El frare hostatger em va dir que ho preguntaria. 24 hores més tard, em va dir que el mestre organista no volia parlar amb mi. Jo pensava que voldrien saber coses de fora, però ells no estan en aquesta tessitura”, conclou.