'Rebecca': Ben Wheatley torna a un Manderley on pesa l'ombra de Hitchcock

'Rebecca'

(3,5 estrelles)

Direcció: Ben Wheatley. Guió: Jane Goldman, Joe Shrapnel i Anna Waterhouse a partir de la novel·la de Daphne du Maurier. 121 min. (Regne Unit, 2020). Amb Lily James, Armie Hammer, Keeley Hawes i Kristin Scott Thomas. Estrena als cinemes i disponible a Netflix a partir del 23 d'octubre

Com el fantasma que habita tots els racons de Manderley, el record de la Rebecca d'Alfred Hitchcock pesa com un referent insuperable sobre qualsevol nova aproximació a la novel·la de Daphne du Maurier. Durant dècades, el gènere gòtic ha servit de caixa de ressonància en la ficció de les inseguretats femenines. Aquí, la narradora, una dona acabada de casar sense nom propi, viu una crisi d'identitat respecte a la difunta esposa del seu marit, la Rebecca del títol, encarnació d'aquell ideal femení inassolible que tan sovint han posat com a model a les dones.

Un dels directors britànics actuals més estimulants, Ben Wheatley, ha agitat el cinema de gènere amb títols com Turistes o High-Rise. En aquesta producció de Netflix du a terme una adaptació prou fidel, sumptuosa en l'aspecte visual i on se subratlla a través d'un tractament més grotesc d'algunes escenes la dimensió classista del maltractament a la nova senyora De Winter (Lily James). A primera vista, estaríem davant del film menys personal d'un cineasta transgressor i agosarat. Però aquesta adaptació pren força sobretot en el tram final, just la part menys recordada del film amb Joan Fontaine, la del judici que es desencadena quan Rebecca reapareix com a cadàver. Wheatley ofereix una resolució menys complaent amb els protagonistes que la de Hitchcock i iguala a la seva manera les tres figures femenines, també Mrs. Danvers (Kristin Scott Thomas), en els seus respectius apoderaments marcats per sengles decisions obscures.