A la recerca dels secrets d’Estellés a Burjassot

Burjassot“Caurà la nit, però hi ha la llavor”. Són les paraules de Vicent Andrés Estellés que 25 anys després del seu adeu germinen en la veu del cantautor Pau Miquel Soler, veí de la ciutat dels antics telers a la qual l’escriptor va dedicar El llibre d’Alcoi. És el vers del poeta encarnat en la trentena de persones que encerclen el músic mentre canta a un pam de l’estàtua de l’escriptor, que l’observa complagut. En total, mig centenar de pelegrins afamats dels secrets i els “racons furtius” que omplen la ruta literària de l’autor que organitza l'Agència de Promoció del València de Burjassot, i que ofereix un indret per a cada eix de l’obra estellesiana.

Estellés i l’amor: el pati de les Sitges. El monumental magatzem de gra construït l’any 1573 per abastir la ciutat de València és on es va fer la icònica fotografia que el poeta va evocar a la famosa Sonata d’Isabel. És l’espai idoni perquè l’historiador Robert Blanes recordi quan el Vicent es va declarar a la que després seria la seva dona, just un dia que la Isabel anava carregada amb melons. “Hui no em podràs donar carabasses”, li va deixar anar. I els pelegrins riuen. I entre ells, María José Sapena, treballadora social, que explica que precisament el que més li agrada d’Estellés és com “parla de l’amor i del sexe, perquè ho fa des de la tendresa, sense tabús”.

Estellés i el compromís polític: la Vil·la Sant Josep que durant la Segona República va acollir nens orfes. I el grup torna a empassar-se la saliva quan la ruta ensopega amb Ca Bassot, l’espai tradicional dels moviments d’esquerres de Burjassot. El moment just perquè Vicent Anyó, net del poeta, que amb la seva germana Isabel exerceix de guia del grup, recordi Guillem Agulló, el militant independentista assassinat per un grup d’extrema dreta l’11 d’abril de 1993. Agulló és una figura constantment reivindicada per grups com Obrint Pas, que, amb bandes com Aspencat i Zoo, va despertar l’interès per Estellés en Cèlia Garcés, una estudiant de 4t d’ESO. “Jo no soc lectora habitual de poesia. Però les referències d’aquests grups em van fer investigar. I en descobrir-lo em va agradar molt per la seva senzillesa, perquè són versos que m’arriben”, explica la Cèlia.

Estellés i la mort: el forn de la trabucà. És l’espai on l’avi matern va rebre un tret d’escopeta per intentar fer de mitjancer en un plet entre germans. I, de nou, el silenci, i també fotografies als atifells empolsegats que ja ningú fa servir.

I, finalment, Estellés i el periodisme: l’ermita de Sant Roc. El patró de Burjassot va ser en qui l’escriptor es va inspirar per crear un pseudònim amb què signar una columna diària al diari Las Provincias, “un dels pocs textos en valencià de la publicació”, remarca Carmina Andrés, la filla del també periodista, que, juntament amb el seu germà Vicent, és present a la ruta. I el pelegrinatge conclou, i cadascú a casa seva, assaborint els fruits “del fill del forner que feia versos”. Resseguint el passos del “net major de Nadalet”.